Discursos d'agraïment dels Ramblistes d'Honor 2013

Per a tots aquells que no veu poder acompanyar-nos el dia del lliurament dels Guardons de Ramblista d'Honor 2013, aquí podreu llegir els discursos d'agraïment dels Ramblistes i el discurs del president d'Amics de La Rambla, Joan Oliveras Bagués.

Aquestes són les paraules del Ramblista d'Honor Eduardo Mendoza.

“Senyor Alcalde, senyors, estic molt emocionat, seré molt breu:

Només vull dir que per a mi és un honor i un plaer enorme haver rebut aquest títol de Ramblista d'Honor. Tota la meva vida he sigut un ramblista, tots els barcelonins som ramblistes. Primer era un ramblista afeccionat, després un ramblista vocacional, després ramblista professional i ara, ja al final, sóc Ramblista d'Honor.

Jo crec que la Rambla no és que sigui part de la meva obra, és que la meva obra és part de la Rambla. La Rambla ha sigut sempre pels barcelonins el centre, l'eix vertebrador, el punt de trobada de la més alta cultura – de l'Ateneu, del Liceu... – però també dels bars, de l'aspecte més elegant i més canalla de Barcelona. Els barcelonins i els ramblistes sabem que la Rambla té una doble direcció, es pot anar per la Rambla amunt i avall però també es pot travessar la Rambla. Hi ha personatges que circulen en sentit longitudinal i hi ha personatges que travessen la Rambla i que són molt interessants. Per això s'ha de ser un autèntic ramblista per distingir els uns dels altres. Tots ho hem sigut en algun moment de la nostra vida.

Per tant és – repeteixo - amb una gran emoció i gratitud que rebo aquest guardó i em considero encara més vinculat que mai a Barcelona i a La Rambla.

Moltíssimes gràcies."

Aquestes són les paraules del Ramblista d'Honor Joan Matabosch.

“Excel·lentíssim Alcalde, regidors;

Un minut és el que tenim per agrair aquest premi, tan immerescut pel que fa als meus mèrits, però molt més que merescut si del que es tracta és de demostrar pedigrí ramblista. Vull dir haver passejat, haver “patejat” La Rambla tant com el que més. Des d'estudiant, quan anava al Conservatori del Liceu amb els meus pares que estan aquí i els hi agraeixo que hagin vingut, fins ara com director artístic del Liceu, es a dir pràcticament cada dia, tota la vida.

Què tenen les Rambles per ser tan addictives? A Barcelona hi ha passeigs amb més disseny, hi ha botigues més glamouroses, però La Rambla té una cosa que – si m'ho permeteu - es pot explicar amb una citació de la novel·la “Una comedia ligera” d'Eduardo Mendoza, un altre dels premiats - i així aprofito per fer-li el meu homenatge particular per l'honor que tinc de compartir aquest premi amb ell -. Diu un dels personatges de la novel·la d'Eduardo, defensant un indret, em penso que és el carrer Escudellers, sense – diu el personatge - “les ínfules parisenques d'altres llocs de Barcelona”. Diu: “No soporto los cabarés de postín. El público son una recua de especuladores y las chicas de alterne unas sanguijuelas sin otro propósito que fomentar el despilfarro apelando a la repulsiva vanidad de los clientes. Allí todo es cursilería, interés y ostentación. Aquí, por el contrario, todo es vulgar y zafio pero auténtico”.

La Rambla no és ja “ni vulgar ni zafia” però si, en algun moment i en algun mínim indret ho pot arribar a semblar, queda redimida, com el lloc del que parla Eduardo Mendoza en la seva obra, perquè és autèntica i perquè té una personalitat que pot amb tot.

Moltes gràcies al Jurat, moltes gràcies als amics – Jaume, Giovanni, etc... -, moltes gràcies al president de la Fundació del Liceu, en Joaquim Molins que el veig aquí, motes gràcies per haver vingut, moltes gràcies als membres de l'Associació del quart i cinquè pis del Liceu per haver vingut – per cert haurien de ser candidats algun any a Ramblistes d'Honor - , moltes gràcies a tots vostès i VISCA LA RAMBLA!”

Aquestes són les paraules de Josep Maria Parrado després de recollir el guardo atorgat al bar Cañete.

“Bona tarda a tothom; La veritat és que em sento una miqueta un intrús en aquesta casa després dels meus antecessors en el premi però bé, he de donar la cara i no se si tinc el pedigrí que ells han demostrat. Jo fa només tres anys que estic aquí, sóc un inconscient, he invertit un “montón” de calés en una Rambla de la que en un principi tothom es queixa però que poca gent – a nivell de ciutadans – fem res. Sembla que són els polítics els que tenen que fer i crec que no, que és mentida, que la Rambla com ha dit el senyor Mendoza la fem tots. Per la meva part, com a petit empresari he fet la meva aposta, amb 25 persones que tinc darrera, 25 famílies que viuen del Cañete i animo a tots els ciutadans de Barcelona a que vinguin a La Rambla i – evidentment, ara que el Cañete és Ramblista d'Honor- tots tenen que passar pel bar Cañete desprès de passejar per La Rambla.

Res més, agrair al jurat – que tenen tan bon gust, encara no entenc jo perquè tinc aquest guardó, ja m'ho explicaran després-, Sr. Alcalde, gràcies i senyor Oliveras, molt agraït. Gràcies.”

Aquestes són les paraules de Joan Oliveras Bagués, president d'Amics de La Rambla.

“Excel·lentíssim senyor Alcalde, il·lustríssimes senyores i senyors regidors, senyores i senyors;

Avui cloem amb aquest acte les Festes del Roser de La Rambla i ho fem, per primera vegada, en aquest Saló de Cent de l'Ajuntament de la nostra ciutat, no pas com a conseqüència d'una decisió capriciosa, si no ben al contrari, conscients de la simbologia d'aquest espai i de la seva dimensió històrica.

De fet, volem cercar, en allò que representa la mirada dels segles, la litúrgia que aquesta nova etapa dels Guardons de Ramblista d'Honor, tal i com s'ha explicat en la presentació de l'acte, necessita. Aquí van dibuixar-se en gran mesura, els valors que van fonamentar la construcció d'una gran ciutat mediterrània. I avui, altre vegada, hem tornat a parlar de valors i els hem homenatjat. En els darrers anys, els valors han esdevingut un tema recurrent, des d'aquell vici d'algunes societats encantades que en sentir-se'n orfes, potser, n'especulen en un espectacle superficial seduïdes pel mirall mediàtic. Valors que massa vegades són, simplement, excusa bibliogràfica o recurs fàcil de tertúlia. Debat de valors en societats víctimes de l'ensimismament, incapaces de superar un pretès estadi de reflexió intel·lectual, sovint estèril per només postural i efectista, poc sincer i mancat d'objectiu. Societats que tantes vegades obliden que els valors són fills d'un acte creatiu que ha d'esdevenir conducta i que, si no ho aconsegueix, si no esdevé conducta, perd la seva raó de ser.

Avui doncs, hem homenatjat aquests actes creatius, aquestes conductes i ho hem fet en un acte humil però important. Perquè l'agraïment i l'homenatge, només poden afirmar-se des de la humilitat. Però important perquè sense les dones i els homes, de fet sense els ciutadans que, com els que homenatgem en aquest acte, contribueixen a omplir de sentit col·lectiu allò que ens defineix com a ciutat, Barcelona constituiria un paisatge desdibuixat i sense sentit de comunitat.

Gràcies doncs, una vegada més, a Antoni Tàpies a qui, si l'Alcalde m'ho permet, Barcelona deu una gran exposició antològica que l'interessant mostra del Museu Nacional d'Art de Catalunya no ens pot fer oblidar. Gràcies a Eduardo Mendoza, a Joan Matabosch i a Josep Maria Parado – lider del projecte del Bar Cañete - . Ens heu ajudat a sentir-nos més barcelonins i a saber-ne el perquè una mica més, a omplir de contingut sòlid aquest sentit de pertinença. Us ho agraïm des de La Rambla i en aquest Saló de Cent, a la recerca de la centralitat de ciutat que representa i vol representar La Rambla com a icona de la Barcelona projectada al món. Humil i important, deia, també com la mateixa Rambla, aquest espai divers i plural sense límits on és inevitable embriagar-se amb el seu perfum intensíssim d'humanitat. Ho hem dit també al començar, síntesi de totes les Barcelones possibles. Aquest també vol ser l'esperit d'aquests guardons en una cruïlla complexa, on generositat, compromís i coratge, han d'obrir la porta del nostre futur com a ciutadans d'una ciutat, Barcelona, que reclama la seva capitalitat.

Moltes gràcies”