De claveguera a Passeig
Pels volts de l'any 1.200, alguns escadussers i petits nuclis d'edificacions, convents i cases de pagès amb els seus horts, es van anant escampant fora de les muralles de l'època romana. Però la inseguretat generalitzada d'aquells temps medievals obligava a protegir les poblacions dins d'un recinte fortificat. És així com, vers l'any 1287 es va començar a construir un segon cercle emmurallat. Se'n va dir la muralla de Jaume I, perquè la construcció es va decidir al seu temps, si bé les obres no van començar fins onze anys després de la seva mort. Aquesta muralla de jaume I es va estendre fins al marge esquerre de la Rambla, però deixant aquesta defora.
La muralla de Jaume I el Conqueridor feia més de cinc quilòmetres de longitud, de manera que a la ciutat li mancava espai. La relativa estabilitat política i econòmica havia fet que nous ordes religiosos volguessin establir-se a la capital catalana, o que els ordes ja existents volguessin alçar-hi nous convents. Aquest fou el cas dels franciscans, que van fer edificar el convent anomenat de Framenors vora de la Rambla, al costat de la platja, o sia fora muralla.
D'altra banda, als camps que hi havia entre la Rambla i la muntanya de Montjuïc s'hi anava formant de manera improvisada un nou barri, el del Raval.
Després de la Pesta Negra, que assolà el territori l'any 1347, nou nuclis de poblament havien travessat la riera de la Rambla i s'hi havien establert, a la vora d'alguns convents. La llera de la riera fou transformada llavors en claveguera fins a les Drassanes.
Tanmateix, aqueixos nous nuclis de fora muralla quedaven altre cop del tot desprotegits en cas de setge o d'assalt enemic. Novament es féu necessari ampliar el cercle fortificat.
Vers 1377, en temps de Pere III el Cerimoniós, començà, doncs, la construcció d'un tercer recinte emmurallat. Acabades les obres, la Rambla, per tant, restà inclosa dins del cinturó fortificat, però continuà essent una riera, als voltants de la qual els aiguats de tardor hi feien tota mena d'estralls. En aquestes circumstàncies, els més afectats eren els petits tallers i botigues encabits en alguns panys de muralla que havien estat foradats i aprofitats així pels menestrals.
Davant de tot això, el Consell de Cent va decidir desviar el curs natural de la riera. I no devia ser una obra senzilla, perquè l'eminent geògraf Pau Vila la qualificà de "creació medieval urbanística".
L'aparició de les Rambles es fixa, d'acord a les cròniques, l'any 1440, just en el moment en que l'antiga llera de la riera que passava al peu de la muralla va ser condicionada com a zona d'esports, transformant-lo a més, en un passeig que ràpidament es convertí en el favorit de bona part de la població, tot i la presència propera al portal de la Boqueria, de les forques plantades per a penjar-hi certs condemnats a mort considerats "persones vils". . . L'amplitud d'aquest nou espai permetia als ciutadans passejar tranquil. lament sense que els molestessin els carros de transport.
L'aspecte del passeig a mitjans segle XV era del tot rústic. No solament per l'existència de molts horts i de les corresponents cabanes dels hortolans sinó també per les parades del mercat, ateses per pagesos, i de les diverses fires que s'hi instal. laven, amb les baluernes, carros, animals, carreters, traficants, xerraires, endevinaires, pidolaires i badocs grans i petits.
A l'estiu s'hi pesava la palla. A la tardor s'hi venia raïm. Per Sant Tomàs, durant les festes nadalenques, s'hi feia la fira dels porcs. I durant tot l'any s'hi feien visibles les inevitables taules de joc. Sens dubte, el centre d'animació era el Pla de la Boqueria , dita així perquè s'hi venia carn de boc, el mascle de la cabra.
Tanta va ser la fascinació que aquest nou passeig despertà entre els barcelonis, que fins i tot el Consell de Cent es pronuncià al seu favor i atrubuí a quest nou passeig l'ennobliment de la ciutat "car de la porta del ferro (Portaferrissa)(. . . ) fins a la mar, té una amplitud bella e spaciosa, apreciada pels anants e venints (. . . ) en los estius com en los inverns (. . . ) axi homens com dones".
Als segles XVI i XVII, el nucli urbà de Barcelona estava saturat i les noves institucions religioses que arribaven a la ciutat havien d'instal. lar-se a la Rambla. L'espai que ocupava un convent era força més gran del que hom pensaria a primera vista. des del punt de vista econòmic, un convent havia de funcionar com una mena d'entitat autònoma, autosuficient. A més de l'església o capella, del claustre, refectori, dormitori i cuina, era imprescindible l'hort, que no era pas un element decoratiu o d'esplai, com el jardí, sinó el necessari element de subsistència quotidiana.
Però el fet que els diferents convents s'anessin alineant de forma més o menys recta o sinuosa, va contribuir a donar a la Rambla un aspecte més urbà.
Els jesuïtes van, així, construir el convent de Betlem l'any 1553, si bé fou reconstruït el 1681. Els carmelites descalços van fundar el 1586, el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat de Sant Josep la Boqueria.
Pel fet que Ignasi de Loyola havia fet estada a Catalunya, els jesuïtes s'hi van desenvolupar en gran manera. L'any 1593, al costat del convent de Betlem que ja tenien, van fundar també el Col. legi de Cordelles, d'ensenyança superior. Dissortadament, l'edifici de Cordelles fou venut i enderrocat durant l'ocupació napoleònica.
Per la seva banda, els caputxins - un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans - s'instal. laren a Santa Madrona, la part baixa de la Rambla.
