Discurs del president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar, a l'acte de lliurament dels guardons de Ramblista d'Honor 2021

El 18 d’octubre, Amics de La Rambla va lliurar els guardons de Ramblista d’Honor a Marta Almirall, el Cinema Maldà i el Restaurant Los Caracoles en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu el discurs del president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar:

"Il·lustríssimes regidores i regidors, apreciada Empar Moliner, membres del jurat dels Guardons de Ramblista d’Honor,  i amics i amigues de la Rambla que ens acompanyeu, bona tarda.

Un any més, enguany ja en dates habituals, el lliurament dels Ramblistes d’Honor tanca la Festa Major de la Rambla que, com sempre, es celebra per la Festa del Roser.

I un any més, des d’Amics de la Rambla, seguim guarnint amb flors el nostre passeig. El que va ser el primer mercat de la flor de Barcelona s’està quedant sense parades de floristes. Hem de defensar les flors mentre seguim defensant, per al carrer més famós de Barcelona, una equilibrada barreja d’activitats i, en conseqüència, una meravellosa barreja de persones.

Vull recordar precisament dues persones, dos ramblistes, que  ens han deixat aquest 2021. El Tristan Xancó, que va estar al capdavant d’una botiga bicentenària i, a més, va ser president de la nostra associació i l’Eduardo Mazo, qui, durant moltíssims anys, va ser el poeta de la Rambla.

I, a l’igual que l’any passat, un record per a les víctimes del Covid i les seves persones properes ja que, poc o molt, ens ha tocat a tota la societat.

Permeteu-me felicitar breument els Ramblistes d’Honor d’enguany:

La Marta Almirall, per la seva feina en demostrar que la cultura popular és, com a mínim, igual d’important i necessària que l’alta cultura.

El Cinema Maldà, per mantenir la màgia del cine a Ciutat Vella, el districte on, també, va néixer el cinema al nostre país.

I el restaurant Los Caracoles. Per haver aconseguit durant—de moment—186 anys que un lloc de menjars sigui un petit museu d’història de la ciutat.

Als tres, l’enhorabona i la demanda de que mai no perdeu els vincles amb la nostra ciutat i la nostra Rambla.

Demostrem així que la Rambla segueix viva i amb força. I aquest impuls vital que sempre te el nostre passeig cal acompanyar-lo i guiar-lo. No ens cansarem de dir-ho: la Rambla sempre avança el què després passa a Barcelona.

En aquest sentit, fa vora d’un any, en aquest mateix saló, fèiem dues demandes: una, aprofitar el moment per recuperar l’espai públic. I l’altra, lleialtat en l’aplicació de les millores necessàries per a la Rambla. I totes dues coses s’han fet només a mitges.

Amics de la Rambla va néixer el 1960 per preservar i promoure la Rambla.

Quan Joan Miró va decidir donar part de la seva obra a la seva ciutat, va ser la nostra associació qui li va demanar que d’alguna manera fos present a la Rambla.

Quan, a la dècada dels vuitanta, l’Ajuntament de Barcelona volia transformar la Boqueria en un aparcament, Amics de la Rambla s’hi va oposar fermament.

Quan l’any 2012 vam impulsar la redacció del Pla Especial, ho vam fer pensant en clau de ciutat.

La nostra massa social és comerç i empreses, veïnat, institucions culturals, entitats socials, administracions públiques i totes aquelles persones—fins i tot de fora de Barcelona—que s’estimen la Rambla. Quan algun d’aquests sectors busca únicament el seu benefici egoista deixa ben clar que no li interessa el bé general. I el que no pot fer el govern municipal és compartir plantejaments sectaris només perquè coincideixen amb el seu calendari polític.

Ja sabem que la reforma de la Rambla difícilment es farà en aquest mandat i cada vegada els aplaçaments ens sorprenen menys. Nosaltres no tenim la capacitat de decisió però, insistim: tenim un gran coneixement que sempre posem a disposició de la ciutat. Perquè, com bé diu un apassionat  de la Rambla de nom Enric Pantaleoni, “qui es pensi que es pot arreglar Barcelona sense arreglar la Rambla és que no coneix Barcelona”.

És cert que durant aquest any complicat l’Ajuntament de Barcelona ha seguit treballant amb nosaltres fent que passin coses al carrer. I som conscients de que la lentitud administrativa o les lleis garantistes tampoc no ajuden, tal i com estem veient en la resolució de concessions municipals o en les inspeccions d’incompliments.

També s’han fet—i s’hi estan fent—intervencions de manteniment a la Rambla. I repetidament hem demostrat que a Amics de la Rambla sempre som a punt d’arremangar-nos quan toca. Però hem de tenir present que, per invertir una inèrcia de tants i tants anys, necessitem, en primer lloc, garantir el descans de la gent que viu—i dorm—a la Rambla i voltants. I, per una altra banda, ens cal una continuada activitat adreçada a la gent de Barcelona. I hem de tenir clar que, com dèiem al principi, és l’oferta cultural—de tots els nivells—la que ens serà més fàcil usar com a atractiu. Perquè ja la tenim; només hem de fer-la més forta.

Hi ha una cosa en la què, de ben segur, coincidim totes les persones que avui ens trobem aquí: ens estimem la nostra ciutat. I la nostra ciutat te un passeig únic al mon que és la Rambla.

Cuidem-la perquè—al final—tots som Ramblistes.

Gràcies."

Si no ens veu poder acompanyar o si el voleu tornar a escoltar, aquí teniu el seu discurs: