"Liber Naturae" Carlos Forns a la Sala Parés

Gairebé vint anys després de la seva darrera mostra a Barcelona, Carlos Forns torna a la Ciutat Comtal i presenta la seva primera exposició individual a la Sala Parés. LIBER NATURAE ocupa els espais 1 i 3 de la galeria i, en ella, s’hi s’exhibeixen els treballs dels darrers anys de la producció de l’artista madrileny, combinant pintures i escultures amb una selecció d’objectes, llibres, rareses i ‘curiositats parlants’ que conformen la seva pròpia col·lecció. Tots ells són font d’inspiració i base en la construcció del Liber Naturae de Forns, per a qui l’activitat pictòrica constitueix una expedició científica i un viatge iniciàtic.

Amb la seva pintura, Carlos Forns reflexiona sobre el concepte del flux constant. L’univers és un gran sistema de canvi continu, on les seves parts i els éssers que l’habiten es transformen i s’enllacen els uns amb els altres en una dansa perpètua. Cap forma és permanent, sinó que es troba en infinita metamorfosi.

Forns es mou entre la reflexió profunda i el joc de conjuntar elements, espècimens o objectes de la seva col·lecció, trobats en viatges o durant investigacions en el jardí del món. Els sobredimensiona, els combina establint diàlegs impensables, els transforma i metamorfoseja amb la seva mirada d’explorador entusiasta. És com si Forns comprimís totes les seves referències i idees en una crisàlide gegant de la qual, després de l’eclosió i com si es tractés del barret d’un mag, emergeixen milers d’imagos rere la bretxa. A partir de totes elles, estableix xarxes i connexions que es disposen a la tela, generant microcosmos que exerceixen d’enllaç amb els misteris de la creació i de la vida; alguna cosa així com expressions de l’univers en miniatura que, a més, s’erigeixen també com imatges de l’ànima interior – del creador i de qui les admira.

A les seves composicions, la naturalesa canviant de moltes de les estructures projecta geometries imaginàries inspirades en els diagrames hermètics de Giordano Bruno o en les imatges geomètriques minimalistes de Nicolau de Cusa. Totes aquestes aparicions permeten privilegiar la contemplació meditativa. Ell les entén com a talismans màgics a partir dels quals es construeixen les metàfores i la transfiguració de la natura. Com ell mateix apunta, “es tracta d’interioritzar l’univers per poder convertir-nos en mags, en demiürgs capaços de crear conjuntament amb la natura”.