Article d’opinió de Fermín Villar a El Periódico sobre el Top Manta
12 de juliol de 2017
El president d’Amics de La Rambla és també president de la Comissió d’Afectats pel Top Manta. Avui, El Periódico publica aquest article d’opinió sobre el Top Manta.
Greuge comercial
Fermín Villar. President Comissió Afectats Top Manta
“Si a nosaltres se'ns penalitza per infringir la norma, ¿per què no es fa el mateix amb la venda il·legal?”
La Plataforma d’Afectats pel Top Manta està integrada per veïns, empresaris, comerciants, restauradors i col·lectius que requereixen necessàriament una llicència d’ocupació de la via pública per portar a terme les seves activitats. Som treballadors que cada dia dediquem tots els nostres esforços a apujar la persiana i tirar endavant els nostres negocis, contribuint així al benestar col·lectiu. I en cap dels casos de conflictivitat, com en el dels manters, estem en contra de les persones.
Entenem l’aspecte social d’aquest problema i que aquest ha de ser atès per l’Administració, que és la que té la responsabilitat, com d’igual manera la té a l’hora de preservar els drets dels comerciants que legítimament ostenten el dret de confiar en la correcta aplicació de la llei.
S’han de garantir els drets i les obligacions que ens permeten aconseguir la convivència social i això implica acabar, entre altres coses, amb la permissivitat de la venda de caràcter il·legal als carrers, les places i els espais públics de la nostra ciutat, ja que, a part de representar un greuge per als comerciants, condueixen sovint a activitats incíviques. La majoria de persones que es veuen abocades a aquest tipus d’activitat estan explotades i necessiten aportar diners a qui els controla.
És intolerable una activitat d’aquestes característiques als nostres carrers. Una activitat que suposa la comercialització de béns o productes de caràcter il·legal, cosa que implica així mateix una violació dels drets de la propietat intel·lectual i industrial. Una activitat, tampoc cal oblidar-ho, amb un impacte econòmic negatiu molt important, tant pel que fa a la desviació de treball del comerç d’àmbit legal al del camp il·legal –afectació a totes les indústries afins al comerç, proveïdors de tota mena de productes, transportistes...– i la seva conseqüent contribució a l’economia submergida.
Evasió de taxes
Però també pel que suposa en evasió de taxes a les quals altres col·lectius, com els comerciants i els veïns, sí que estem obligats a contribuir, i la seva vinculació, fins i tot, a pràctiques contra la salut pública que resulten totalment intolerables en qualsevol altre àmbit.
Si els comerciants legals som penalitzats tan bon punt no respectem els horaris d’obertura establerts o no paguem els impostos relacionats amb els nostres negocis, si no assegurem els treballadors de la nostra empresa o no paguem als nostres autònoms, o bé si posem una terrassa pública on no tenim el permís pertinent o, simplement, si no cobrem una bossa de plàstic al client, si tot això passa... ¿per què sí que està permès incomplir tot això enmig del carrer, ocupant impunement i privatitzant, a més, un espai que és de tots?
En l’últim any, l’Ajuntament de Barcelona s’ha adonat que la bona voluntat és insuficient per resoldre aquesta situació i hi ha afegit ajudes econòmiques. Però, mentre existeixi el greuge, continuarà existint el problema.
