"Un munt de preguntes sense resposta". Alex Reynolds i Robert.M. Ochshorn a La Virreina Centre de la Imatge

Realitzada per Alex Reynolds (Bilbao, 1978) i Robert M. Ochshorn (Califòrnia, 1987), A Bunch of Questions with No Answers [Un munt de preguntes sense resposta] (2025) és una pel·lícula de vint-i-tres hores de durada que registra totes les rodes de premsa que el Departament d’Estat dels Estats Units va convocar, entre el 3 d’octubre de 2023 i el 16 de gener de 2025, sobre el genocidi actual a Palestina. 

Durant aquelles trobades, els representants polítics acostumaven a respondre amb circumloquis enrevessats davant les explicacions sol·licitades pels diferents mitjans informatius. Així, el que d’entrada havia de ser un aclariment de responsabilitats, derivava en exhortacions frustrants dels periodistes. Reynolds i Ochshorn van decidir eliminar, en l’edició final, les respostes governamentals. El resultat és una lletania d’interrogants no resolts, una escenificació de l’opacitat i els simulacres desplegats per les autoritats nord-americanes davant l’opinió pública. 

La pel·lícula acaba amb l’última roda de premsa de l’administració Biden, just abans del tancament temporal del Departament per la presa de possessió de Donald Trump. Una vegada i una altra, al llarg de setze mesos, es repeteix la mateixa coreografia: després dels al·legats periodístics, la càmera salta al bust de l’interlocutor estatal, els gestos del qual són una mena de performance muda que intenta contenir les onades d’arguments pendents de dirimir-se. 

A un cantó veiem l’attrezzo teatralitzat del poder, ple d’elements amb una gran inflamació simbòlica —banderes, faristols amb molts micròfons, mapes geopolítics, etc.—; a l’altre, un espai que recorda una aula o una seu parlamentària, des de la qual els professionals de la informació aporten perspectives i qüestionen actituds. Enmig d’aquesta alternança, que de vegades es fa exasperant, queda la impressió que, com al conte de la Blancaneu, hi ha un protagonista absent: el pare. O, dit d’una altra manera, entre la multitud de preguntes sense resposta i l’estratègia d’emprar el silenci com a resposta, hi ha un backstage ocult que és on es gestiona realment qualsevol decisió, un territori velat a la ciutadania i a la veritat, però tanmateix vociferant.

Robert M. Ochshorn és artista, enginyer i teòric cultural establert a Brussel·les i Nova York. És cofundador i CEO de Reduct.Video i investigador a l’acadèmia de belles arts KASK. A través d’un treball col·lectiu, col·laboratiu i en correspondència, crea software i interfícies que ofereixen una nova tactilitat i perspectiva als mitjans i arxius. 

Alex Reynolds indaga en les nostres formes de relació tal com apareixen integrades en el llenguatge cinematogràfic, i qüestiona les convencions del mitjà per explorar el potencial emancipador del joc i la negativa. La seva obra s’ha exposat, entre d’altres, a la Biennal Contour (Malines), al Guggenheim de Bilbao, a Beursschouwburg (Brussel·les), a Index Foundation (Estocolm), a Hollybush Gardens (Londres), al CaixaForum Barcelona, al CA2M (Madrid) i a la Fundació Joan Miró (Barcelona). Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals com el BFI London Film Festival, el FID Marseille, el Prismatic Ground (Nova York), el Courtisane (Gant) i el Documenta Madrid. És professora visitant a la Royal Academy of Fine Arts (KASK) de Gant.

Es pot visitar gratuïtament de dimarts a diumenge i festius d'11 a 20 h