"Visatges". Dominika Berger a la Sala Parés

"Què és una cara? Els retrats, com sabem, ocupen un lloc preponderant en la pintura de Dominika Berger, però sobretot tenen un paper fonamental en el raonament del seu art. Baudelaire escrivia a L’art romantique: «… un bon retrat em sembla sempre una biografia dramatitzada, o més aviat és com el drama natural inherent a qualsevol home». Tot retrat és una forma de mirall. Però quin retrat? Qui s’assembla a qui? Les imatges s’assemblen als models (hi ha models, de fet?) o els models s’assemblen entre ells? Es tracta d’autoretrats?

Però, reprenent el fil: què es pot veure veritablement en un quadre de Dominika Berger? Què s’hi expressa realment? Què és una pintura, si no una visibilitat treballada per l’invisible? O la transparència. El quadre no és la desmesura de l’objecte que desposseeix? Fora d’això, en la seva obra no hi ha canvis bruscos, hi ha pocs girs, però sí moltes intencions renovades, recerques encara no satisfetes, un joc de variants i de variacions, variacions de vegades ínfimes sobre un tema reiterat, però sempre reinventat: el rostre. On la sorpresa és total cada vegada i es conjuga amb el plaer de tornar a escoltar el tema. Però hi ha rostres que resisteixen o, més aviat, que s’esborren, que semblen desdibuixar-se, com si es tractés de no insistir-hi, de significar una culminació en el blanc, «fer el buit» per quedar-se tan sols amb l’essencial. No es dona compte −ni de bon tros− ni de l’especificitat de la cara humana, ni de la pràctica del retrat tal com se’ns mostra a través de les seves pintures.

Retrats com aquests no ens tranquil·litzen. No podem pretendre llegir-hi evidències. No podrien ser recognoscibles, idèntics al seu model. Pintar no seria, en definitiva, pintar per deixar de tenir cara? Pintar seria escrutar-escrutar-se? De fet, en molts dels seus quadres, Dominika Berger tracta la realitat com una memòria de la qual no pot brollar el secret. Aquesta mena d’interferència i d’esborrament del que és visible il·lustra un aspecte fonamental del seu art. Pintura doble, dúplice: en un mateix lloc acolorit, fa passar l’ull d’un estat del que és visible a l’altre, el condueix d’una realitat en imatges a un desenfocament de la mirada. L’experiència estètica és aquesta relació fosca, material i íntima: relació física, incommensurable, que remet a la memòria de l’ull. I és justament aquí allò que ens intriga en el plantejament de Dominika Berger, un despullament de l’existència sempre actiu."

Emmanuel Guigon

Es pot visitar de dimarts a dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 20 h.