Eulàlia Valldosera al Gran Teatre del Liceu

«La llum revela allò que es manté ocult, dóna veu i forma a les ombres, les nostres parts negades o oblidades.» Aquesta premissa sembla guiar l'obra d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), artista pionera d'una manera de fer multidisciplinar. La seva pràctica oscil·la entre la instal·lació, la performance i la imatge en moviment, oferint experiències immersives que desafien la nostra percepció al desvetllar la interconnexió entre el cos, la seva memòria i la seva projecció als espais i objectes quotidians.

La seva obra s'articula entorn del fenomen lumínic entès en tota la seva extensió, fent ús de les tecnologies mediàtiques així com de les psíquiques o espirituals. Crea dispositius que transformen espais domèstics en escenaris psicològics, donant vida al que ens sembla inert, obrint portes del que considerem real i transcendent mitjançant projeccions o reflexos que ens parlen de les pors i cerques internes que guardem en el nostre inconscient, confrontant-nos a les ombres psíquiques col·lectives des d'una actitud política-personal crítica respecto a cuestions de gènere, mercantilització i context expositiu.

Es va donar a conèixer en nombroses biennals internacionals durant la dècada dels 90 sent una desconeguda al nostre país. L'impacte de les exposicions retrospectives que van dedicar-li la Fundació Tàpies (Barcelona) i Witte de With (Rotterdam) el 2000-2001 li van valer el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Una dècada més tard, a la retrospectiva que li dedica el Museu Reina Sofia (2009) va presentar un innovador projecte de so, les seves ampolles interactives, envasos de productes de neteja intervinguts digitalment que emetien veus i oferien esborrar aquells esdeveniments que un no vol recordar, no sense abans pronunciar-los i gravar-los al seu interior, iniciant aíxi les seves obres participatives.

Concep l'art com un acte de canalització, en què l'individu es converteix en mediador d'una consciència més gran. En projectes com Els altres invisibles (Museu Thyssen a Madrid i Museu Picasso de Barcelona), l'artista revela la memòria latent de productes culturals mitjançant la interacció amb l'espectador. Amb una trajectòria que ha creuat fronteres, el seu activisme místic, ens convida a reconsiderar la realitat com un teixit mutable, en què allò visible i allò invisible s'entrellacen en una dansa infinita de llum i ombra.

En la seva ocupació del Saló dels Miralls, Valldosera pren l'essència de La petita guineu astuta de Janáček per parlar d'una Naturalesa autònoma que es recicla ad infinitum, on la circularitat de l'energia va més enllà dels esforços de la humanitat per controlar els cicles vitals. La seva obra és una invitació a percebre la realitat com un teixit mutable, en què cada element conté la memòria de tot allò que s'ha viscut.

La llum no només il·lumina, sinó que revela, en les seves paraules- "la presència del que ha estat silenciat però no oblidat."