Josep M. Espinàs, Colita i el Teatre Poliorama són els Ramblistes d'Honor 2018

L’Associació d’Amics de La Rambla convoca els guardons de Ramblista d’Honor, que va crear l’any 1962, amb l’objectiu de distingir a les persones, entitats, institucions o empreses que hagin contribuït amb la seva activitat i esforç, a millorar, divulgar o promoure el prestigi de la Rambla.

Fa uns anys, Amics de La Rambla va voler que el guardó reorientès el seu objectiu per tal de distingir a les persones, entitats, institucions o empreses que hagin contribuït amb la seva activitat i esforç a millorar, divulgar o promoure el prestigi de Barcelona.

Els guardons de Ramblista d’Honor s’han consolidat com un esdeveniment ciutadà que visualitza La Rambla com el Passeig amb vocació i trajectòria de centralitat en la vida barcelonina tal com posa de manifest la seva història de síntesi, en sentit social i cultural, de totes les Barcelones possibles. És per això, que el guardó de Ramblista d’Honor, vol constituir-se en la màxima expressió del reconeixement que la societat civil barcelonina atorga.

Per tal de valorar la idoneïtat dels guardonats, hem cregut necessari crear un jurat representatiu de la societat civil de la nostra ciutat. El Jurat que ha escollit els Ramblistes d'Honor aquest any està format per: Ignasi Aragay, Lluís Bassets, Alicia Berlanga, Sergi Dòria, Núria Llorach, Xavier Marcé, Joan Oliveras, Enric Pantaleoni, Àlex Salmon, Vicent Sanchis, Ramón Suñé, Roser Tiana, Neus Tomás, Sergi Vicente i el president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar.

Aquest jurat, reunit el dia 19 de setembre a l’Altar d’Oscar Manresa, va decidir atorgar els guardons a:

.JOSEP M. ESPINÀS

Josep Maria Espinàs és un escriptor polifacètic que compta amb un públic ampli i fidel. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d'interès cívic, els llibres reportatge i els volums de memòries.
A aquesta amplia producció literària, Josep M. Espinàs hi afegeix la seva vessant periodística. Des de l’any 1976 escriu un article diari a la premsa (primer al diari Avui i, des de l’any,1999 a El Periódico de Catalunya).

En ple franquisme va ser un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, i un dels fundadors dels Setze Jutges. Josep M. Espinàs és també l’autor de la lletra de l’himne del Barça. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra Completa a edicions La Campana, segell del qual és cofundador. Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el castellà, l'èuscar, l'hebreu, l'italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec.

La seva trajectòria ha estat amplament guardonada, amb premis com el Joanot Martorell (1953) per la seva primera novel·la Com ganivets o flames (1954), el Víctor Català (1958) per Variétés (1959), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi Nacional de Cultura (1995) en la modalitat de periodisme escrit, o el Lletra d'Or (2006) pel llibre de viatges A peu per Mallorca (2005). L'any 2002 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria.

El Jurat dels guardons de Ramblista d'Honor ha volgut atorgar a Josep Maria Espinàs el guardó de Ramblista d’Honor en reconeixement a totes les seves aportacions a la cultura, a la seva trajectòria literària i a les seves cròniques que ens han ajudat a entendre 42 anys de la historia de la ciutat i del país.

COLITA

Isabel Steva “Colita” és barcelonina i Barcelona ha estat una de les constants en la seva obra fotogràfica.

Colita representa un dels referents més importants de la fotografia catalana i espanyola de l'últim quart del segle XX. S'inicià en el món de la fotografia de la mà d'Oriol Maspons i Xavier Miserachs, de qui fou assistenta; aquests primers anys, fou seguidora i deixebla de Francesc Català-Roca i Julio Ubiña. Des del 1963 fins al 1975 es dedicà a realitzar una sèrie de retrats de ballarins i cantants del món del flamenc.

Vinculada a moviments culturals catalans de l'època, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonesa, moviment format per escriptors, fotògrafs, models, arquitectes, cineastes i molts professionals que començaven a perfilar-se en aquella època com a referents culturals.
Entre el 1967 i el 1979 va fer una sèrie de treballs com a foto fixa amb directors com Jacinto Esteva, Vicente Aranda o Jaime Camino, enquadrats en l'Escola de Cine de Barcelona, corrent cinematogràfic que sorgí amb l'ambició de realitzar un cinema europeu i progressista en contraposició a la cinematografia oficial del franquisme; col·laborà en la promoció de la Nova Cançó retratant els cantants del moviment.

Els seus treballs per a la premsa l'han portat a publicar a revistes com Siglo XX, Destino, Fotogramas, Interviú, Boccaccio, Primera Plana o Mundo Diario. Al llarg de la seva carrera ha realitzat més de quaranta exposicions i ha publicat una cinquantena de llibres amb les seves fotografies. Estilísticament és propera als plantejaments de l'Escola de Barcelona, tot i que es considera una fotògrafa tot terreny. La seva obra figura a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Ha rebut, entre altres distincions, la Medalla al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1998), la Creu de Sant Jordi (2004) I el Premi FAD Sebastià Gasch (2008). El 2014 va rebre el Premio Nacional de Fotografía, al qual va renunciar en desacord amb la política cultural del govern

Colita rep el guardó en reconeixement a la seva trajectòria professional i al retrat que al llarg de la mateixa ha fet de la ciutat i de la seva gent.

TEATRE POLIORAMA

El teatre Poliorama es part fonamental de la vida cultural de La Rambla. Està ubicat a la planta baixa de l’edifici modernista de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’edifici, que va ser projectat per Josep Domènech i Estapà, va ser inaugurat l’any 1894 i a la planta baixa es va habilitar el local per fer espectacles.

L’any 1899 es va obrir el Cinematógrafo Martí, una de les primeres sales de cinema de la ciutat. Després d’unes reformes, l’any 1906 va reobrir les portes ja com a Cine Poliorama i en la seva programació oferia cinema i teatre. En el Poliorama es van estrenar algunes de les obres mes representatives del teatre català com La Rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra.
L’any 1937 deixa d’oferir cinema i perd el nom convertint-se en el Teatre català de la Comèdia. Amb una programació centrada en el teatre català es van oferir obres de Frederic Soler, Albert Llanas, Angel Guimerà, Ignasi Iglesias i Santiago Rusiñol...

Amb la arribada de la Guerra l’edifici va ser incautat per la CNT-FAI i va convertir-se en l’escenari dels tiroteig entre membres del POUM i la CNT que George Orwell va immortalitzar en el seu “Hommage to Catalonia”.

Al acabar la guerra el edifici va ser adquirit per Pedro Balañá que va reobrir, com a cinema i recuperant el nom de Poliorama, l’any 1939. El Poliorama no va tornar a convertir-se en Teatre fins l’any 1963 quan, després d’una reforma, va tornar a combinar les representacions teatrals i les pel•lícules.

Al 1963, va ser reformat i va tornar a obrir i, novament, va combinar el cinema i el teatre. El 1976 deixa de oferir cinema i es converteix en Teatre Poliorama, nom que conserva fins avui. Desprès d’una reforma, a càrrec de l’estudi Martorell-Bohigas-Mc Kay, l’any 1985 va tornar a obrir. La gestió va ser assumida pel departament de Cultura de la Generalitat primer i per l’empresa Tres per 3 S.A. que es qui actualment gestiona el Teatre Poliorama amb obres referents del nou teatre català com Dakota o El Mètode Grönholm.

El Jurat dels guardons de Ramblista d’Honor ha atorgat el guardó al Teatre Poliorama en reconeixement a la seva contribució a la cultura teatral de la ciutat i a la vida cultural de La Rambla.

Els guardons de Ramblista d’Honor es lliuraran el pròxim 17 d’octubre a les 18:30 h al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.