"Dame pank i dime tonto". Kikol Grau a la Virreina Centre de la Imatge

Fins el 30 de setembre podeu veure, a la Virreina Centre de la Imatge, “Dame pank i dime tonto”, una exposició dedicada a Kikol Grau.

Dame pank y dime tonto és la primera mostra antològica al voltant de la trajectòria del realitzador audiovisual Kikol Grau (Barcelona, 1971). Comprèn des dels seus inicis a TV Clot i BTV, a mitjan dècada dels noranta, fins a les seves produccions més recents, i constitueix una certa radiografia de la història política, televisiva i musical de l’Estat espanyol, amb un èmfasi específic en el context de Barcelona entre els anys vuitanta i el present.

L’exposició s’articula en tres apartats. El primer reuneix una sèrie de curtmetratges, com ara Impenetreibol escroto (1992), K-fre! Desde Plutón con Amor! (1994-1995), The final fight IV (1998),Zool. Acto de purgar los caracoles (2000) i Docutrola: Cómo convertirse en un pirata de la televisión (2001-2002); diversos muntatges audiovisuals que Kikol Grau va realitzar en els inicis de la seva trajectòria, entre els quals podem destacar Jason total massacre 1 / 2 (2008-2010), Las hostias de Bourne (2009) i El señor de los gramillos (2010), i, finalment, un conjunt de videoclips experimentals per als grups de música Tu Madre, Tarántula, Salvaje Montoya, Flamaradas, La Otra Gloria i Ktulu.

El segon àmbit compila la seva producció televisiva a partir de programes absolutament emblemàtics, com ara Por la Kara TV (1994-1998), amb Jorge Rodríguez, Pol Turrents i Juan Antonio Bayona; Gabinete de crisis, setmanari audiovisual d’humor satíric amb Félix Pérex-Hita i Arturo Bastón, per encàrrec d’Andrés Hispano, entre el 2001 i el 2007; Si te he visto no te aguanto TV, un canal de televisió per Internet que compilava emissions independents i alternatives d’interès cultural; els programes sobre música i cinema desenvolupats per a Metrópolis, de TVE (2006-2012); K-POW! (2005), tretze episodis curts sobre el món del còmic realitzats per al Denominació d’Origen de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (2005), així com 3 minutos para el fin del mundo (2017), miniprograma creat per al web d’O Estudio Creativo, per encàrrec de Joan Pons.

El tercer apartat recorre la filmografia de Kikol Grau, des d’Objetivo Gadafi (2013) fins a la pentalogia sobre el punk a Espanya, amb Las más macabras de las vidas (2014), que explica la Transició a través del grup musical Eskorbuto, Inadaptados (2015), sobre Cicatriz, i No somos nada (2016), sobre La Polla Records. També s’hi exhibeixen Magnicidios españoles y Poe (2017) i Moctezuma-Grau. Descendencia mortal (2017). A més, a La Virreina Centre de la Imatge s’estrenaran les pel·lícules Histeria de Cataluña, d’autoria col·lectiva, i Los demenciales chicos acelerados. Barcelona y alrededores. Simultàniament a Dame pank y dime tonto, la plataforma Filmin presentarà un ampli recorregut per la seva trajectòria.

Un dels aspectes significatius per comprendre l’imaginari pertorbador i irreverent de Kikol Grau són els seus dibuixos, que apareixen en pòsters, fanzins, guions o quaderns preparatoris, i que constitueixen un episodi autònom respecte als seus projectes audiovisuals. Cal destacar la importància que tenen en l’univers iconogràfic de l’autor «els micos bojos que destrueixen la Terra», tal com ell mateix els ha anomenat.

La mostra es completa amb nombrosos materials extrets de l’arxiu personal de Kikol Grau: cartells, fotografies, cintes de vídeo, màquines de videojocs vintage, portades de discos d’època, còmics que li han servit de referència, etc.