Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Agost 2013. Recull de Premsa sobre la Rambla

30 d'agost de 2013

Aquí teniu un recull amb diverses informacions relatives a la Rambla aparegudes en diaris i mitjans digitals el darrer mes d'agost.

Divendres, 2 d'agost de 2013
El Punt / Avui

Trilers, s'acaba el joc

La pressió policial fa que, dels onze grups organitzats que el 2011 enganyaven turistes a la Rambla, ara només en quedi un d'actiu

Veient la nova situació, l'Ajuntament de Barcelona no farà la campanya de sensibilització

La prudència, i l'experiència, aconsellen no caure en el cofoisme. Com en qualsevol anàlisi de l'evolució d'una conducta delinqüencial, la prudència ha de ser norma. Fet aquest apunt, i sense que es pugui donar ni de bon tros per extinta, la presència i l'activitat dels trilers en un indret tan emblemàtic com la Rambla de Barcelona, ha passat a ser gairebé residual. Dels onze grups estructurats –formats per una desena de persones cadascun– que fa dos anys es dedicaven a aquesta pràctica il·legal al popular passeig, ara tan sols en queda un d'operatiu, la presència del qual, a més, és molt intermitent i purament estacional. A diferència, però, del que passa amb altres fenòmens equiparables, aquest descens no n'ha provocat el desplaçament en bloc cap a altres punts de la ciutat. L'assetjament policial és la clau de volta que explica aquest descens tan dràstic.
Fins fa relativament poc, la via de l'Ajuntament de Barcelona per combatre aquesta activitat era buscar, i recopilar, proves per poder-la denunciar per la via judicial utilitzant la figura penal de la banda organitzada. Per aquest motiu, només el 2011 es van arribar a incoar fins a 4.075 denúncies penals i 1.069 d'administratives. El juny de l'any passat, però, aquesta estratègia va viure un revés implacable. Una resolució de l'Audiència de Barcelona va concloure que no es podia aplicar la categoria de grup criminal als trilers, ja que, entre altres arguments, la seva presència no suposa una alteració greu de les bases de convivència en què es fonamenta l'estat de dret. Calia un nou enfocament, ja que des del consistori s'ha considerat que aquest frau, que s'acarnissa especialment amb els turistes, suposa un llast per a la imatge de Barcelona com a ciutat.
Amb el front judicial convertit en un mur, el gener del 2012 la Guàrdia Urbana va reorientar els seus objectius: ara ja no es tractava tant de documentar l'estafa, sinó d'impedir-la directament. Una tàctica que ha demanat una tasca de patrullatge intensiu per la Rambla, amb la voluntat confessa de dissuadir la presència de les bandes. El resultat és que durant el 2012 el nombre de denúncies penals va caure fins a 48, però en canvi el nombre d'administratives es va incrementar fins a 1.988. Aquell any, l'activitat dels trilers ja es va reduir a tres grups.
Fonts municipals han explicat que durant els primers cinc mesos d'enguany, ja no se n'ha detectat cap. Al juny, però, sí que es va advertir de la presència d'una banda nova, formada per deu persones, que es van intentar implantar de nou al passeig aprofitant, sobretot, els canvis de torn en les rondes de la Guàrdia Urbana. Els integrants estan perfectament identificats i, segons les mateixes fonts, la pressió a què estan sotmesos els ha motivat a intentar desplaçar l'activitat, sense èxit, a punts adjacents com ara el Portal de la Pau.
El fet que s'hagi aconseguit limitar el fenomen fins a convertir-lo gairebé en testimonial ha dut l'Ajuntament de la capital catalana a no contractar aquest any la campanya informativa adreçada als turistes, en la qual, i mitjançant tríptics, banderoles o fullets que es repartien als creueristes, se'ls informava del risc de ser víctimes d'una estafa si queien en mans d'un triler.
LA XIFRA
1.988
denúncies
administratives va interposar la Guàrdia Urbana l'any passat contra trilers que operaven a la Rambla.
‘Professionals' de l'est d'Europa
Hi ha un discurs romàntic, bucòlic, que retrata els trilers com una part de la Barcelona canalla que ja no serà. La dels anys noranta, en què aquest negoci estava controlat per oportunistes locals que, amb una certa impunitat, es col·locaven en punts estratègics com ara davant d'El Corte Inglés de plaça Catalunya. La Barcelona turística d'avui dia, però, poc té a veure amb aquella fotografia de Polaroid. I els trilers que queden, tampoc. Ara aquests grups estan formats per integrants de l'Europa de l'Est –de punts com ara Macedònia i Bòsnia– que dominen perfectament diverses llengües, però que continuen actuant, això sí, de manera coordinada: hi ha el cap de la partida, que és qui mou els gobelets amb la boleta, els ganxos que actuen com a falsos clients i els guaites. Aquests últims, però, han substituït el tradicional crit d'“Aigua!” per alertar de la presència policial, per una discreta trucada de mòbil. En una jornada propícia, aquests grups podien ensarronar entre quinze i vint persones, per descomptat majoritàriament turistes, i obtenir uns guanys de 700 euros. En els últims anys, també s'havia detectat que aquestes bandes, que es movien de manera itinerant per diverses ciutats, tenien un comportament cada cop més violent, fins al punt d'arribar a robar els jugadors.

Dimecres, 7 d'agost de 2013
20 minutos.es

Cae una banda que vendía droga a turistas en Ciutat Vella a través de ”lateros'

Hallan cocaína, éxtasis, LSD, marihuana y hachís escondidos en una lavadora.
Captaban turistas para venderles la droga a un precio muy superior al habitual.
La transacción se hacía en un piso donde los clientes no podían consumir para no levantar
sospechas

Los Mossos d'Esquadra han desarticulado una banda de traficantes que vendía cocaína, éxtasis,
LSD, hachís y marihuana a turistas en el distrito de Ciutat Vella de Barcelona. Para captar clientes
usaban a 'lateros' que deambulan por zonas turísticas y que hacían de intermediarios, según ha
informado este martes la policía catalana.
Han detenido a siete paquistaníes que regentaban un punto de venta muy activo de todo tipo de
drogas en el barrio Gòtic, que buscaba captar principalmente a turistas porque les vendía los
estupefacientes a un precio muy superior al habitual.
El grupo estaba integrado por ocho personas que actuaban de manera "organizada y estructurada"
para captar clientes y evitar ser descubiertos, y llegaban a los clientes mediante 'lateros' que ofrecían
droga a los peatones disimulando con la venta de bebidas.
Una vez el turista aceptaba la compraventa, el vendedor ambulante se ponía en contacto con una
tercera persona o acompañaba al cliente al piso donde se hacía la transacción, que estaba bajo la
vigilancia de otros miembros del grupo para prevenir ser descubiertos por la policía.

Venta "rápida y discreta"

En el inmueble se realizaba la venta de manera "rápida y discreta", según los Mossos, y el
grupoimpedía que los clientes consumieran en el piso o la escalera para evitar levantar
sospechas entre los vecinos o la policía.
El 31 de julio los investigadores registraron el piso por orden judicial y aprehendieron cocaína,
marihuana, hachís, éxtasis y LSD valorados en 4.428 euros escondida dentro de la lavadora,
1.500 euros en billetes pequeños y sustancia de corte.
También dieron con una gran cantidad de aparatos electrónicos que presuntamente eran pagos
por droga, ya que los traficantes los aceptaban como moneda de cambio para vender
estupefacientes.
Todos los detenidos han ingresado en prisión tras pasar a disposición judicial, aunque la operación
continúa abierta y no se descartan más detenciones.
Dijous, 8 d'agost de 2013
El Periódico

Un Gordo en Barcelona

El café Lyon d'Or de la Rambla acogió los sorteos de la Lotería de Navidad de 1937 y 1938, cuando la República operaba desde Catalunya

El Gobierno republicano empezaba su larga huida y se llevaba lo que podía, incluyendo la Lotería. ¿Cómo iba a dejarla? Si hubiera tenido rostro y manos habría sido una niña de ojos claros, bonita y consentida. Y lucrativa. Sobre todo lucrativa. "En 1935, las ventas de lotería suponían un 1,1% delProducto Interior Bruto español, lo que equivalía a un 3% de los ingresos totales del Estado", explicaRoberto Garvía en su 'Historia ilustrada de las loterías de España'.
Madrid estaba a punto de caer en manos de losnacionales y los republicanos escapaban con sus bártulos, ministerios, Cortes, la parafernalia institucional, a Valencia, primero, y a Barcelona,después. La Lotería, que dependía de Hacienda, marchaba con ellos. Toda: los bombos iban en el equipaje. "Cogieron los bombos y se los llevaron a Valencia, y más tarde, cuando estaba a punto de caer Valencia, a Barcelona", dice Garvía.
La República se instaló en Barcelona en octubre de 1937, y desde entonces hasta comienzos de 1939, la Lotería funcionó allí, emitió boletos allí y allí celebró dos sorteos de Navidad, que siguen siendo el único referente de una lotería navideña organizada en Catalunya. El sorteo tuvo lugar en elbar restaurante Lyon d'Or, en los bajos del Teatro Principal, en la Rambla.
.

Divendres, 9 d'agost de 2013
El Periódico

El Principal ultima su estreno

En el Teatre Principal de Barcelona siguen sin pausa las obras de rehabilitación que permitirán devolver la vida a uno de los edificios más emblemáticos de la ciudad después de siete años de inactividad. Está previsto que la primera fase, que incluye la remodelación de la sala Principal y del Teatro Latino, finalice a mediados de septiembre. Luego, el 7 de octubre, con ocasión de la fiesta mayor de la Rambla, se inaugurará oficialmente el nuevo espacio y comenzarán las actividades. La sala del Teatro Principal, que tendrá un aforo de unos 1.000 espectadores y en los que las butacas se podrán poner o quitar según el tipo de representación, será destinada principalmente a espectáculos teatrales y musicales. «Procuraremos hacer espectáculos polivalentes y muy visuales», explica Xavier de Balaguer, socio y director de comunicación de Principal Project, promotora del proyecto. «Habrá un espectáculo permanente pero la idea es ofrecer una programación variada», dice. La actividad principal será el teatro, pero más allá de esto se desarrollarán una serie de actividades complementarias, que se centrarán sobre todo en la gastronomía. De hecho, lo que era el anfiteatro del Principal será un restaurante. La recuperación del Teatro Latino es la otra gran apuesta del proyecto. En lo que fue en su día un cine X, y que tendrá una capacidad para 500 personas, se prevé una programación muy intensa. Por la mañana, se proyectará una película de 30 minutos que contará la historia del teatro y de la Rambla: «Tendrá una entrada simbólica, de 1 o 2 euros, y será una actividad dirigida sobre todo al turismo», apuntó el portavoz. Por la tarde habrá una programación de teatro, y por la noche se convertirá en una sala de conciertos, en la que se exhibirán sobre todo jóvenes grupos musicales. Y por último, los sábados por la mañana la sala será destinada al teatro infantil.
JAI ALAI A LA ESPERA / El espacio que requerirá más tiempo para ser rehabilitado es el frontón Jai Alai, un pedazo de la historia deportiva de la ciudad. De momento, se han puesto unos paneles expositivos en las paredes y se han recuperado los sillones en color verde y el techo. «El objetivo es transformarlo en una sala polivalente. Estamos trabajando con la Federación Vasca de Pelota para realizar un espacio experiencial sobre este deporte que aquí en Barcelona fue muy importante», afirma De Balaguer.
A pesar de ser un proyecto privado, la recuperación del edificio, durante años en el dique seco, está ligada al contexto ciudadano. La reapertura del teatro pretende potenciar cultural y socialmente la parte baja de la Rambla, implicando a la propia Rambla y al barrio del Raval mediante sus entidades vecinales. El número 27 de la Rambla, el acceso principal al teatro, ahora alberga una tienda efímera de Custo, montada a raíz del 080 Barcelona Fashion y que representa una acción llevada conjuntamente con la Associació d'Amics de la Rambla para potenciar el comercio en la parte baja del paseo.
Además, se ha firmado un convenio con la asociación Tot Raval para que los trabajadores que se incorporen al teatro sean personas en riesgo de exclusión social y laboral que vivan en el barrio.

Diumenge, 25 d'agost de 2013
La Vanguardia

Recuerdos confusos

¿Qué souvenir debe representar Barcelona? ¿Es aceptable la profusión de artículos de mal gusto? | Los productos de calidad tienen una presencia testimonial y se ven relegados por el 'low cost'
Los comerciantes de souvenirs del entorno de la Sagrada Família dicen que los más vendidos son los imanes para adornar las neveras, a entre uno y tres euros, con la palabra Barcelona bajo la imagen de un torero, una paella, el templo de la Sagrada Família, una gitana vestida de faralaes... Y por supuesto todo lo relacionado con el Barça.

¿Cuál debe representar Barcelona? ¿En qué tradición deben apoyarse? Los vendedores hablan a regañadientes, con el ceño fruncido. Dicen a modo de disculpa que ahora tienen mucho trabajo, que están ocupados... Porque se sienten en el punto de mira. Como si fueran los principales responsables del buen gusto de Catalunya, de la imagen de nuestra sociedad que los turistas lleven luego a sus países, de que a los guiris les guste comprar camisetas cuyos mensajes enaltezcan el consumo de alcohol desaforado. Como en Londres, París, Roma... En Roma, añaden, venden hasta calzoncillos con la entrepierna del David de Miguel Ángel estampada. Y no se montan tantos revuelos. A muchos vendedores de estas latitudes aún les duelen las campañas que desterraron uno de sus superventas: el sombrero mexicano.

Un paseo por los establecimientos del sector muestra cómo la tendencia predominante es el mestizaje cultural, una fusión sazonada de nostalgia, de añoranza por otros tiempos... Destaca la muñeca gitana modernista, de mosaico de trencadís. Quizás sea un homenaje a Carmen Amaya y la tradición gitana de Barcelona. O es que a los turistas se les escapan los matices culturales... También abundan los toros y toreros del mismo estilo. La capital catalana tuvo tres plazas en funcionamiento... ¿el mandil del torero de Barcelona es un guiño a ese pasado? O es que a los turistas se les escapan los matices culturales...

Algunos de estos toros aluden a la candidatura olímpica de Madrid. No, no se ven ni castellers ni sardanistas ni... Los matices culturales siempre son complejos... ¿Acaso los sacos culturales de los guiris son demasiado grandes? ¿Cuántos de los catalanes que viajan por el mundo saben las diferencias entre un flamenco y un valón?

Los recuerdos de Barcelona son confusos. Como los de una borrachera en la Rambla. Ya hace años que estos productos copan los mejores lugares de los estantes de las tiendas. Junto a otro clásico: la botella de sangría a trece euros con forma de guitarra española, de toro, de... Las hacen en Lleida. Son pocas las novedades: el busto gaudiniano del Quijote hecho a mano en Valencia.

Según la mayoría de vendedores, gran parte de estos productos están hechos a mano en Barcelona o cerca. El sello de artesanía local es común. Aunque las jarras de cerveza de estilo alemán con motivos de la Sagrada Família a entre 20 y 40 euros lo desvirtúan un tanto. Los relojes de Dalí a ochenta y tantos euros se venden mucho menos. Los artículos más exitosos lo son gracias a sus versiones más económicas, las que rondan los cinco euros.

La verdad es que la industria del souvenir se acerca al punto de inflexión. La crisis no es su único problema. Tiene que redefinir su papel. Un souvenir es un objeto que evoca una experiencia pasada. Ello explica por qué se venden en Barcelona tantas camisetas que enaltecen el consumo desaforado de alcohol.

El souvenir de siempre se consolida a medida que avanza el siglo XX y el turismo se generaliza entre las clases medias. Entonces viajar a cualquier sitio era un hecho memorable y difícilmente repetible. Uno iba a Nueva York convencido de que jamás lo volvería a pisar. Y luego quería que el recuerdo de aquellos días disfrutara de un privilegiado rincón del salón de casa. Hasta que el low cost posibilitó que uno pudiera plantarse en Londres dos o tres veces al año si le venía en gana.

Además, ahora la mayoría de las teles son planas. No se puede poner encima ninguna muñeca vestida de faralaes. La muñeca gitana, el punto culminante de esta industria, es ahora entre los hipsters un objeto de culto kitsch. Y la mayoría de la gente que puede permitirse vacaciones tiene smartphones y tabletas y cámaras capaces de convertir un día lluvioso en otro soleado. Los últimos electrodomésticos permiten que cada uno se construya su propio souvenir como le venga en gana.

Así que si uno enfila la Rambla comprobará que aquí el recuerdo económico también es el más exitoso, el que mejor se abre paso. Las pajarerías son ya tenderetes pensados para el visitante que más abunda por el lugar: un poco de coca, una botella de vino de la tierra y muchos vasos de zumo para el caminante sediento.

Y unas cuantas muestras de cerámica local adornada con motivos relacionados con la ciudad más moderados que los vistos en el entorno de la Sagrada Família y sobre todo muchos imanes de entre uno y tres euros con la palabra Barcelona bajo la imagen de un torero, una paella, una gitana vestida de faralaes... Como en el entorno de la Sagrada Família. Los toros en moto también gustan. Y, cómo no, lo relacionado con el Barça.

Al otro lado del mostrador, quienes recuerdan los tiempos de los pájaros, dicen que ahora les va mejor. Los imanes también se abren paso entre las flores. El Ayuntamiento negocia cambios para estos negocios. Algunos de sus responsables dicen que los imanes son un apaño para mejorar las cuentas en verano, pero que ellos son floristas. Otros puestos otorgan ya todo el protagonismo a los souvenirs de bajo precio. Y a las semillas de unos pimientos cuya forma pene hace mucha gracia a los guiris.

Dimecres, 28 d'agost de 2013
El Periódico

Lliçons de cera

El Museu de Cera supera en nombre de visitants el Museu d’Història de Catalunya amb l’èxit afegit de no rebre ni un euro de fons públics El turisme rus dóna un impuls al recinte

Això no és una competició, d’acord, però és que fins i tot el Museu de Cera de Barcelona té més visitants que el compendi parctematitzat de la història de Catalunya que s’exhibeix en un d’aquests dos bonics edificis del Palau de Mar del port de Barcelona. I això que al Museu d’Història de Catalunya literalment et deixen fer el burro. A la sala dedicada a les coses bones que van portar les invasions àrabs a la Península, hi ha una sínia en què el visitant pot posar-se en el lloc del ruc. Amb tan poc públic, un turista italià es va ficar en el personatge ahir a mig matí i, ja posats, va bramar. Estava ell sol amb la que se suposa que era la seva nòvia, perquè li va tocar el cul. A aquella mateixa hora (bé, uns minuts més tard) el Museu de Cera mostrava un aspecte molt més viu. És un recinte més menut, cosa que ajuda si es tracta d’omplir-lo, però convé no menysprear-lo, perquè és un dels pocs museus de la llista de Turisme de Barcelona que no reben ni un euro d’ajuda de les arques públiques i sobreviu sanament així des del 1973.
Resulta habitual al Museu de Cera que hi hagi més figures que visitants, cosa que no és dolenta. Un no s’hi sent mai sol. «Tenim unes 280 figures en exhibició i unes 280 més al magatzem» , explica un portaveu del museu. No és que hi hagi molt de trànsit d’un costat a l’altre. A Barcelona no ha sortit com a Madrid un Marichalar en carretó ni ha estat traslladat un Urdangarin de la secció monàrquica a l’esportiva. Aquí, Joan Carles i Sofia presideixen un escenari en què, colze a colze, comparteixen espai Churchill, Hitler, el Che Guevara, Mao, l’aviMacià i una desena més de grans personatges que en general sorprenen d’entrada per l’estatura, no política, sinó física. Quanta guerra que va donar Arafat i que baixet que era.
Amb aquesta oferta, 280 figures, el Museu de Cera va ser un dels recintes que millor van resistir la caiguda general de públic que registren les estadístiques elaborades per Turisme de Barcelona. És cert que el Museu Marítim va créixer en visitants, i molt, un 82,5%, però va ser perquè ha estat renovat i la novetat sempre ajuda. Però al marge d’aquesta i alguna altra excepció, el més habitual ha estat la marxa enrere, això sí, inapreciable en el cas del Museu de Cera, solament del 0,39%. «Als russos això dels museus de cera els agrada, i Rússia és una font de turisme creixent a Barcelona» , afegeix el mateix portaveu. Curiosament, només una de les figures representa un personatge rus. És Lenin. Se’l veu més alegre que la mòmia que del pare de la Rússia soviètica es conserva a la plaça Roja de Moscou.
Una vegada arribats en aquest punt, la pregunta potser és quines lliçons podrien treure del Museu de Cera altres equipaments de la ciutat amb menys fortuna en la classificació dels més visitats. D’entrada, és cert que tot museu de cera té un avantatge inicial, el de l’ambient d’ensurt que Vincent Price li va donar a aquest negoci amb la morbosa idea de la pel·lícula que va dirigir André de Toth el 1953 i que a aquesta altures se suposa que no és un secret per a ningú (¡a sota de la cera hi ha cossos de veritat!). Això, per raons òbvies, és difícilment imitable, per exemple, en un museu d’història convencional. Però darrere del Museu de Cera hi ha una mà professional que mai és sobrer tenir en compte. És la d’Enrique Alarcón, mort el 1995, i que va ser durant dècades el responsable de la decoració de pel·lícules memorables del cine espanyol, com Ese oscuro objeto de deseo , Tristana o Los jueves, milagro . Dit sense ànim d’ofendre, al Museu d’Història de Catalunya li convindria revisar la barroera representació de la llegenda de les quatre barres que exhibeix en un racó perquè el pobre Guifré –pelut, sí–, sembla més indigest que no pas moribund. La mort del torero Joselito que exhibeix el Museu de Cera, resulta sense cap gènere de dubtes, més noble.
De fet, els responsables de la cerateca de la Rambla són tan conscients de la singularitat de la seva proposta que ofereixen un producte encara poc conegut però de gran èxit, com són els sopars nocturns a les sales del museu. Són nits teatralitzades que inicialment es van concebre solament per als mesos d’estiu però que vista l’acceptació que han tingut ara es programen durant tot l’any.

LA RAMBLA DE BARCELONA
La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.
Carregant...
x
X