La Riera Rambla

Les torrenteres més importants, com la riera Blanca i la d'Horta, cobriren amb els seus dipòsits el territori comprés entre Montjuïc i el Llobregat, l'una i els aiguamolls de Sant Martí l'altra. Entre ambdues, un reguitzell de torrenteres i rierols van fer el cobriment del terreny més pla, entre els petits turons a ran de costa. Precisament un d'ells, el Mons Tàber, va ser l'elegit per situar la Barcino romana al segle I. Però un altre d'aquest turons, el turó dels Ollers, avui totalment desaparegut, és el que suggereix l'impossibilitat que l'actual Rambla fora una riera natural en el temps de construcció de la muralla romana i , probablement tampoc abans dels segles X o XI, sense menystenir, rieres, ens moments de grans aiguats, poguessin cobrir tota l'àrea.

En el temps de Barcino, quan es construí la primera muralla, a la part baixa de la Rambla, aproximadament entre on avui es troben els carrers d'Escudellers i Nou de Sant Francesc, s'alçava el turó del Ollers, que obligava a la línia de costa a formar una badia, dita dels Còdals, fins al turó de les Falzies, on avui desembocava, aleshores, la riera de Collserola. Per l'altre costat del turó dels Ollers, existia una albufera, anomenada el Cagalell, on abocaven les aigües les rieres d'en Malla, Bargalló i Magoria.

La riera de Collserola rebia les aigües de la vessant meridional de la serra que li donà el nom, i també les procedents dels turons del putxet i Monterols. Sembla que inicialment la riera, coneguda en el seu naixement com de Sant gervasi, rebia les aigües de la riera de Vallcarca, però en data indeterminada, ja existint la ciutat, aquesta riera va ser desviada cap al curs del Torrent de l'Olla. No existeix constància de si va ser <> o bé l'home va tenir alguna cosa a veure. En qualsevol cas, en temps d' aiguats, el capdal i la força de l'aigua d'ambdues rieres juntes hauria de ser molt espectacular, tant com per suggerir als ciutadans de Barcino- Barcelona de la conveniència de desviar el curs d'una d'elles.

La riera de Sant Gervasi baixava fins a la Travessera, on era coneguda com Riera de Sant Miquel, seguia pel Passeig de Gràcia i , ja com riera de Collserola, entrava a l'àrea de l'actual Ciutat Vella per un indret entre el Portal de l'Àngel i el carrer Rivadeneyra, per dirigir-se a la pl. de la Cucurulla, carrer del Pi, pl. Sant Josep Oriol i pel carrer dels Còdols desembocava a la badia del Còdals (es coneix per còdol el fragment de roca dura, de petites dimensions que per l'acció de les aigües i el rodolament, sol ésser llis i arrodonit).

La riera de la Creu d'en Malla, neixia al turó de monterols i rebia també les aigües del turonet de Modolell. Entrava a l'àrea de la ciutat a l'alçada de la pl. de la Universitat, seguia per darrere de la pl. de la Gardunya i desembocava al Cagalell. Alguns autors opinen que la riera d'en Malla és una conducció d'aigües artificial i relativament moderna. En tot cas no hauria d'ésser gaire important.

El curs d'aquestes rieres se situen a ambdós costats de la Rambla, separades per <>.

Pau Vila explicava que la Rambla no havia estat mai una riera i que la confusió provenia de la interpretació equívoca del topònim. Altres autors discuteixen aquest supòsit, però sigui com sigui, quan començà la urbanització <>, estenent-se per Ciutat Vella, cap al Raval, les brogents aigües haurien d'ésser molt destructives i obligaren a desviar el curs de la riera i fer-lo passar per on avui és la Rambla.

Aquesta solució no va durar més de dos segles. L'expansió de la ciutat i la construcció de la tercera muralla van obligar, de nou, a desviar la riera, i, ara sí, la riera de Sant Gervasi, la de Sant Miquel, la de Collserola i la De la Rambla, va formar part de la Creu d'en Malla i va permetre que la Rambla es convertís en el passeig per excelència de Barcelona.