"El Pirineu: paisatge enllà, pintura endins". Muma a la Sala Parés

Quan érem petits, anàvem tota la família al Pirineu una setmana llarga, al voltant de Sant Joan, a la Vall de Boí: tenda, sac de dormir i excursions a manta. Eren els anys 1966-69, no hi havia gairebé ningú i a Taüll encara s’hi arribava per un camí de carro. Més tard entre els 18 i 20 anys vaig fer molt d’esquí de muntanya i participar amb el CEC a l’organització del Ralli CAI CAF (1976) com a benèvol, equipant la Renclusa i demés tasques.

Ara, com artista plàstic, fa més de 12 anys que treballo sobre el territori de la muntanya, primer als Alps i després al Pirineu. No pinto l’alta muntanya, sinó la muntanya habitada, colonitzada pels humans. Del Pirineu m’han interessat les pastures i el pastoralisme, els ports, els passos de refugiats i el contraban; també les mines i les fargues (s. XVIII i XIX), l’alpinisme i els refugis, fins al lleure i tots els esports de neu. Faig des de fa quatre anys, un viatge cada any de 10 dies al Pirineu per dibuixar i fer localitzacions. També moltes lectures. Evidentment els cims fan un decorat impagable.

M’han acompanyat, Verdaguer amb el seu viatge a peu, del Canigó a les Maleïdes, i Ramond de Carbonnières amb el seu llibre fonamental sobre el Pirineu de fa gairebé 240 anys. I molts d’altres.

Per a mi, la pintura permet plasmar una visió holística d’aquest territori amb tots els elements de la vida: economia (agricultura, ramaderia, ferro, carbó vegetal, fusta, comerç, turisme, balnearis), organització social (el comuns, les transhumàncies, els molins, les serradores, els transports, els raiers), cultura (llengua, topònims, música, literatura), tradicions (falles, mercats, danses, rituals), lleure (muntanyisme, esquí), circulacions (viaranys, ports, camins de frontera), energia (aigua, com energia mecànica, electricitat) i arquitectura com a testimoni del temps (estils, tipus de construcció, mobiliari urbà).

Pintar el Pirineu (i la neu que s’acaba) és confrontar-se a la complexitat, confrontar-se a la fragilitat que precedeix el canvi i al mateix temps donar-se eines per reinventar el territori i per imaginar el futur.

Muma