El passeig de Barcelona
Qui faci avui una passejada lenta des de la Plaça de Catalunya fins a Colom, i no es distregui amn el tràfic constant de la gent, s'adonarà potser que trepitja un passeig que va tenir una esplendor inusitada al mig d'una història borrascosa.
Com ha fet notar l'erudit historiador Antoni Pladevall, la font de Canaletes recull l'aigua que nodria l'antiga font de l'estudi General o embrió d'Universitat, que hi havia entre Santa Anna i Tallers, la primera pedra del qual fou posada el 1536. Cal afegir, però, que com a mostra del tracte de Felip V a la ciutat, l'any 1720 la Universitat de Barcelona fou clausurada i l'edifici d'Estudis Generals convertits en caserna.
L'església barroca de Betlem va ser incendiada pels "incontrolats" de l'òrbita anarquista , l'any 1936 i va patir el bombardeig de l'aviació franquista el 1938, de manera que quasi tot el seu interior és nou, obra de l'última posguerra civil.
Davant de Betlem, a l'altra banda del passeig, s'hi aixecà l'antic palau dels marquesos de Comillas o Palau Moja, on hi tingué residència Jacint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença catalana.
La Rambla de les Flors és també anomenada de Sant Josep per haver tingut antigament el convent ja esmentat dels carmelites descalços.
La Rambla dels Caputxins deu el seu nom, com és evident, al benèfic orde del caputxins seguidors de Sant Francesc d'Assís, que havien tingut antigament el convent a Santa Madrona de Montjuïc i posteriorment al lloc on avui hi ha la Plaça Reial.
A la vora de la Plaça Reial s'hi aixecà l'Hotel Orient, bàsicament construït damunt del solar de l'antic col. legi de Sant Bonaventura fundat pels franciscans. El Teatre del liceu fou construït així mateix damunt del terreny d'un antic convent: el dels Trinitaris.
Vora ja del mar s'arriba a la Rambla de Santa Mònica. L'església que li dóna nom va ser aterrada el 1937, durant la Guerra Civil espanyola i catalana. L'antic convent, refet, és ara parròquia. A l'altra banda de la Rambla hi ha el Palau Marc, iniciativa d'un comerciant de Reus.
Finalment, el monument a Cristòfol Colom, fou construït a les acaballes del segle XIX, en l'avinentesa del 400 aniversari de la descoberta d'Amèrica. La iniciativa fou dels prohoms barcelonins. Avui dia continua essent el monument més alt de tot el món dedicat al descobridor del Nou Continent americà.
Dotzenes, potser centenars de versificadors han dedicat rimes, més bones o més dolentes al nostre passeig principal. Pere Coromines, escriptor, banquer, prohom barceloní parlà de la Rambla:
"parada de flautistes, borsa de comediants, pacífica fatxenda de misteris humans", "feliç l'home a qui lleu tes auques contemplar, sota la verda fronda del plàtan ufanós, perdut entre quimeres d'un món meravellós"
