En la memòria de Tristany Xancó Kussrrow

Aclaparada des del moment en què em va trucar la Pilar comunicant-me la trista notícia que te n'acabaves d'anar... Del cor m’han sortit aquestes paraules, això és:

Tot just inaugurada la primavera, ens  has deixat, Tristany! I, avui, no em serveix de res que ningú em digui que: "per edat, és llei de vida". Podies viure més anys, és clar, però amb dignitat! Tanmateix, ara, estic apesarada de debò per aquest trist desenllaç, i només em reconforta la melangiosa presència d’uns inesborrables records de tantes seqüències viscudes i compartides.

Tristany, has estat un molt bon amic, un més que inestimable veí i un autèntic referent com a company i antic president de la nostra Associació de Veïns i Amics de La Rambla de Barcelona!

I, amb un nus a la gola, em reconforta ser capaç d’enumerar aquelles situacions tan prominents amb què, al decurs de la teva presidència en aquesta Associació d’Amics de La Rambla, a mi –com a Vocal de Cultura- i a la resta de companys i companyes ens vas participar amb la teva sàvia, emprenedora i justa gestió, com va ser el cas de: la recuperació i activació del Gran Teatre del Liceu, després de l’incendi; la projecció de La Rambla cap al mar o la creació de la Rambla del Mar, l’adequació i renovació de la Plaça Reial, endemés de la contribució als nomenaments dels Ramblistes d’Honor, amb motiu de la puntual celebració anual del Sopar de Ramblistes, entre altres etcèteres.

I, en tant que propietari de la recentment desapareguda i emblemàtica "Camiseria Xancó", amb una petjada de dos-cents anys d’història, van ser continuades les visites que et feia a tu, i com no, a la Pilar, en què sempre estaves i estàveu en disposició de fer petar la xerrada: la situació política, el panorama mundial, el dia a dia de La Rambla i les nostres coses eren focus de conversa viva. De retruc, jo, en el marc d’aquell bell aparador de museu de la teva botiga, m’encaterinava amb tot el preciosisme modernista de mil i un detalls, endemés d’observar estorada el teu tracte exquisit i refinat en l’atenció a una habitual clientela, a més d’aquells clients que en molts casos venien d’arreu del món. Personalment, jo, mai no havia comprat ni una camisa però –potser, ara- sí que sabria escenificar tot aquell professional procés de venda que tant vaig contemplar.

Al capdavall, en tant que membre d’aquesta Associació d’Amics de La Rambla, i ben a prop d’aquest teu darrer acte de comiat, al Tanatori de Sant Gervasi, amb aquest escrit de recordança, no sense sumar-me a un testimonial acompanyament a la teva estimada Pilar; vaig fer arribar a la família i les amistats, en nom propi i de l’Associació, el més franc condol i afecte envers la teva persona; en el ben entès que, al costat dels que t'hem estimat, tota La Rambla per sempre més et tindrà present en el record...

Infinites abraçades i un repòs etern per a tot un “senyor” de La Rambla!

Carmel·la Planell Lluís, periodista, amiga i veïna de La Rambla

 Barcelona, 22 de març del 2021