Grec 2026: La Truita al Teatre Poliorama

A La truita, una parella que s'acosta a l'edat de jubilació acaba de mudar-se a un petit poble per obrir una petita fleca ecològica. Casa nova, vida nova, diuen. Un diumenge reuneixen les seves tres filles i les respectives parelles per celebrar l'aniversari del pare.

La filla mitjana, però, arriba amb un peix: una truita. Lactopescovegetariana, no menjarà la vedella que la seva mare ha preparat amb tant d'amor. De fet, sobretot parlaran d'això. Per què no fa com tothom? Què vol dir "tenir conviccions"? I conviccions de què, exactament? És adequat defensar les nostres conviccions quan fan mal als altres?

Mentrestant, el pare té un anunci important per fer. Segons explica el seu autor, a La truita "volia parlar d'aquells en qui no ens fixem, en qui mai no ens interessam, invisibilitzats no per qüestions polítiques (que és el que fem amb els violents, els bojos o els pobres), sinó simplement per omissió, per manca d'interès. Aquells que, de generació en generació, pensen en el món, intenten representar-lo o representar-s'hi, però que finalment mai ho fan".

La truita parla d'amor, de menjar, de família, de mort, d'amor, de generacions, de valors universals, de comunitarisme, d'actualitat. La seva implacable estructura està formada per tres parts: entrant, segon plat i postres.