La circulació: un problema sempitern

Al desembre de 1970, l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer de la Boqueria va celebrar el cinquantenari de la seva fundació. Aprofitant aquella avinentesa, Joan Frias, portaveu de dita entitat, va proposar la unió de la seva amb les altres associacions semblants de veïns, per tal de potenciar-les en conjunt, cosa que fou objecte de debat al si de l’Associació de la Rambla.

En començar l’any 1971, el periodista Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, més conegut pel seu pseudònim de Sempronio –que l’any 1972 seria nomenat Cronista Oficial de la ciutat– es lamentava que «des de 1960 sempre s’estan fent obres a la Rambla, i el resultat és que sempre està plena d’entrebancs».

La intensa circulació de vehicles que passaven per la Rambla sense aturar-s’hi, i amb poques mires per als vianants que creuaven per passejar o per comprar amb parsimònia, dificultava el comerç, segons una opinió força estesa. Joan Gaspart, vicepresident de l’Associació, i Miquel Pintó, membre de la junta, creien que la solució ideal era descongestionar els voltants de la Rambla, evitant així que fos la via obligada de pas per a desplaçar-se a la part baixa de la ciutat.