Escrit de Comiat de Joan Oliveras Bagués

Benvolgudes, Benvolguts;

El pròxim dia 12 de juliol hi ha convocada l’Assemblea General de l’Associació Amics de La Rambla que posa final al mandat de la Junta que he tingut l’honor de presidir. En aquesta assemblea no em presento a reelecció tal com vaig anunciar als meus companys ja fa alguns mesos.

Aquesta doncs és una carta de comiat, o potser un fins ara, si ho situo en el marc de la voluntat de seguir servint la ciutat i La Rambla, des d’allà on pugui ser-li útil.

En tot cas deixo enrere una etapa apassionant en la qual hem afrontat alguns reptes complexes, i que vam iniciar amb un compromís decidit de contribuir a fixar les columnes vertebrals que ens han de permetre salvar La Rambla d’un llarg procés de degradació com a passeig.
Fa poc més de quatre anys, una assemblea general va elegir la candidatura que encapçalava, aprovant un programa d’actuació, l’ambició del qual se sostenia en uns eixos i actuacions principals:

L’eix normatiu, que es concretava en un canvi de marc pel que fa a la normativa que ens havia de permetre incidir en el canvi de paisatge del passeig des de la perspectiva de posar fi al monocultiu econòmic, introduir elements de control de la destrucció d’habitatge, acabar amb la sobreexplotació de l’espai central del passeig amb activitats sense retorn qualitatiu pels ciutadans, reordenar el passeig amb l’objectiu de fer-ne més agradable la passejada, eliminar-ne obstacles racionalitzant el mobiliari urbà i la seva ubicació, afrontant una proposta de mobilitat que pacifiqués la convivència amb els diferents usuaris del passeig, reordenar a fi de comptes l’urbanisme de La Rambla. El Pla d’Usos de La Rambla, aprovat el desembre de 2014, i el Pla Especial d'Ordenació de La Rambla, aprovat el maig de 2016, en són les eines aconseguides per ampli consens polític i social que en garanteixen el procés de solució en un futur pròxim.
L’eix social, amb l’objectiu principal de dotar La Rambla altra vegada de centralitat en l’imaginari col·lectiu dels barcelonins i establir elements de reconquesta social de La Rambla re equilibrant gradualment la presència de barcelonins i visitants. Situant-la de manera clara en l’espai de la cultura com a eix ciutadà, recuperant-ne a més aquelles activitats que la doten de singularitat des de la perspectiva de la tradició. Activitats avui consolidades com el Tast a la Rambla, manifestació central i multitudinària d’alt nivell cultural i gastronòmic, les festes del Roser amb la seva activitat principal reivindicant la flor com a element de singularitat del nostre passeig, o bé el re enfocament del concepte de l’enllumenat de Nadal cap a una manifestació artística d’art efímer i d’autor, representen moments del calendari d'una gradual recuperació de la Rambla com a lloc de trobada també dels barcelonins.

L’eix institucional, enfortint una associació fortament arrelada al barri, per a convertir-la en un referent de ciutat que transcendís els seus propis límits i exercís lideratge associatiu. Avui Amics de la Rambla incorporant al seu territori natural la Plaça de Catalunya amb l’absorció de l’antiga Associació de Comerciants de la Plaça, o bé amb el trajecte iniciat de reconvertir els guardons de Ramblista d’Honor en el reconeixement més civil i popular, a la vegada que solemne, de la contribució feta per persones, empreses o institucions al servei de la millora de la ciutat o de La Rambla, la participació fonamental en la fundació d’entitats de gran influència ciutadana com Barcelona Oberta, i la participació activa en multitud d’organitzacions, trobades, decisions de tota mena, de les que en són una mostra el treball fet al Barcelona Shopping Line de Turisme de Barcelona o a la Fundació Tot Raval, ha situat el prestigi de l’Associació en un estadi qualitativament significatiu en el mapa associatiu de Barcelona.

Penso que tot i que cal completar-ne aspectes, hem acomplert abastament els objectius fixats en aquell moment.

Òbviament no ho hem fet sols, ens hi han ajudat les complicitats que hem pogut establir amb els socis d’Amics de La Rambla que han assumit un canvi copernicà complex per a superar una associació que defensava interessos corporatius legítims, assumint un paper de defensa de l’ interès general des de la renúncia als interessos particulars. A tots en dono les gràcies per la grandesa i la generositat de l’actitud.

Les complicitats també han estat fonamentals amb el nostre Ajuntament i la majoria de grups polítics. Tant sota el mandat de l'Alcalde Xavier Trias i la Regidora Mercè Homs que va permetre iniciar el desenvolupament normatiu, com sota el mandat de l'Alcaldessa Ada Colau i la Regidora Gala Pin que ha permès concloure’n la part compromesa. Malgrat desacords i dificultats, hem sabut tots trobar una manera de prioritzar les necessitats de La Rambla, construint consensos polítics amples i sòlids. A tots també, el meu agraïment sincer.

No vull oblidar el suport rebut en aquesta travessa per part dels mitjans de comunicació. Sense el seu concurs fidel en recuperar el nostre passeig més emblemàtic i universal, no hauríem assolit els nostres objectius amb la celeritat i el coneixement públic amb què ho hem fet. Gràcies doncs també per una contribució de vegades no fàcil, i plena de sensibilitat.

Vull donar les gràcies també als Mossos d’Esquadra i a la Guàrdia Urbana que han respost sempre a la crida de La Rambla, en una conjuntura plena de dificultats en el sempre difícil marc d’un barri portuari on les activitats delictives troben massa sovint camins per a una implantació terriblement nociva i en un entorn fràgil socialment.

Un agraïment especial als amics de la Junta que m’han acollit com a President, per una capacitat sense límits per a establir consensos i acords, aportar continguts i definir línies d’actuació. Una Junta marcada pel talent i la creativitat, però per damunt de tot, una junta que ha sabut individualment i col·lectivament trobar una manera eficient de contribuir a la millora de la ciutat, des d’una mirada lliure i compromesa.

Vull també donar les gràcies a l’equip d’Amics de La Rambla, en Xavi Masip i la Mercè González, per la seva capacitat d’adaptació a una dinàmica trepidant de molta magnitud, que han afrontat amb entusiasme i una dedicació per damunt de les pròpies obligacions.
I finalment un agraïment a totes les Institucions públiques i privades, persones i empreses que ens han ajudat amb el seu suport a reeixir en els nostres objectius, especialment als membres del Consell Assessor d’Amics de la Rambla, que amb la seva presència i consell ens han fet de guies crítics en aquest dens trajecte.

Joan Oliveras Bagués