Jaume Planas Gallés al Reial Cercle Artístic

A través d’una acurada selecció d’una cinquantena d’obres (olis, aquarel·les i tintes de les diverses etapes creatives) podrem assaborir l’evolució d’un treball caracteritzat per l’explosió cromàtica i la intensitat emocional i gestual que traspua en els moments àlgids de la seva trajectòria.

Un viatge que va dels inicis figuratius més continguts i greus dels anys 40 fins a la rauxa vital i vitalista dels 70 i 80. Sempre reflectint les quotidianitats d’un dia a dia alhora íntim i expansiu, enamorat dels paisatges de costa i del bullici de la ciutat. Entre elles, una quinzena de peces que retraten La Rambla de la Postguerra, una ciutat que sempre ens han dit que era grisa, però que Planas Gallés inunda de color.

La intensa trajectòria del pintor barceloní Jaume Planas Gallés (que va descobrir la seva passió per la pintura de molt jove a les muntanyes del Pirineu, Camprodon i Setcases) comença als 16 anys, participant en les convocatòries per a joves pintors de les galeries Reig de Barcelona.

El 1944 es admès com a soci al Reial Cercle Artístic de Barcelona, del que arribarà a ser membre de la Junta, vocal de pintura, consultor adjunt i comissionat de beques, exposicions i festes. Havent seguit els estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (Llotja) entre 1956 i 1958, el 1971 en serà Professor de dibuix i catedràtic interí de colorit fins al 1974. Aquella primera època, la d’una Barcelona encara ferida, va ser marcada per un ambient de bohèmia i tertúlies, molt activa socialment. Llocs emblemàtics com Cal Agut, Can Culleretes o La Punyalada, que aplegaven al voltant d’una taula els anhels dels joves que s’emmirallaven en els fulgors dels canvis provinents de Paris, serien també testimonis dels canvis socials i pictòrics que, lentament i a batzegades, es produïen al nostre país. Les pintures reflectien aquesta vida plena de descobriments i expectatives i Planas Gallés copsava en les seves obres aquestes realitats a través de figures, escenes d’interior i bodegons marcats per una sobrietat cromàtica que als anys 50, després d’enamorar-se de Port de la Selva i dels temes de marines, transmutarà en un cromatisme vibrant i ple de vida.

Entre 1950 i 1976 rep un gran nombre de premis i distincions, rebent el 1975 la Insígnia d’Or del Reial Cercle Artístic, del qual va ser també Soci de Mèrit. D’igual manera, la seva activitat expositiva és intensa entre 1942 i 1970, centrant-se després en el treball al taller, les mostres col·lectives i la labor docent. Va exposar a Barcelona, Madrid, Girona, Granada, Santander, Castelló, València, Terrassa, Olot, Tossa de Mar, Caracas, Buenos Aires, Montevideo, San Francisco, Chicago i Nova York.  Planas Gallés no cenyia la seva pintura a escenaris buscats, fossin paisatges o models, i bona part de la seva producció van ser moments de la vida quotidiana: la seva i la del seu entorn.

Els espais de vida eren, per tant, una font inesgotable d’inspiració, com ho van ser també la ciutat de Barcelona i La Rambla, les marines i els ports de la costa catalana. Treballador incansable, la seva darrera exposició va tenir lloc l’any 1989 a La Pinacoteca, la sala barcelonina que havia estat testimoni de la seva trajectòria creativa.

Aquesta exposició és una mostra de les obres que Gemma Planas Suñer, filla del artista, cedeix al Reial Cercle Artístic. És la primera vegada, després de 30 anys, que la obra de Planas Gallés es presenta al públic.

Inauguració: dijous, 9 de juliol a les 19 h.

Lloc: Reial Cercle Artístic de Barcelona. C/ Arcs, 5. 08002 Barcelona. Horaris: