Com són els veïns de La Rambla?

Amb la mirada posada en la futura reforma de La Rambla, Barcelona Regional i l’Agència de Desenvolupament Urbà han publicat els resultats d’un estudi per conèixer la composició sociodemogràfica de La Rambla, es a dir, qui són, a on viuen i que opinen els veïns de La Rambla.

La falta d’un cens real dels veïns que viuen a La Rambla és una de les reivindicacions històriques d’Amics de La Rambla. Sempre hem dit que és necessari conèixer la situació real per poder implementar les millores que un espai com La Rambla necessita. Aquest estudi és un encert que ens permet conèixer millor les persones que viuen a La Rambla i trencar amb els tòpics que tot sovint es construeixen entorn de La Rambla.

Els edificis

A La Rambla hi ha 122 edificis, dels quals 64 són edificis d’habitatges. En aquests edificis s’han confirmat 561 habitatges dels quals 208 son domicilis habituals, 36 domicilis temporals i 331 tenen usos no residencials.

Segons el seu ús principal, el 52,5 % contenen habitatges. La resta, un 47,5 % queda distribuïda així: hotels 45,6 %, culturals 21,1 %, administració 12,3%, comerç 10,5 %, restauració 5,3 %, religiós 3,5 % i mercat 1’8 %.

L’estat de conservació dels edificis és bo (93,1 %) i únicament el 6’9 % presenten un estat de conservació regular (humitats i goteres són els principals problemes detectats).

L’accessibilitat és necessari millorar-la, únicament el 48,3 % d’edificis d’habitatges tenen ascensor i  sols el 25,9 % són accessibles a persones amb mobilitat reduïda.

Els veïns de La Rambla

Tot i que els autors de l’estudi no han pogut entrar en els 64 edificis per la negativa d’alguns veïns, han pogut recopilar dades de la majoria d’habitatges de La Rambla. Per tenir una imatge global han hagut d’extrapolar les dades, tenint en compte que en 7 edificis no s’ha pogut entrar. El resultat és que a La Rambla poden haver 226 domicilis habituals i 36 domicilis temporals. Això correspondria a un total de 673 veïns, 569 residents habituals i 104 residents temporals.

Domicilis habituals (habitatges on hi viuen les persones la major part de l’any amb voluntat de romandre-hi de forma indefinida).

A la majoria d’edificis d’habitatges hi ha algun domicili habitual. Més de dos terços dels domicilis habituals estan en lloguer (el 68,4 %). La resta és un domicili en propietat (22,4 %), paga per l’ús d’una habitació (5,1%) o està en cessió gratuïta.

El preu del lloguer està situat entre 600 i 1000 euros al mes, gairebé el 18% té un contracte de renda antiga. En el cas del lloguer d’ús d’una habitació, el preu està entre 300 i 600 €.

En els domicilis en propietat, el 31, 8 % paguen hipoteca (entre 400 i 1000 € al mes, la majoria al voltant dels 600 €).

Als domicilis habituals viuen 247 persones.

El tipus d’unitat familiar més comú és la parella amb fills 35,6 %, seguit de la parella 23,5%, altres situacions 14,6%, monoparental amb fills 10,5%, persona sola 8,1% i altres famílies  7,7%.

Aquesta dada, traduïda en el nombre de persones que viu en el domicili habitual ens diu que, en la majoria hi viuen dues persones 39,8 %, seguit de 3 persones 21,4%, persona sola 20,4%, quatre 9,2%, cinc 6,1%, sis 2% i vuit persones 1%. La mitja és de 2’5 %.

Pel que fa als veïns, hi ha meé homes 54,3 % que dones 45,3 %,  més persones que treballen que persones que no ho fan, la majoria estan empadronats en l’edifici en el que viuen i hi ha més estrangers que espanyols. Les nacionalitats més presents, a banda de l’espanyola són, en ordre,  l’Índia, Itàlia, França, Gran Bretanya, Alemanya, Països Baixos, Portugal i Estats Units. Hi ha ciutadans de 16 nacionalitats més.

Per edats entre 0-17 hi ha un 10,1%, entre 18 i 24 un 6,1%, entre 25 i 34 un 29,6%, entre 34 i 44 un 19 %, entre 45-54 un 10,1 %, entre 55 i 64 un 10,1% i de 65 o més un 13,8 %.

Domicilis temporals (habitatge on hi viuen les persones per un període de temps determinat o intermitent superior als 30 dies).

Hi ha domicilis temporals en 23 dels 57 edificis on hi ha habitatges.

Hi viuen 64 persones en domicilis temporals. En el 20,8% viu una persona sola, en el 37,5% dues persones, en el 12,5% tres persones, en el 16,7% quatre persones, en el 8,3% cinc persones i en el 4,2% sis persones. La mitja de residents en domicilis temporals és de 2,7 persones.

Hi ha més homes (66,7%) que dones (33,3%), més persones amb nacionalitat estrangera (83,3%) que amb nacionalitat espanyola (16,7%). Entre els de nacionalitat espanyola, la majoria (50%) són europeus.

El règim de tinença és en lloguer (79,2%), en una habitació amb dret d’accés a espais compartits (16,7%) o en una habitació sense dret d’accés a espais compartits (4,2%).

La durada mitjana de l’estada en aquests domicilis temporals és de 8,2 mesos. La majoria està entre 3 i 12 mesos (75%) i la resta entre 1 i 3 mesos (12,5%) o, inclús, més d’un any (8,3%).

El motiu principal d’aquests allotjaments temporals és per feina 54,2%, per estudis 37,5% o per altres raons 8,4%. El motiu principal per escollir La Rambla és la seva ubicació – ja sigui per ser cèntrica o per estar a prop del lloc on s’ha d’anar més-.

Que pensen de La Rambla els veïns de La Rambla?

Els entrevistats valoren viure a La Rambla amb una nota mitjana del 5,8. El 33,7 % suspenen viure a La Rambla, un 29,6% li donen un aprovat, el 24,4% un notable i el 12,2% un excel·lent.

A l’hora de valorar el problema més greu de La Rambla, la inseguretat – amb un 39,8% - és el més esmentat. El segueixen els sorolls 15,3%, el turisme 14,3% i, en menor mesura, la massificació, la neteja, les drogues, la gentrificació, els negocis il·legals, els indigents i els alts preus.

Els veïns també valoren la gestió de l’Ajuntament a La Rambla. El suspenen un 37,8 %, un 31,6% li donen un aprovat, el 19,4% un notable i un 22,4 % un excel·lent. La mitjana en la valoració és d’un 4,8.

La majoria dels enquestats – el 53,1 % - creu que La Rambla no és un bon lloc per viure i un 37,7 % creu que la probabilitat de recomanar La Rambla és baixa, 39,8% creu que la probabilitat és mitjana i el 22,4% creu que la probabilitat és alta. La majoria canviaria la seva residència a altre barri de Barcelona 52%, fora de Barcelona 15,3% o a altre part del barri 6,1%.

Un 25,5 % es quedaria a La Rambla.

Tot i així, la majoria dels veïns no s’han sentit pressionats per deixar de viure a La Rambla (el 83,7%). Entre el 15,3% dels que diuen que s’han sentit pressionats, destaquen raons com “el soroll”, la inseguretat, incomoditat, l’especulació, la pressió urbanística o les molèsties derivades del turisme.