Discurs del president d’Amics de La Rambla, Fermín Villar, a l'acte de lliurament dels guardons de Ramblista d'Honor 2020

El passat 14 de desembre, Amics de La Rambla va lliurar els guardons de Ramblista d’Honor a Jaume Plensa, el CAP del Gòtic i les Pageses de la Boqueria en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntment de Barcelona presidit per l’Alcaldessa, Ada Colau, i pel president d’Amics de La Rambla, Fermín Villar.

Aquest va ser el seu discurs:

Excel·lentíssima alcaldessa, il·lustríssimes regidores i regidors, apreciat Juli Capella, membres del jurat dels Guardons de Ramblista d’Honor,  i amics i amigues de la Rambla que ens acompanyeu, bona tarda.

L’entrega dels guardons de Ramblistes d’Honor tanca tradicionalment les Festes del Roser de la Rambla. Aquest any, però, encara bo que ens podem trobar a catorze de desembre.

Malgrat tot, no podem deixar de recordar que les Festes del Roser de l’octubre les seguim fent per un motiu principal: de la mateixa manera que és impensable una Barcelona sense la Rambla, ens neguem a acceptar una Rambla sense flors.

Vull començar la meva intervenció honrant la memòria de tres persones enamorades de la Rambla que ens han deixat aquest 2020.

El Josep Cortadellas, que va pertànyer a la segona generació de les dues famílies que van adquirir el restaurant Núria de Canaletes i que encara el defensen.

La Maria Dolors Àlvarez. La Maria Dolors va ser durant molts anys la nostra gerent i va treballar, incansablement, en una època molt important per a l’associació.

I el Joan Guitart, a qui la feina el va portar a la Rambla i que després s’hi va quedar per regalar-nos el seu temps com a secretari d’Amics de la Rambla.

I, com no, eixamplar aquest record a totes les persones que ens han deixat víctimes de la terrible pandèmia que ens està afectant, així com de les conseqüències que condicionen les vides de la gent encara malalta o de les seves famílies.

En aquest sentit, és prou significatiu que un dels guardons de Ramblistes d’Honor sigui per al CAP del Gòtic. Per una banda, com a reconeixement extensiu a tots i totes les professionals que porten un any duríssim però fent allò que volen fer: ajudar les altres persones. I també, el reconeixement d’un equipament que, encara ara, és a mig minut de la Rambla. Un CAP que quan es traslladi hem d’aconseguir que quedi fàcilment a l’abast de la gent que viu a la part baixa del Gòtic, què també és Rambla.      

Unes altres guardonades que també són a mig minut de la Rambla són les pageses de la Boqueria. Una demostració de que el producte i la clientela local tenen cabuda en el passeig més universal de la ciutat. En un any en què tot s’ha trasbalsat és un petit goig veure com el mercat resisteix i ens anima a treballar plegats per un futur d’equilibri.

I el Jaume Plensa, que amb el seu treball porta el nom de Barcelona per tot el mon. A més, a les seves obres, personalment hi trobo una característica compartida amb la Rambla: elles no es mouen del lloc. Ets tu qui les veu diferents en canviar de perspectiva. Ja sigui un minut després... o trenta anys més tard.

Als tres, l’enhorabona i la demanda de que mai no perdeu els vincles amb la nostra ciutat i la nostra Rambla.

Una Rambla que, ens els darrers mesos, se’ns ha mostrat repetidament buida, usant-se més que cap altre indret com a imatge de l’aturada en sec de l’activitat turística. I per tant, del seus impactes econòmics i socials. Podem debatre perquè s’ha arribat a aquesta situació. Però difícilment ens posarem d’acord, ja que en ser un fenomen global no hi ha una única resposta.

En comptes d’això, a Amics de la Rambla preferim aprofitar el moment per reforçar tot allò en què ja portem temps treballant. En primer lloc reclamant, un cop més, la reforma de la Rambla, aprovada fa més de mil sis-cents dies i que ara precisa d’un calendari agosarat, perquè encara no hem vist el projecte executiu.

Cal aprofitar l’extensa feina feta per l’ajuntament de Barcelona i pel districte de Ciutat Vella. Però—sempre amb consens—actualitzar el projecte a les noves exigències. De mobilitat, ja que la Rambla hauria d’haver estat el primer carrer on pacificar el trànsit. Del comerç, recolzant clarament els APEUS. De sostenibilitat i d’eficiència energètica. I també, de la cultura i la inclusió social.

Aquí fora, podem veure els llums de Nadal que guarneixen la façana de l’ajuntament. Són llums produïts a TotRaval, dins el projecte kilòmetre zero. Són de proximitat, són inclusius en la seva fabricació i tothom en surt beneficiat. Són una mostra impecable de col·laboració público-privada i tercer sector. Perquè així ha de ser la Rambla i Ciutat Vella. I així ha de ser Barcelona.

A això, li hem d’afegir el fet de posar en valor l’atractiu cultural de la Rambla i els seus voltants. Des de l’Aquarium i les Golondrinas a la Virreina i l’Ateneu; des del Museu de Cera i el Marítim al MACBA i al CCCB; des del Tablao Flamenco, el Sidecar i el Jamboree al Romea, el Poliorama i el Liceu, tenim la millor oferta de Barcelona per atraure gent de tots els gustos i totes les edats.

En aquesta línia, recentment, hem engegat amb l’Ajuntament la campanya “Baixa a la Rambla” per fer que la Rambla sigui, abans que de ningú més, de la gent de Barcelona. En especial de les persones més joves, aquelles que han nascut a la Barcelona post-olímpica i que viatgen per mig mon però els costa trepitjar la seva Ciutat Vella. Ells i elles són la força humana del futur.

Però aquesta força l’hem de cuidar. No podem demanar-li al jovent que hi vingui perquè a cada quatre passes li estiguin oferint tota mena d’il·legalitats. No podem atraure a nois i noies mentre a les nostres voreres permetem que malvisquin persones de tota mena, en especial les dones obligades a prostituir-se.

Perquè, a més a més, del que fem ara dependrà el què es trobi el turisme quan torni a Barcelona. Perquè hi tornarà. I si no recuperem l’espai públic tornarem a patir conseqüències ja conegudes.

Ara més que mai tenim l’obligació col·lectiva de posar-hi ordre i, a la vegada, generar il·lusió i noves oportunitats. L’ajuntament de Barcelona sap que te en Amics de la Rambla una continua ma estesa. Igual que vam fer per la reforma i ara hem fet a la campanya “Baixa a la Rambla”, l’ajuntament te la força econòmica i administrativa. I quan li convé, te la celeritat necessària.  Nosaltres tenim el coneixement del territori i de la seva gent. Quan treballem conjuntament els resultats són bons per a tothom.

Fem que la col·laboració sigui lleial, àgil i efectiva. Fem-ho per la Rambla i ho farem per Barcelona. Perquè—al final—tots som Ramblistes.

Gràcies.

Aquí teniu el vídeo del discurs de Fermín Villar:

I aquí el vídeo de tot l'acte de Lliurament: