Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Neix l'Associació, primera junta

La Rambla es trobava llavors en camí de la decadència. I si bé la part alta del passeig conservava l’aire de carrer de senyors, la part baixa havia esdevingut l’avantsala del «Barri Xino». Quan la VI Flota de la US Navy ancorava a Barcelona, milers de “marines” envaïen la Rambla.

La bandera de les barres i estels era benvinguda, però la tòpica foto del jove mariner amb la gorra de gairell, de bracet amb una decrèpita representant de l’ofici femení més vell del món, havia esdevingut la imatge «típica» de la Rambla per a les agències de premsa internacionals.

Tot plegat, afegit als problemes del transport públic –agreujat per l’incipient ús de l’automòbil–, a la decadència del comerç clàssic, a l’ensopiment de la vida cívica barcelonina, eren motiu de preocupació per a la gent que s’estimava la ciutat i que hi tenien negoci.

Fou llavors, per iniciativa d’Amadeu Bagués, conegut joier i prohom de la ciutat, que l’any 1960 una desena de persones van decidir constituir l’associació que, d’acord amb els estatuts fundacionals, es va denominar «Asociación de comerciantes i vecinos de las Ramblas de Barcelona». Els fundadors van ser Josep Gaspart, Miquel Pantaleoni, Antoni Llenas, Amadeu Bagués, Baltasar Soubriet, Miquel Pintó, Francesc Malagrida, Higini Feliu, Ramon Guimerà i Josep Fedi.

Objectiu de l’entitat? Tornar a la Rambla el prestigi que havia perdut.

Els fundadors van signar el 25 de maig de 1960 la instància i els estatuts de la proposada associació que presentarien seguidament al governador civil, tal com era llavors preceptiu. Poc després, aprovada l’entitat, els promotors començaven les reunions de la junta al primer local social que van tenir: al número 24, principal, del carrer de Rivadeneira, al qual s’hi entra per la plaça de Catalunya.

La junta directiva era presidida per Higini Feliu, un home de somriure fàcil i caracteritzat per la seva bonhomia.

LA RAMBLA DE BARCELONA
La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.
Carregant...
x
X