El Museu de l'Eròtica de Barcelona (MEB) inaugura un nou espai dedicat a Gustav Klimt: gràfica, censura i construcció visual de l'erotisme

El Museu de l'Eròtica de Barcelona (MEB) presenta aquest mes de maig el seu nou espai expositiu dedicat a Gustav Klimt, integrat a la sala d'eròtica artística europea dels segles XIX i inicis del XX. La intervenció, titulada Gustav Klimt: la línia prohibida. Gràfica, censura i construcció visual de l'erotisme, no introdueix noves peces, sinó que reorganitza i concentra l'obra de l'artista en el nucli del museu, permetent articular un discurs expositiu més precís, llegible i contemporani.

“Aquest nou espai respon a una voluntat clara: reforçar el relat del museu i situar a Klimt on realment té sentit, com un punt d'inflexió en la història de la representació eròtica”, explica Sigrid Cervera, sexòloga del MEB i responsable del Departament d'Educació i Mediació Cultural.

La reubicació de l'obra —fins ara dispersa en diferents punts del recorregut— situa a Klimt com una frontissa dins de la sala: el moment en el qual l'eròtica deixa de dependre de l'escena narrativa i clandestina per a incorporar-se al llenguatge de l'art modern. Amb això, el MEB reforça la seva línia de treball entorn de la relació entre art, sexualitat i construcció cultural de la mirada dins del programa Art i Sexologia, desenvolupat per Cervera.

“Continuem demostrant el nostre esforç per situar al MEB com un dels museus de referència de Barcelona i Espanya”, afirma la Directora, Sarah Rippert, “de fet, acabem de rebre el Global Tourism Excellence Award 2026 en reconeixement pel nostre treball”, afegeix Rippert.
 
Quan l'obscè se situa en l'art

La nova proposta expositiva s'articula a partir d'una pregunta concreta: què ocorre quan allò que una societat considera obscè comença a formar part de l'art legítim?

A l'Europa del segle XIX, el desig es condemna públicament però circula intensament en imatges: gravats, il·lustracions, fotografia risqué o àlbums privats. Lluny de desaparèixer, l'eròtic es desplaça cap als marges. En aquest context, Klimt introdueix un canvi decisiu: no opera des de la clandestinitat, sinó des de l'interior de l'art modern.

La seva trajectòria —marcada per episodis de censura com el cartell de la Secessió de Viena o les pintures per a la Universitat de Viena— evidencia el conflicte entre moral pública i experimentació artística. Aquesta tensió vertebra la intervenció.

La gràfica com laboratori del desig

El nucli de la proposta se centra en l'obra gràfica: estudis, litografies, serigrafies i heliograbats. Aquestes peces no es presenten com a materials preparatoris, sinó com un veritable laboratori eròtic. En elles, el cos apareix en procés: no idealitzat, no tancat, en context narratiu.
Klimt treballa per repetició i focalització. El resultat no és una escena, sinó una operació visual: la mirada selecciona, insisteix i construeix valor sobre els cossos.

La intervenció es completa amb la reinterpretació d'altres artistes d'obres com Adán i Eva i La família, que amplien la lectura cap al vincle. En elles, Klimt no separa erotisme, afecte i relació, sinó que els situa en continuïtat. Lluny de la idealització, apareixen tensions: proximitat sense fusió, cossos que conviuen sense dissoldre's. L'eròtica no desapareix; es transforma i integra en formes culturalment recognoscibles.

Una nova lectura dins del recorregut

La incorporació de Klimt en el centre de la sala permet traçar amb claredat el pas d'una eròtica narrativa marcada per la clandestinitat, la moral implícita i el consum privat a una visualitat moderna.

No es tracta d'afegir un “racó d'autor”, sinó de reorganitzar el relat del museu. Klimt deixa de ser un element decoratiu per a convertir-se en un punt d'inflexió dins del discurs expositiu.
Activitat associada: “La línia prohibida. Klimt, censura i construcció visual de l’eròtica”

El nou espai s'activa a través de la visita guiada “La línia prohibida. Klimt, censura i construcció visual de l'eròtica”, desenvolupada pel Departament d'Educació i Mediació Cultural del MEB.
“Aquesta visita no busca explicar obres, sinó entrenar la mirada del visitant. Entendre com aprenem a veure és també entendre com es construeix el desig”, afegeix Sigrid Cervera, qui s'encarrega de realitzar l'activitat per a grups a partir de 6 persones i sota reserva.
L'activitat proposa un recorregut estructurat en quatre eixos: el que no havia de veure's: censura i circulació clandestina, l'escàndol modern en Klimt, la construcció de la mirada y de l'art modern a l'experiència contemporània.