El president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar, entrevistat a El Punt Avui

Aquí teniu l'entrevista que la periodista d'El Punt Avui Mercè Miralles ha fet al president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar.

FERMÍN VILLAR
“Ser incívic a Barcelona és gratis, avui dia, i no pot ser”

La llista de situacions per atendre és llarga, però l'objectiu d'Amics de la Rambla és clar: oxigenar i pacificar aquest passeig, tant de dia com de nit
 El somni és recuperar la Rambla per a tots els ciutadans, sabent fer conviure el turisme i el negoci i sent molt curosos en l'aplicació de les normes per no deixar espai a l'incivisme

El futur, ara mateix

Villar és vehement. Cal oxigenar, pacificar i endreçar la Rambla. Incloent-hi l'aparcament en superfície, que s'ha de reduir a l'estrictament necessari, i les llicències hoteleres –ja estan contents amb el que hi ha: hotels de cinc estrelles i pensions. La Rambla és selecta i motxillera. I vol que acabi la inseguretat a la nit. Vol canvis, ara.

A penes fa uns mesos que és president de l'entitat Amics de la Rambla. Està vinculat a la Rambla per origen –pel treball de la seva família en el sector de la pell– i per devoció. Sent passió. Si no fos una via tan atractiva no tindria tants contrastos, llum i foscor. Villar es troba en un moment que pot ser històric: l'aplicació del pla especial, la lluita contra la inseguretat a les nits... El millor i el pitjor en un dels cinc carrers on és més car llogar a tot l'Estat, entre 90 i 100 euros per m². Al mes. Facin càlculs.

Fa un temps, tot era ple botigues de records. I establiments de restauració molt orientatsal turista també. Ara, a la Rambla es van instal·lant negocis d'altra mena, de roba, per exemple.
Això dóna la raó a un acord que vam subscriure amb el districte fa tres anys. Vam aconseguir un pla d'usos per a hotels, restaurants, tot el que és de pública concurrència, i es van bloquejar les noves llicències.

Amics de la Rambla té associats molts negocis, però de veïns, pocs.
La paraula màgica és amics. Jo no dormo aquí, però m'hi passo al dia. I me la conec, la Rambla. Sí que tenim veïns, alguns d'ells són històrics, d'altres han arribat fa poc temps. El veïnat no és el gros de l'associació perquè aquí mai no hi havia hagut una associació veïnal. Hi ha gent que és sòcia i ni hi viu ni hi té un negoci.

El seu cas és un enamorament.
Sí, n'estic enamorat. Ser a l'entitat és molta feina, però molt agraïda. És un passeig com no n'hi ha d'altre al món! És un luxe poder treballar per fer-lo millor. Ja ho voldrien molts!
Fa quatre dies, han celebrat les festes, les del Roser.
Han anat molt bé i hem d'animar més associats, veïns i comerciants a veure si podem guarnir més façanes i fer més activitats florals. La flor va molt lligada a la Rambla.

Els floristes van estar disconformes i queixosos, quan es va prohibir vendre imants de nevera i clauers.
Les excuses que no es ven flor han de ser això, excuses. Hi ha floristes que només tenen flor i es neguen a vendre imants de record, i viuen, i sobreviuen. I n'hi ha dels qui es queixen i diuen que s'han de vendre imants que potser tenen tres parades i empleats. Caram! L'Ajuntament es va posar seriós, però hi ha qui ha trobat una escletxa per seguir-ho fent: imants amb un petit cactus, llavors amb formes sexuals... Hem de combatre-ho. La llicència per ocupar l'espai públic, un tros de Barcelona, ha de beneficiar qui té la llicència i ha de beneficiar també la ciutat.

Què passa amb el pla especial?
Està aprovat i estem pendents d'un calendari d'actuacions.

S'ha d'oxigenar la Rambla?
La Rambla no és frontera, és frontissa. Tots els fluxos de vianants s'estudien per no entorpir-los amb l'ocupació de la via pública.

Aprofitant el tema del pla especial, han parlat que els agradaria ser un barri.
Sí. És curiós que per segons què et trobis que una part de la Rambla pertany al Gòtic i una altra, al Raval. Ja que el pla especial ens limita físicament, convertim-nos en el cinquè barri de Ciutat Vella, per millorar la gestió, els recursos...

Què cal per endreçar el dia a dia?
Cal més Guàrdia Urbana, diguin el que diguin. Calen agents cívics amb capacitat sancionadora per alleugerir la feina de la Guàrida Urbana (control de terrasses, d'obres...) i més inspectors de districte. I les sancions han de ser exemplars i efectives. I cal implicació dels Mossos.

Tot això s'ha de combinar per fer més segura la nit?
Cal reforç policial. Durant el dia, la venda ambulant i el top manta, i a la nit, la venda de llaunes. La venda d'alcohol porta droga i prostitució. Tot plegat, a part de greuges cap als comerciants en algun cas, porta a activitats incíviques, perquè la majoria de persones estan explotades i necessiten portar diners i si s'emporten una cartera... El veí pateix les molèsties. Hem tingut reunions, però falta un compromís. Ser incívic a Barcelona és gratis, avui dia, i no pot ser.

Aquí teniu un enllaç a l'entrevista
http://www.elpuntavui.cat/article/-/1013281.html?piwik_campaign=mail&piwik_kwd=mail&utm_source=mail&utm_medium=mail&utm_campaign=mail