Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Discurs de Fermín Villar a l’acte de lliurament dels Guardons de Ramblista d’Honor 2017

24 d'octubre de 2017

Excel·lentíssima alcaldessa, il·lustríssimes regidores i regidors, Senyor Josep Cuní, membres del jurat dels Guardons de Ramblista d’Honor, i amics de la Rambla que ens acompanyeu, bona tarda.

En primer lloc, l’enhorabona a tots ramblistes d’honor d’enguany i la demanda de que mai no perdeu els vincles amb la nostra ciutat i la nostra Rambla. Em permetreu, però, que després del fatídic 17 d’agost destaqui el Joaquim Laguarda qui, juntament amb tots els comerciants del passeig, ràpidament van tornar a la feina per recuperar una certa normalitat.

I encara més, el senyor Aníbal, la senyora Mercè i la senyora Josefina. Hi ha que donar-los les gràcies—a ells i a la gent de Barcelona—perquè el dissabte 19 d’agost, de bon matí i amb flors a la ma, ja eren per la Rambla, omplint-la de vida. Que això serveixi per honrar modestament les víctimes de l’atac i recordar els qui encara avui pateixen les conseqüències físiques, però sobre tot anímiques, d’aquella salvatjada. La Rambla i la humanitat, que aquí són sinònims inseparables, van ser atacades amb odi i terror però van rebre com a resposta l’amor i la pau, els quals sempre seran universals, com la Rambla de Barcelona.

Cal repetir els agraïments a serveis d’emergències, bombers, mossos, i guàrdia urbana. L’atemptat va fer visible el que molts ja sabíem perquè ho veiem cada dia: el compromís amb el servei públic d’aquests cossos és continu, i són indispensables per mantenir mínimament el dia a dia de la ciutat. Ara que, de ben segur, la nostra societat ha arribat a la majoria d’edat en la seva relació amb les nostres forces d’ordre públic, cal mantenir el respecte mutu i reclamar que els medis disponibles estiguin a l’alçada de les exigències amb que s’enfronta tota la ciutadania.

Agrair a l’ajuntament de Barcelona la gestió dels dies posteriors a l’atemptat, així com el merescut reconeixement a comerços i treballadors de la Boqueria i de la Rambla realitzat la setmana passada. I també, que l’encesa dels llums de Nadal d’aquest any es faci a la Rambla, en mostra de compromís amb el centre neuràlgic de la ciutat.

Una Rambla on acabem de celebrar-hi les Festes del Roser, amb les quals Amics de la Rambla reivindiquem la presència de flors i de floristes al nostre passeig. La Rambla va ser el primer mercat de la flor de Barcelona i no podem deixar que es panseixi. Les parades de flors de la Rambla són de titularitat municipal, i és obligació del govern de la ciutat protegir-les adaptant-se amb realisme als temps actuals. Nosaltres seguirem treballant per la flor tant com calgui, amb un gran esforç humà i econòmic, i amb una il·lusió encara més gran, però sempre i quan sigui l’ajuntament qui lideri la feina necessària.

La mateixa col·laboració que, estem segurs, mantindrem totes les parts implicades en el Pla Especial, tant en la seva aplicació final com, especialment, en el calendari establert que ja no pot admetre més dilacions. Aquí, demanem un cop més a les forces polítiques a qui vam agrair l’aprovació majoritària d’aquesta normativa que mantinguin el seu compromís amb el passeig: no es pot fer ciutat sense fer Rambla.

Tindrem aviat un nou pla d’usos de Ciutat Vella en el que la Rambla perd el seu pla d’usos propi. No és una modificació que ens agradi però estem disposats a recolzar-la sempre i quan les noves normatives vinguin acompanyades del reforç de la seva vigilància. Tenim regulacions que cal canviar, però en tenim moltes més que, simplement, cal fer complir. L’ocupació de via pública per la venda il·legal, la mendicitat falsejada o els oferiments de tota mena són un greuge cap a qui fa les coses bé i un problema que perjudica a tothom menys als qui busquen a Barcelona el que Barcelona no ha de ser.

Cal continuar doncs, mantenint les inèrcies conjuntes i mirant cap el futur en positiu, però sense obviar l’exigent immediatesa del dia a dia. Sense oblidar tampoc que de vegades les accions de millora poden ser difícils, com ajudar a posar un ascensor a una finca perquè els veïns de més edat no hagin de marxar; però d’altres han de ser molt més senzilles, com efectuar un cens veïnal per conèixer la realitat amb la que hem de treballar.

La Rambla batega fort, amb una imparable vida pròpia. Cuidem-la entre tots, perquè—al final—tots som Ramblistes.

LA RAMBLA DE BARCELONA
La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.
Carregant...
x
X