Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Gener 2015. Resum de premsa sobre La Rambla

30 de gener de 2015

Dimecres, 31 de desembre de 2014
La Vanguardia

La marca perdida del primer metro

La estación de Liceu conserva el único logotipo superviviente del Gran Metro, la primera línea del suburbano, abierta hace hoy 90 años

El metro de Barcelona iniciaba hace hoy 90 años su andadura, con la apertura al público de la línea conocida como el Gran Metro, cuyas cuatro primeras estaciones, Catalunya, Aragó, Diagonal y Lesseps, había inaugurado un día antes el infante Fernando de Baviera en representación del rey Alfonso XIII. Aquella primera línea era privada, propiedad de la compañía Gran Metropoliano de Barcelona SA. Hoy, tan solo en los cuatro accesos de la estación de Liceu se conserva el logotipo original, formado por las siglas GMB, en las barandas exteriores de hierro forjado.

La estación de Liceu no fue inaugurada hasta julio de 1925, medio año después de la inauguración de la línea. En mayo había abierto también la de Fontana. Problemas técnicos habían impedido su apertura el 30 de diciembre de 1924. El histórico logotipo que aún hoy puede apreciarse en los accesos de Liceu no es el original. Las barandas históricas están guardadas como una reliquia en un almacén de TMB. Las actuales son reproducciones adaptadas a la normativa municipal instaladas durante una reforma de la estación hace unos años.

El Gran Metro fue, pues, el decano del suburbano de Barcelona. Con posterioridad tuvo otro ramal bajo la Via Laietana. Ambos tramos fueron el embrión de las actuales líneas 3 y 4. El Gran Metro era privado, al igual que la línea conocida como el Transversal, inaugurado en junio de 1926 entre las estaciones de la Bordeta y Catalunya. Era propiedad de la compañía Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, convertida décadas después en la actual línea 1.

La apertura del Gran Metro fue un gran acontecimiento ciudadano en Barcelona, que desde principios de siglo pugnaba por formar parte del club de las ciudades europeas con suburbano, como Londres, París y Madrid. Por eso el ayuntamiento había aprovechado la apertura de la Via Laietana para construir un primer túnel que finalmente aprovechó el Gran Metro y que aún conserva vestigios de la obra original.

La historia de aquel metro pionero puede contemplarse estos días en una exposición en el Espai Mercè Sala, en la estación de Diagonal.

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141231/54422236260/la-marca-perdida-del-primer-metro.html#ixzz3O7aP5BTG 

Dimarts, 6 de gener de 2015
El País

L’Exèrcit vol tornar a obrir un museu militar a Barcelona

Les col·leccions s'exhibiran a l'edifici de Defensa del Portal de la Pau

El tinent general inspector general de l’Exèrcit, Ricardo Álvarez-Espejo, va fer ahir un anunci inusual durant la celebració de la Pasqua militar a Barcelona: va expressar la seva intenció de crear un museu militar a l'edifici del Govern Militar, situat al Portal de la Pau, al començament de la popular Rambla, davant de l'estàtua de Colom.

Durant un discurs en què va donar compte dels actes oberts organitzats per Defensa a Catalunya durant l'últim any, Álvarez-Espejo va afirmar que “l'establiment progressiu” del museu respon a la voluntat de mostrar “la contribució de Catalunya a la història militar espanyola” i no “impedir a la ciutadania poder contemplar un patrimoni tan singular”. “És un objectiu ambiciós i irrenunciable, al qual dedicaré tot el meu esforç”, va dir davant autoritats militars, institucionals –com la delegada del Govern central, Llanos de Luna–, consulars i policials.

La capital catalana no té museu militar des que el 2009 va tancar el que hi havia al castell de Montjuïc, una instal·lació que Defensa va cedir a les administracions catalanes després de la promesa que va fer el president del Govern d'aleshores, José Luis Rodríguez Zapatero, socialista; al Govern tripartit i a un ajuntament també en mans del PSC. La idea era reconvertir-lo en el Museu de la Pau.

L'antic museu militar de Montjuïc va ser inaugurat per Francisco Franco el 1963 i va ser un dels últims vestigis del franquisme a Barcelona. El museu conservava 7.000 peces propietat de Defensa, de l’Ajuntament i de particulars: canons, armadures, vestuari, barrets i gorres, sabres, pistoles, soldadets (11.000!), maquetes, retrats... El 2009 la col·lecció s'enfrontava a un futur incert. Les col·leccions privades es van retornar als seus propietaris, com el Museu Frederic Marès, que va recuperar 269 armes antigues: des de ballestes alemanyes del segle XVI, espases toledanes del Segle d'Or, fins a armes de cintura fabricades a Ripoll segles enrere.

El Ministeri de Defensa va traslladar el gruix de la col·lecció a la caserna de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), on continua embalada en un magatzem, informa Marta Rodríguez-Font. Segons fonts del consorci que gestiona el castell de Sant Ferran de Figueres (Alt Empordà), només se n'exhibeix una petita mostra, integrada per maquetes de fortaleses catalanes i soldadets de plom en visites guiades en un espai que es va habilitar a la fortalesa. El març del 2010, Defensa va anunciar una inversió de nou milions d'euros per rehabilitar la Casa del Governador de la fortalesa, que ocupa 34 hectàrees, i dissenyar el projecte museogràfic del futur Museu Militar de Catalunya. Els gairebé 2.500 metres quadrats de l'edifici, va afirmar Defensa, permetrien exhibir tot el material de Montjuïc. Però les obres ni han començat.

La quarta col·lecció

Barcelona ha tingut tres museus militars des del segle XVIII. El 1888, poc abans de l’Exposició Universal, José Estruch va obrir el Museu Armeria Estruch a la plaça de Catalunya. Va tancar el 1903 i les seves 1.300 peces –armes i armadures de diferents èpoques històriques– s'exposen al Musée de l’Armée de París.

Entre el 1906 i el 1940 la capital catalana va tenir un altre museu militar, el Museu de la Guerra, impulsat per Alfons XIII al Tibidabo. La col·lecció, situada sota el Gran Mirador del Tibidabo, estava dedicada a la I Guerra Mundial i exhibia, per a esbalaïment del públic, trinxeres, plànols i munició.

L'últim museu militar de Barcelona va ser el franquista, obert el 1963 i que va tancar el 2009. El 15 de juny de 2008 milers de ciutadans van pujar a Montjuïc i es van apoderar del pati d'armes per celebrar la recuperació del castell per a la ciutat amb una festa en què hi va haver pallassos, gegants i una fideuada popular. Un any després, el 24 de maig de 2009, la festa de comiat del museu va ser més discreta, però no hi van faltar banda de música ni xocolatada.

http://cat.elpais.com/cat/2015/01/06/catalunya/1420552790_401247.html

Dimecres, 7 de gener de 2015
BTVnotícies.cat

L’exèrcit vol instal·lar un museu militar per mostrar “la contribució catalana"

Cinc anys després de desmuntar el Museu Militar de Montjuïc, la ciutat en podria tornar a tenir un que està previst que s'instal·li a l'edifici del Govern Militar, al capdavall de la Rambla. Ho ha anunciat aquest dimarts Ricardo Álvarez-Espejo, el tinent general de l'exèrcit espanyol, durant la celebració de la Pasqua Militar a Barcelona.

L’edifici del Govern Militar a Barcelona, un immoble d’estil noucentista construït a inicis del segle XX i situat a la plaça del Portal de la Pau, acollirà el nou museu militar de Barcelona. La notícia arriba més de cinc anys després del tancament del Museu Militar del Castell de Montjuïc, clausurat el maig de 2009 amb i transformat en un equipament municipal.

El tinent general de l’exèrcit espanyol, Ricardo Álvarez-Espejo, ha afirmat que el nou centre s’establirà de forma progressiva a l’edifici situat al final de la Rambla amb l’objectiu de donar a conèixer als ciutadans “la contribució de Catalunya a la història militar espanyola”. El màxim responsable de l’exèrcit a Catalunya ha dit que dedicarà tot el seu “esforç” a tirar endavant la iniciativa perquè els catalans puguin “contemplar i gaudir d’aquest patrimoni singular”.

L’anunci s’ha fet durant la celebració de la Pasqua Militar a Barcelona, un acte celebrat a Capitania a què ha assistit la delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/01/06/exercit-museu-militar-edifici-capitania/

Dimecres, 7 de gener de 2015
Vilaweb

Eduard Elias: 'La permissivitat de la guàrdia urbana degrada la Rambla'

Un veí que va denunciar en públic la policia local de Barcelona haurà de retractar-se'n demà

El dia 2 de setembre proppassat alguns mitjans van publicar un vídeo on es veia com a la Rambla de Barcelona i a l'entorn s'exercia impunement la prostitució a les escales de veïns. No era, ni és, cap fet aïllat ni esporàdic. És habitual, es repeteix cada nit. Les prostitutes i els clients trenquen un vidre, entren, fan la feina, deixen els condoms a terra i se'n van. Una veïna s'hi va trobar una parella i els va enregistrar mentre els feia fora. Alguns mitjans de comunicació ho van ensenyar. L'endemà no hi havia ni rastre de prostitutes. Durant uns quants dies, pocs, van desaparèixer. Les càmeres hi tenien els focus. Però quan els van apagar, la prostitució hi va retornar amb la mateixa impunitat habitual, amb la mateixa virulència, sense respectar res i ningú. Els veïns tornaven a estar sols, sense cap dels drets que emparen la resta de barcelonins. La nit no els pertany. L'anomalia no era la Rambla sense llei, sinó dotze dies sense prostitució. 

Constatar aquests fets una vegada més va indignar alguns veïns, que van decidir d'emprendre una acció de protesta durant la reunió de la Taula Ciutadana del Pla d'Acció de Salvador Seguí, organitzada per l'ajuntament de la ciutat amb els veïns. Aquell matí, Eduard Elias, un dels veïns afectats, es va llevar i va anar a recollir els condoms de l'entrada de casa seva. Potser les paraules s'omplirien de sentit si tenien la textura llefiscosa d'un condom fet servir per estranys a l'escala de casa. Ell i uns quants veïns van anar a la reunió amb una intenció concreta: denunciar que el problema no és la prostitució sinó que la guàrdia urbana no actua, no els protegeix i no fa complir la llei; i fer pressió perquè això canviï. És un enfocament concret i directe, que no vol subterfugis. L'enfocament encara és més precís: la guàrdia urbana actua només quan els fets surten als mitjans de comunicació. Per què no actua sempre? La pregunta va quedar sense resposta. A la reunió hi havia l'intendent de la policia local: Ricardo Salas. L'ambient es va anar escalfant, els condoms van sortir de la bossa i la paraula 'proxeneta' va sortir del pap.

La paradoxa és que la resposta institucional a la protesta no s'hagi concretat en res que serveixi per a canviar la situació del carrer i només hagi anat encaminada a restituir l'honor de l'intendent Salas. Demà, 8 de gener, Eduard Elias s'ha de presentar a instància de l'Ajuntament de Barcelona per retractar-se d'allò que va dir. Mentrestant, a la Rambla, cada nit la prostitució continua envaint l'espai públic i privat.

En aquesta entrevista, Eduard Elias es disculpa d'haver dit 'proxeneta' a l'intendent de la guàrdia urbana de Barcelona,  Ricardo Salas. No ho volia dir, però vol explicar què passa. Ara que tots els diaris parlem del projecte de la nova Rambla que promou el batlle Trias, ell recorda on és la nafra que supura pus pertot arreu, però que només empastifa uns quants: els veïns. La duresa de la situació li ha fet esmolar l'anàlisi: 'Només parlen de la Rambla de dia, la de nit no surt enlloc. Si volen que em disculpi ho faré; no ho havia d'haver dit. Ara, nosaltres no ens rendirem. Si convé farem de gals irreductibles.'

—Per què dieu que la guàrdia urbana treu i posa les prostitutes quan vol?
—Vull dir que permeten que les prostitutes exerceixin a la Rambla. Aquesta tolerància és un fet contrastat, que no el puc negar perquè és veritat. A mi se'm va escapar la paraula 'proxeneta' perquè aquesta situació ens desespera. Hi ha un clar abandó de funcions de la guàrdia urbana que tinc la intenció de denunciar pels canals que correspongui. Si la manera com ho he fet no és la correcta em retractaré i ho faré legalment, per mitjà dels canals pertinents. La guàrdia urbana de Barcelona no fa la seva feina i és aquesta permissivitat mal entesa que facilita la degradació que es veu al Raval i a la Rambla. És com una gangrena que es va escampant i ara comença a arribar a les parts baixes del Barri Gòtic. És una degradació orientada cap un negoci turístic que parasita la ciutat. No la beneficia pràcticament gens, la parasita i només li treu el suc i la degrada. Volíem que la nostra acció fos una pressió perquè la fuàrdia urbana fes la seva feina, ja que han demostrat que quan volen poden fer-la. La paraula 'proxeneta' no la volia dir i em va sortir. Jo, d'aquesta paraula, me'n retracto, però no puc negar els fets que veig cada dia. Jo retiraré aquesta paraula. La resta, no, perquè la realitat no es pot retirar.
—Quina és, aquesta realitat?
—Molt d'hora, al matí, quan surto a comprar pa, he de passar pel mig d'unes prostitutes. Les he d'esquivar perquè no em fiquin la mà al 'paquet', no respecten res ni ningú. A la nit, si arribo tard a casa, també. Els dic 'Si us plau, sóc veí, deixeu-me passar.' I la resposta més respectuosa que n'he obtingut mai són insults. Les prostitutes tenen la percepció que el carrer és seu. Els veïns som tolerats a condició que no diguem res i no ens queixem. El carrer és d'elles. Cada dia ens trobem aquest panorama. 
—Expliqueu-nos que vàreu fer aquell dia?
—Tinc una gravació recollint els condoms a casa meva, mostrant el vidre trencat. Les prostitutes s'han acostumat a trencar el vidre per passar-hi la mà, obrir la porta i fer servir la nostra entrada com si fos un prostíbul, i llavors ens deixen els condoms a terra. Aquest dia vaig agafar els condoms, vaig anar a aquest acte i els vaig deixar davant de l'intendent. En el seu escrit diuen que els hi vaig tirar a sobre, però els hi vaig tirar al davant. La cosa que més ens preocupa és que quan hi ha una denúncia ciutadana, com va passar el dia 2 de setembre, l'endemà tot queda net. El dia 3, quan vaig obrir la porta, no hi havia ningú. El carrer era desert.
—Quants dies va durar la situació de tranquil·litat?
—Al cap de dotze dies ja tornava tot a ser igual. Les prostitutes tornaven a ser allà fent la seva feina: havies de tornar a esquivar-les, rebies els insults, tornaven a prostituir-se dins els portals de les cases. Jo no jutjo ningú, ni condemno ningú. Només vull viure tranquil a casa meva i al meu carrer, vull tenir les mateixes coses que segurament tens tu. Que exerceixin la seva professió de manera que no ens afecti els veïns d'aquesta manera. 
—El veïns us sentiu impotents?
—Quan la guàrdia urbana actua, la Rambla queda neta i podem sentir-nos amb els mateixos drets que els altres ciutadans de Barcelona. En canvi, quan no actua els nostres drets com a ciutadans són vulnerats. M'agradaria deixar clar que no és un moviment contra les prostitutes. Ens sentim estafats perquè no podem viure així. Dels nostres impostos, en surt el sou de la guàrdia urbana, que se suposa que cobra per garantir els drets de la ciutadania i el compliment de les normes. I no fan la seva feina. A mi, si no treballo no em paguen. La guàrdia urbana hauria de fer aquesta feina cada dia.
—Per què creieu que això no es resol? El batlle Hereu ja deia que faria fora la prostitució de la Rambla i van passant els anys. El canvi sempre és per a empitjorar?
—Com comprendreu, no puc contestar aquesta pregunta. L'evidència dels fets ens fa pensar algunes coses als veïns, però no en tenim proves. Sí que et puc respondre que hi ha un símptoma clar: al barri, la gent en general no confia gens en la guàrdia urbana.
—Fa molt poc van ser detinguts quatre membres de la guàrdia urbana relacionats amb fets de prostitució, precisament de locals d'aquí, de la Rambla.
—Sí, sí... La sensació majoritària dels veïns és que això és la punta de l'iceberg. A sota que hi ha? Nosaltres no en tenim proves i no podem parlar, però algú ho ha d'investigar.
—Sorprèn que hi hagi una acció tan directa cap a vós.
—Carreguen severament contra mi per escarmentar als altres. L'objectiu és clar: no digueu res. Si no, mireu què us passarà. Però això té un historial. Quan la nova regidora, Mercè Homs, va començar a aplicar el pla Cor, jo hi vaig participar en representació dels veïns de la Rambla. Perquè l'any 2012 havia estat l'organitzador d'un referèndum per opinar com volíem que fos la Rambla. Però ja no m'han convocat més, ni tampoc ens van convocar a la presentació que es va fer del nou pla especial. Cada sis mesos anàvem a reunions. Ara no ens convoquen.
—Què en penseu, del pla que s'ha presentat?
—Els veïns ens hem assabentat del pla per la premsa. L'excusa que ens han donat per a no haver-nos convocat és que potser havíem canviat de telèfon... Per convocar-me al jutjat van trobar la meva adreça, per a la reunió no. Tot i això, els veïns ens vam reunir i vam fer-ne una valoració. La principal i més important és el que no hi surt: la nit. És el problema més greu. La mateixa regidora, en una reunió del pla Cor que es va fer a Elisava, arran d'una pregunta meva va admetre que la Rambla a la nit és l'assignatura pendent del districte. Ho va dir així, literalment. En canvi, ara treuen el pla especial i de la Rambla i de la nit ni se'n parla. Només hi surt la Rambla de dia, que també té els seus problemes, però per als veïns els problemes més greus són els de la nit, i aquests no s'esmenten. Si aquest és el pla, vol dir que no pensen fer res per arreglar-ho.
—Des de Roberto Saviano a Itziar Gonzàlez, han denunciat que la Rambla de Barcelona és un lloc on la màfia va arrelant.
—Si la gent sabés l'estructura que té actualment el comerç a la Rambla s'alarmaria. Penseu que gairebé totes les botigues de 'souvenirs' són de la mateixa gent, els restaurants de la mateixa gent... Això que passa és molt preocupant. Van fer públic a bombo i plateret que paralitzaven l'atorgament de llicències a la Rambla i no és cert. Hem vist com s'obria un restaurant turc on hi havia una joieria. Ho hem denunciat i ens han dit que amb sort d'aquí a un any aconseguiran tancar-lo. Les normes aquí són paper mullat. El problema gran de la Rambla és que és inútil fer normes: no es compleixen. I de nit això és el 'far-west'; a la nit pots fer-hi el que vulguis.
—La nit i el dia tenen normes diferents?
—Són dues Rambles diferents que no tenen res a veure. Són al mateix lloc geogràfic però no són iguals. Tots els plans que es fan aquí són entre l'Associació de Veïns i comerciants, que a l'hora de la veritat són entre els comerciants i la regidora; i només tenen en compte la Rambla de dia, que té problemes importants, també, però això no justifica que esquivin la situació tan greu que hi ha a la nit.
—La desaparició dels veïns afavoreix la degradació?
—I tant, que l'afavoreix. Ara som quatre gats perquè s'ha anat buidant de veïns i s'ha omplert de pisos turístics. No ens podem comparar amb els pisos de la Barceloneta; allà quan convoquen són un miler perquè encara hi viu molta gent. 
—El tancament de les botigues antigues també fa que tot empitjori.
—Hi havia un comerç que sostenia el barri. Si retires aquest pal de paller es comença a enfonsar tot d'una manera implacable. És la teoria del vidre trencat: una casa es tanca, es trenca el vidre, després si aboquen les escombraries, i molt ràpidament aquell lloc es degrada. El problema és allò que no ha fet l'ajuntament. Fa vint anys que se sabia que canviaria la llei i no s'ha fet res. I no s'ha pensat cap acció de suport al comerç tradicional de la ciutat. Ara surt als diaris que s'oferiran locals municipals. Ara el mal ja és fet.
—Els veïns teniu por?
—Sí, hi ha por. Hi ha antecedents de casos d'assetjament immobiliari molt bèsties i la gent té por. Pensa que hi ha escales amb un veí o dos i la majoria dels altres habitatges són pisos turístics. No voldria pensar que l'objectiu d'aquest requeriment és fer més por i que callem.
—Callareu?
—Si convé farem de gals irreductibles, però segur que no callarem. Ens desespera que qui ens hauria d'ajudar no ens ajudi, sinó que ens vagi en contra. La Itziar González va intentar fer net i ho va pagar car. No li van deixar acabar la feina. Hi ha organismes de l'Ajuntament de Barcelona que no funcionen: la guàrdia urbana i la unitat de llicències i inspecció. Teòricament, tenen un control polític, però crec que ni se n'adonen.
—Voleu dir?
—No ho sé, potser miren cap a una altra banda.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4226207/20150107/eduard-elias-permissivitat-guardia-urbana-degrada-rambla.html

Dijous, 8 de gener de 2015
La Vanguardia

Barcelona conservará la parada de taxis entre la Rambla y plaza Catalunya

Al parecer data de los tiempos de la Guerra Civil | En los próximos días se dibujarán siete plazas más para estacionar taxis junto a la cafetería Zurich

Barcelona conservará la parada de taxis entre la Rambla y la plaza Catalunya. Al final los taxistas lograron convencer al Ayuntamiento para que no elimine una de las paradas más empleadas de Barcelona.

Los profesionales se comprometen a no saturarla, a no aparcar en segunda o tercera fila, una circunstancia hasta ahora muy habitual en el lugar, sobre todo desde que la crisis económica redujo el número de clientes y multiplicó la duración de las esperas de los taxistas para hacer una carrera.

Y es que fue esta indisciplina cotidiana, las molestias que generaba en los accesos del parking también ubicado allí, los problemas que tenían los autobuses para circular, las dificultades de todos los conductores para ver a los peatones, lo que llevó al área municipal de Movilidad a suprimir esta parada, que al parecer data de los tiempos de la Guerra Civil. En su lugar el consistorio quería habilitar plazas de aparcamiento para motos.

La supresión estaba prevista que se realizara durante estas fiestas navideñas, pero las promesas de los taxistas llevaron al Consistorio a cambiar de opinión. El plan municipal también preveía una reordenación de las plazas de los taxistas en la plaza Catalunya y la creación de una nueva parada en la calle Pelai.

Finalmente, la parada salvada en último momento pasará de tener tres plazas a tener cuatro, y en los próximos días se dibujará otras siete junto a la cafetería Zurich. Las de Pelai quedan finalmente descartadas.

: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150107/54423082440/barcelona-parada-taxis-rambla-plaza-catalunya.html#ixzz3ODRXynxk 

Divendres, 9 de gener de 2015
BTVnotícies.cat

La pista de gel de la plaça de Catalunya tancarà diumenge amb rècord de patinadors

Quan queden tres dies perquè tanqui, el nombre de patinadors s'apropa als 95.000, quasi un 10% més que l'any passat, segons dades facilitades per la Fundació Barcelona Comerç. A més, s'estima que el nombre de visitants ja ha superat el milió previst. La pista de gel Bargelona tancarà la quarta temporada aquest diumenge, 11 de gener.

La màxima afluència de públic s’ha registrat durant els caps de setmana i durant els dies de coincidència amb les vacances escolars, del 19 de desembre al 7 de gener, mentre que en diferents franges horàries s’ha arribat a penjar el cartell d’aforament complet. Amb aquestes xifres se superen els 90.000 patinadors i els 700.000 visitants de l’any passat.

Es tracta del quart any consecutiu que s’instal·la la pista a la plaça de Catalunya, que enguany ha tingut un cost de 600.000 euros. Entre altres millores, la pista ha guanyat 100 metres quadrats més i ha estrenat un sostre opac per ajudar a conservar el gel.

Per acomiadar la temporada, s’han programat per a aquest cap de setmana diverses actuacions musicals a la pista de gel amb reconeguts discjòqueis i cantants. Aquestes actuacions es faran simultàniament al funcionament habitual de la pista, de forma que els patinadors podran gaudir de l’espectacle des del gel i mentre patinen. La pista tanca diumenge a les 21 h.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/01/08/la-pista-de-gel-de-la-placa-de-catalunya-tancara-diumenge-amb-record-de-patinadors/

Divendres, 9 de gener de 2015
BTVnotícies.cat

Ciutat Vella trasllada el CAS Baluard i posa ordre als serveis sanitaris

Fins a set serveis de salut del districte de Ciutat Vella canviaran d'ubicació en els propers mesos.

L'Ajuntament, el Departament de Salut i la Diputació de Barcelona han acordat reordenar l'oferta de serveis sanitaris entre els equipaments ja existents per millorar l'accessibilitat i la proximitat als usuaris. Entre aquests canvis hi ha el trasllat de la sala de venipunció de Baluard a l'edifici on ara hi ha el CUAP Perecamps, a l'avinguda de les Drassanes.

Un cop alliberat l’espai del CUAP Perecamps s’hi traslladaran els serveis del CAS de Baluard, que disposaran de 500 metres quadrats de superfície, el doble que fins ara. El canvi permetrà millorar el comfort dels usuaris amb drogodependències i també coordinar els serveis del CAS amb la xarxa sanitària, un dels aspectes recollits en el Pla de drogues de l’Ajuntament, encara pendent d’aprovació. Es vol donar resposta així a les necessitats de moltes drogodependències que acaben degenerant en patologies mentals.

L’anunci del tancament de la sala de venipunció de Baluard no és nou. De fet, ho van pactar  fa un any i mig el govern municipal i el PP, com a resposta a les queixes dels veïns. Uns veïns que el 2009 van recollir centenars de signatures per demanar el trasllat de la sala per la presència de toxicòmans pels voltants del centre. El cert, però, és que tot  i el trasllat el nou CAS continuarà estant molt a prop de l’actual ubicació  als  Jardins de Baluard.

Aquestes dues actuacions, les del CUAP i el CAS Baluard, formen part de la primera fase d’ordenació dels serveis sanitaris de Ciutat Vella i es preveu que estigui enllestida en nou mesos. El cost de l’operació, que han acordat conjuntament l’Ajuntament, el Departament de Salut i la Diptuació de Barcelona, és d’1,69 milions d’euros i l’assumirà el consistori.

En una segona fase està previst remodelar els espais del CAP Drassanes, a l’avinguda de les Drassanes 17-21, per integrar-hi els serveis de Salut Mental, tant infantils com d’adults, que ara es troben repartits entre el carrer de Rec Comtal i la via Laietana. Està previst que tots aquests canvis es facin de forma gradual entre el 2015 i el 2016. L’Ajuntament destaca que amb aquesta reordenació s’aconseguirà que Ciutat Vella guanyi 1.500 metres quadrats de nous equipaments de salut adreçats tant als veïns del districte com als ciutadans de Barcelona en general.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/01/09/ciutat-vella-trasllada-el-cas-baluard-i-posa-ordre-als-serveis-sanitaris/

Diumenge, 11 de gener de 2015
Economia Digital

El estilo americano de Double Agent se rinde a los 'guiris' de las Ramblas

El grupo catalán Comdifil crea una nueva sociedad que se encargará de gestionar las nuevas conquistas de la marca

Double Agent arranca el año con un ambicioso plan de expansión. Aunque en España las aperturas serán pocas, porque ya está presente en las principales ciudades y en las zonasprime, Barcelona sí está en el mapa de las nuevas conquistas.

La enseña ya está presente en la ciudad de Gaudí, sin embargo, ahora también se rinde a los guiris de las Ramblas. En breve abrirá una nueva tienda en el número 72 de esta vía tan concurrida y vistada por los turistas con el Mercado de la Boquería, Canaletas o el Liceu como puntos de referencia. "Esperamos que pueda estar abierta en un mes y medio", explica el responsable de la expansión de la marca e hijo del fundador, David Imaz, aEconomía Digital.
Más enfocados en la expansión internacional

Aunque el principal foco de Double Agent en 2015 está fuera de las fronteras españolas y en ciudades muy concretas, en lugar de centrarse en países o mercados. Para llevar a cabo su crecimiento, el grupo catalán Comdifil --dueño también de la cadena Shana-- ha segregado el negocio de Double Agent y ha creado una nueva sociedad, Double Agent Brands, para que la marca vuele en solitario.

Además, cuenta desde hace apenas unas semanas con unas nuevas oficinas en paseo de Gràcia número 28, a escasos metros de las de Shana, ubicadas en el número 2 de la misma avenida. "Son marcas distintas por lo que las hemos separado física y fiscalmente", matiza Imaz.

Así, esta nueva sociedad integrará todas las filiales internacionales que se han creado para cumplir con los planes de la marca. "Algunas ya están creadas como la de California, para la expansión en Estados Unidos, o la de Italia, Reino Unido y Francia", explica Imaz. Double Agent tiene en mente abrir entre 25 y 30 tiendas este año fuera de España. "La expansión será en un 90% internacional y todas las tiendas estarán a pie de calle", añade.

A favor de las aperturas en domingos y festivos

En España, además de la nueva tienda de las Ramblas --en la que la empresa espera poder abrir los domingos al tener menos de 300 metros cuadrados--, recientemente han abierto otra en la Gran Vía de Madrid. "Es indispensable para nosotros poder abrir los domingos y por eso buscamos aquellas zonas en las que se permite la apertura en festivos".

En el extranjero, sólo en el primer semestre de este 2015, la firma espera poder abrir varias tiendas en Londres, París y un par más en Milán. Además, también está pensando en añadir otro punto de venta en Los Ángeles y abrir su primer establecimiento en Nueva York. "En Amsterdam, Berlín, Múnich y Ambereres también nos interesa instalarnos antes de finales de año", explica Imaz.

Un empuje económico

Pero la expansión tiene un coste y, por ello, la compañía no descarta la entradra de un nuevo socio que dé el empujón económico definitivo para cumplir con todos los objetivos marcados. Comdifil ya lo consiguió con Shana. El grupo ha llegado a un acuerdo con el grupo asiático Yueda con el objetivo de que se quede con la mitad del negocio y poder tejer una amplia red de tiendas en Europa.

Buen arranque de año

Mientras se cumplen los objetivos a corto plazo, Double Agent ha arrancado el año con buen pie. En rebajas se ha registrado un crecimiento de las ventas del 15%, de lo que se desprende cierta recuperación del consumo en España. "2014 fue más bien que el anterior y el 2015 se esperá mucho mejor", aplica Imaz.

Asimismo, Shana también ha exprimentado un crecimiento de las ventas en los primeros días de enero, aunque algo más moderado, del 5%. "El estilo más californiano de Double Agent tiene menos competencia en España, sin embargo Shana compite con grupos como Inditex, sobre todo con Bershka", explica el hijo de Julián Imaz, quien lanzó a petición de Amancio Ortega esta marca del grupo más enfocada al público joven y adolescente y con precios asequibles.
Al cierre de 2013, la cifra de negocio del grupo Comdifil superaba los 100 millones de euros. Sólo la marca Double Agent espera clausurar el ejercicio 2014 con unos ingresos de 30 millones e incluso triplicar dicho montante durante 2015.

http://www.economiadigital.es/es/notices/2015/01/el-estilo-americano-de-double-agent-se-rinde-a-los-guiris-de-las-ramblas-64566.php

Dilluns, 12 de gener de 2015
BTVnotícies.cat

La pista de gel de la plaça de Catalunya tanca amb beneficis i vol créixer

La quarta temporada de la pista de gel de la plaça de Catalunya s'ha tancat aquest diumenge amb beneficis a la caixa. Els 95.000 patinadors i els 890.000 visitants han fet que Bargelona es consolidi com a espai emblemàtic del Nadal a Barcelona. De cara a l'any vinent, els organitzadors no descarten ampliar la pista amb més metres quadrats.

Per quart any consecutiu la pista de gel promocionada per la Fundació Barcelona Comerç s’ha ubicat a la plaça de Catalunya durant els mesos de la campanya nadalenca.  Enguany s’han superat els95.000 patinadors, un 5% més que l’any passat, que hi han acudit amb 220.000 acompanyats no patinadors. A això cal sumar els 6.000 nens i joves que han patinat gratuïtament gràcies a diferents convenis de caràcter social i esportiu. I els més de 890.000 visitants (21% més que l’any passat) que han passat per Bargelona, molts atrets per alguna de les actuacions esportives i culturals que s’hi han dut a terme.

Tot plegat, més d’un milió de persones, la majoria barcelonines o provinents de poblacions properes, tot i que també hi ha acudit un 20% de turistes, sobretot entre setmana i abans del final de l’any. La màxima afluència de públic s’ha registrat durant els caps de setmana i coincidint amb les vacances escolars, del 19 de desembre al 7 de gener, mentre que en diferents franges horàries s’ha arribat a penjar el cartell d’aforament complet.

Una pista més gran

És per això que des de la Fundació Barcelona Comerç, que agrupa els 18 eixos comercials de la ciutat, ja pensen a ampliar la l’any vinent la superfície de la pista de gel en uns 200 metres quadrats més. L’objectiu seria poder arribar als 100.000 patinadors sense problemes i, alhora, disminuir les cues del cap de setmana. Enguany, els més de 10.000 comerços associats a algun d’aquests eixos han repartit 600.000 vals per patinar a Bargelona, dels quals s’estima que al voltant del 25% han arribat a ser bescanviats a la taquilla.

Les millores de cara a la pista de gel de l’any vinent es podran finançar amb els mateixos ingressos de la pista de gel, que en aquesta edició ha començat a donar beneficis. Els dos primers anys va ser deficitària, però el 2013-14 la venda d’entrades ja va permetre cobrir despeses. Aquest ha estat el primer any quel’Ajuntament aporta diners de la taxa turística per millorar la il·luminació i els entorns de la pista de gel, a més de promocionar-hi els esports d’hivern i la candidatura per acollir els Jocs Olímpics de 2026.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/01/11/bargelona-pista-gel-patinadors-nadal/

Dimarts, 13 de gener de 2015
La Vanguardia

Quioscs de souvenirs a La Rambla
Districte Onzè. Meritxell Martínez i Pauné

La imatge parla per sí sola. Bufandes extraoficials del Barça, davantals amb fotos de tapes, tasses de Gaudí, postals i clauers folckòrics, gorres i bosses de mà on posa ‘I love BCN’… Fa anys que la premsa ha deixat de ser el producte estrella dels 12 quioscs de La Rambla deBarcelona. És el producte emblemàtic, encara, però reconeguem-ho: exploten el filó delturisme tan o més que les floristes que venien imans i altres souvenirs de baix cost. A elles se les ha multat i avergonyit públicament, però dels quioscs de moment ningú s’exclama. Sospito que el corporativisme periodístic hi deu tenir alguna cosa a veure, però la ciutadania té ulls i veu les coses. I encara les veu més quan es fan tan poc dissimuladament.

La vigília de Cap d’Any l’Ajuntament de Barcelona presentava el Pla Especial d’Ordenació de la Rambla, que soterrarà o mourà alguns elements del passeig per deixar més espai al vianant.Dos dels que canviaran de posició són els quioscs que hi ha tocant a plaça Catalunya -que entorpeix l’accés a una boca de metro- i entre Tallers i Santa Anna -que dificulta creuar el passeig-. A més d’aquests canvis, em van cridar l’atenció les paraules que va deixar caure la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, durant la presentació del pla: totes les floristeries i quioscs podrán seguir a La Rambla “sempre que facin el que han de fer, que és vendre flors o premsa”. Potser era un toc d’avís?
M’agradaria molt, la veritat, que les obres a La Rambla servissin d’excusa per reconduir la situació dels quioscs. Són realment grans i la juxtaposició d’expositors i mostradors els converteix en una mena de cova d’Ali Babà, dins la qual al quiosquer -o al dependent de torn- gairebé ni se’l veu. Alguns ofereixen una imatge fins i tot barroera, amb productes pseudo-eròtics o senzillament horteres que segur que no s’adrecen al famós ‘turisme de qualitat’. D’altres són més delicats i es concentren en les joguines infantils i les referències al modernisme.

Com a periodista passo una mica de vergonya amb aquest espectacle visual, tot i que comprenc molt bé perquè han cedit tant d’espai als souvenirs. No és cap secret que la baixada de ventes de la premsa diària i no diària els està ferint de mort. Tots els quiosquers que poden busquen ingressos complementaris, des de les llaminadures fins als productes de platja. I em costa retreure’ls-ho, perquè fan horaris molt sacrificats i perquè sé que, com les floristes, si haguessin de viure només dels productes del seu sector ja haurien tancat fa temps.

Alhora, no em sé imaginar la Rambla sense quioscs. M’aferro a la idea romàntica de què les capitals amb cara i ulls han de tenir un lloc simbòlic de venta de premsa, on trobar diaris de mig món -o del món sencer, tan de bo-, on vingui de gust comprar una edició de tarda commemorativa en una data especial i on cada matinada el camió de repartiment faci la primera parada de la ruta. Pot ser una estació central de trens o pot ser La Rambla, per què no. Fa de país gran, fa de societat adulta. En canvi un quiosc ple de souvenirs… doncs no, la veritat. És molt cutre.

En aquest cas el principal escull, al meu entendre, no és l’èxit turístic de La Rambla. No sóc gaire optimista sobre la viabilitat de recuperar La Rambla per als barcelonins -ni en la ressurrecció del petit comerç en vies cèntriques, la vida quotidiana, el veïnatge…-, però crec que amb els quioscs no està tot perdut. Al cap i a la fi, hi ha turistes -no tots, ni la majoria, però suficients- que també podrien valorar i alimentar la venta de diaris internacionals si ho plantegem bé. I molts barcelonins potser també, si sabem donar un intangible d’intel·lectualitat o de dolce vita -o del que sigui!- a la compra del diari -i si pot ser també d’una flor- a la Rambla. Posem-hi una mica màrqueting!

Per redreçar els quioscs no cal esperar a una hipotètica reconquesta ciutadana de La Rambla. Es pot començar a fer avui mateix. Si és que ho volem, és clar.

http://blogs.lavanguardia.com/districte-onze/2015/01/13/quioscs-de-souvenirs-a-la-rambla-15800/

Dimarts, 20 de gener de 2015
La Vanguardia

El Ayuntamiento rechaza un nuevo museo militar en Barcelona

Ciurana cree que la propuesta, que se ubicaría en el edificio de Capitanía, es "partidista, política y no patrimonial"

El Ayuntamiento de Barcelona ha rechazado el proyecto de un nuevo museo militar en la capital catalana que anunció el 6 de febrero el teniente el teniente general e Inspector General del Ejército, Ricardo Álvarez-Espejo. Solo el PP se ha opuesto a este rechazo.

La proposición contra el equipamiento ha sido presentada este martes por por el grupo de ICV-EUiA en la comisión municipal de Cultura y, tras una transacción, ha sido asumida por el grupo de gobierno CiU. PSC y UxB, que incluye a ERC, se han sumado a la propuesta por la que "la Comisión de Cultura, Conocimiento , Creatividad e Innovación rechaza la propuesta del Ejército de crear un museo militar en la ciudad de Barcelona".

El concejal de Cultura Jaume Ciurana cree que la propuesta de museo es "partidista, política y no patrimonial", en cuanto que -como también señaló la concejal popular Angeles Estelllés- el PP ha sido uno de los promotores de la idea. Isabel Ribas (ICV-EUiA) y Guillem Espriu (PSC) han destacado que la idea un museo militar no se corresponde con la cultura de la paz que ha crecido y se ha promovido en los últimos años en Barcelona. El republicano Jordi Portabella, en una línea parecida, ha afirmado entender la propuesta del teniente general, pero que "no se adecua a la ciudad".

La popular Estellés ha defendido en solitario el proyecto, insistiendo en que se tratará de "un museo militar, no de la guerra" y que "las Fuerzas Armadas son las primera garantes de la paz". El debate ha estado lleno de alusiones a momentos históricos y a actuaciones militares en Barcelona, como bombardeos o el fusilamiento del presidente Companys.
Estellés ha reprochado a Ciurana que exposiciones como las instaladas en el Born con motivo del Tricentenario de la caída de Barcelona ante el ejército borbónico son "una exaltación de la guerra y del odio". Ciurana le ha advertido que la acusación de fomentar el odio puede ser constitutiva de delito.

La intención de instalar un museo militar en la capital catalana fue anunciada el pasado 6 de enero, durante la celebración de la Pascua Militar por el teniente general e Inspector General del Ejército, Ricardo Álvarez-Espejo. Su objetivo general sería que "la contribución de Catalunya a la historia militar española y su huella no deje al margen a la ciudadanía catalana de poder contemplar tan singular patrimonio". El museo se ubicaría en el edificio de Capitanía, sede del Gobierno Militar, frente a la plaza de Colom. Así, Barcelona volvería a tener un museo militar después del inaugurado en 1963 en el castillo de Montjuïc y que fue clausurado en el 2009.

El museo, según dijo el teniente general en una entrevista con La Vanguardia, fomentaría el conocimiento mediante piezas valiosas, audiovisuales didácticos y otros elementos, subrayaría la aportación catalana al ejército, como la participación de ingenieros militares en el trazado de la Rambla, de la Ciutadella o de Cartagena de Indias y revalorizaría figuras catalanas como la del general Prim.

: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150120/54423799160/ayuntamiento-rechaza-museo-militar-barcelona.html#ixzz3PNUIRN86 

Dimarts, 20 de gener de 2015
La Vanguardia

Museo Militar
Daniel Arasa

Crear ahora una instalación de este tipo en Barcelona es construir sobre arenas movedizas

Cualquier persona mínimamente formada entiende que calificar de militaristas y belicistas a todos los historiadores que investigan o analizan temas relacionados con guerras es un despropósito. Pues esto fue lo que en el año 2009 se hizo en Barcelona con el Museo Militar del castillo de Montjuïc. Una visión supuestamente pacifista se lo llevó por delante. No plantearon cambios de orientación o de estructura, complementar vacíos históricos, cambiar ubicación. Simplemente, eliminarlo. Lo lograron. No era un gran museo, pero tampoco despreciable.

Ahora, el inspector general del ejército, Ricardo Álvarez-Espejo, ha anunciado la creación de otro museo en el antiguo Gobierno Militar de Barcelona. Una iniciativa positiva pero nada fácil de implementar en las circunstancias actuales. De entrada, está mediatizada por la coyuntura política. Su misma creación está afectada por el llamado proceso soberanista. Cuando una parte importante de la población catalana -ya se verá su volumen real el 27 de septiembre con las elecciones- quiere segregarse de España y, además, la presencia pública de esta corriente de opinión está sobredimensionada en los medios de comunicación y en las instituciones en detrimento de sus contrarios, crear ahora un museo militar español en Barcelona es construir sobre arenas movedizas aunque sus promotores pretendan incorporar muchas referencias a la presencia catalana en la historia militar, como explicó el inspector general a Víctor M. Amela en La Contra. Se les acusará de promover un instrumento "unionista". 

Más allá de la política inmediata, la creación de tal museo tiene problemas prácticos importantes. No hace falta alcanzar al Imperial War Museum de Londres o al Musée de l'Armée de París, pero tampoco puede ser un museíto de capital de comarca. Barcelona exige mucho. Desde el principio debe tener nivel, ser un referente, y no valen improvisaciones. La mayoría de los museos del mundo nacieron pequeños y con el paso de los años ganaron importancia incorporando más y más piezas y creando actividades. Este no tiene tiempo. 

Además, hoy, en España y más en Barcelona, crear y gobernar un museo militar es más difícil que otro convencional. Es de los museos que algunos denominan "románticos", en los que junto a mostrar la riqueza de sus fondos pueden o deben promoverse determinados valores que, siendo patrióticos, no pueden dejar de ser los de una sociedad democrática y plural. Ello en un país con largas etapas autoritarias y guerras internas, con intervenciones del ejército que resultaban anormales en otros países. No es fácil un equilibrio. El propio Museo del Ejército, en Toledo, es acusado por algunos de "descafeinado" aún siendo uno de los más importantes del mundo en su género por lo que contiene y muestra.

 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54423544191/index.html#ixzz3PNVwKpNx 

Dimecres, 21 de gener de 2015
BTVnotícies.cat

El PP es queda sol defensant la creació d’un museu militar a Barcelona

Tots els grups municipals, excepte el PP, han donat suport a la proposició d'ICV de rebutjar la possibilitat que la ciutat torni a tenir un museu militar, tal com es va anunciar durant la celebració de la Pasqua Militar. Els partits han coincidit que Barcelona sempre ha reivindicat la cultura de la pau i que un equipament cultural d'aquestes característiques ja no hi té cabuda.

“Els Reis ens van portar un sac de carbó inesperat”. Així ha qualificat Isabel Ribas, la regidora d’ICV-EUiA, l’anunci que va fer el tinent general de l’exèrcit, Ricardo Álvarez-Espejo, just el dia 6, d’instal·lar un museu militar a la plaça del Portal de la Pau. Un sac de carbó que tots els grups municipals amb representació al consistori, excepte el PP, han rebutjat. Els populars són els únics que han votat en contra de la proposició d’Iniciativa de refusar que la ciutat torni a tenir un equipament promogut per l’exèrcit. L’últim museu militar de la ciutat, ubicat al Castell de Montjuïc, es van tancar el 2009 després d’un llarg procés de reivindicació ciutadana.

Isabel Ribas ha defensat la proposició a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament amb l’argument que Barcelona sempre ha reivindicat la cultura de la pau. Una opinió que han compartit la resta de grups que li han donat suport, com el PSC, que, en paraules del regidor Guillem Espriu, defensava que “la voluntat de la ciutat està fora de tenir un museu militar”. Per Jordi Portabella, d’UxB, el que ha de fer la ciutat és “promoure museus per la pau” i no crear museus per la guerra.

En un sentit ben diferent s’ha expressat la regidora dels populars, Àngels Esteller. Ha dit que la proposta que va fer el tinent general de l’exèrcit “no era crear un museu de la guerra” sinó “un museu militar”. Esteller defensa que hi ha moltes ciutats del món que tenen museus militars i que una capital com Barcelona també “n’ha de tenir un”. La regidora del PP defensa el valor patrimonial de les col·leccions que allotjava el museu militar de Montjuïc i assegura que un museu ha de ser un compendi de “cultura i  història”. El primer tinent d’alcalde , Jaume Ciurana, li ha replicat que si fos així la proposta no l’hauria feta l’exèrcit sinó el Ministeri de Cultura i que, en tot cas, si el govern vol invertir en cultura ho pot fer “restituint les aportacions que feia” als equipaments de la ciutat, com el Liceu o el MACBA.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/01/20/el-pp-es-queda-sol-defensant-la-creacio-dun-museu-militar-a-barcelona/

Dimecres, 21 de gener de 2015
BTVnotícies.cat

Amics de la Rambla: “És inevitable fer fora els antics ocellaires”

El president d'Amics de la Rambla, Joan Oliveras Bagués, ha afirmat a l'entrevista de 'BTV notícies matí' que la desaparició de les parades dels antics ocellaires és "inevitable", perquè no tenen "un retorn qualitatiu al ciutadà". Bagués ha negat que l'espai alliberat el puguin ocupar en un futur més terrasses de bar. "En aquell tram no n'hi haurà ni una", ha dit. Pel que fa a la possible obertura d'un museu militar, ha assegurat que l'anunci l'ha deixat "atònit"

Joan Oliveras Bagués ha assegurat que “és inevitable fer fora el que hi ha ara, que no són els ocellaires”, en referència a les parades dels comerciants que fa uns anys venien ocells i petits animals. Segons ell, la Rambla “té un valor especial i és propietat del ciutadà”. Considera que si s’ocupa aquest espai amb una activitat de lucre privat ha de ser amb la condició que “tingui un retorn qualitatiu al ciutadà” i que aquestes botigues “no el tenen”. En canvi, pensa que sí que és oportú que hi hagi parades de flors “sempre que venguin flors” i perquè contribueix al “manteniment d’una tradició barcelonina històrica”.

“No hi haurà més terrasses”

Sobre el temor que tenen els antics ocellaires que a l’espai que deixaran s’hi puguin posar més terrasses de bars també s’hi ha referit: “En aquell tram no hi haurà ni una terrassa”. Segons Bagués, el Pla d’usos de la Rambla deixa aquesta qüestió ben clara.

“Aquest és debat que ens deixa atònits”

El president d’Amics de la Rambla també s’ha pronunciat sobre el debat d’instal·lar un museu militar a l’edifici del Govern Militar, al final de la Rambla. “Ens deixa atònits”, ha dit en referència a això. Considera que molts edificis han de retornar a la ciutat “i per a usos que la ciutat decideixi” i que siguin “els més oportuns”.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/01/21/amics-de-la-rambla-ocellaires-ordenacio/

Divendres, 30 de gener de 2015
La Vanguardia

Santa Mònica apuesta por la diversidad expositiva, con predominio de los lenguajes musicales

Jaume Reus, nuevo director, afronta el reto de aumentar la cifra de 129.000 visitantes | El nuevo director suprime dos proyectos de Ricard Mas y Bibiana Ballbé

Arts Santa Mònica, el espacio expositivo de la Generalitat situado al final de la Rambla de Barcelona, organizará a lo largo del año 2015 un total de 17 exposiciones y acogerá cuatro nuevos festivales. El flamante director Jaume Reus ha presentado un denso programa, de carácter interdisciplinario y abierto, en el que predominan los lenguajes musicales, tal como el mismo ha reconocido. Entre las propuestas más llamativas destacan las exposiciones sobre el cantante Joan Manuel Serrat (en los 50 años de su debut musical), sobre el poeta Jaime Gil de Biedma (a los 25 años de su muerte) y una muestra de fotos de la actriz Jessica Lange (que se presentará en el marco de la feria Arts Libris 2015).

Jaume Reus detalló el presupuesto de este centro cultural que destina 694.000 euros a gastos de personal y 309.000 a mantenimiento y dispone de 1.126.000 euros para gastos de exposiciones y 1.085.000 para gastos de actividades. También explicó que el año pasado había aumentado la cifra de visitantes hasta situarse en los 139.827. Y anunció la renovación de su página web que el año pasado perdió visitantes. En relación con la programación prevista, anunció la suspensión de las dos exposiciones pendientes del proyecto Catalunya creativa, comisariada por Ricard Mas, y dio por concluida la colaboración con la periodista Bibiana Ballbé, El espacio que tenía reservado en la planta baja se destinará a un nuevo proyecto, Residencias artísticas, que acogerá la producción y facilitará materiales audiovisuales a los creadores.

Dos exposiciones se han abierto ya este mes de enero: 31 fotògrafs, 365 dies, Catalunya 2014, una muestra de fotos diarias de 31 profesionales de la información gráfica de Catalunya, y Públic Objectiu, de Daniela Ortiz, dentro del ciclo de seis exposiciones con el nombre Trets enmig del concert, que en este caso reflexiona sobre el tratamiento de los temas migratorios en los medios de comunicación. El próximo 12 de febrero se abre la exposición Popcèntric que conmemora los 50 años del pop catalán, desde aquel primer disco editado por el sello Concèntric en marzo de 1965 con canciones de Guillem d’Efak. Esta exposición, comisariada por el Grup Enderrock realizará un recorrido musical por 20 artistas de la escena catalana y contará con una serie de actos, conciertos y mesas redonda. Las otras exposiciones previstas son: CaboSanRoque: La cobla patafísica 2015-2001, RCR Arquitectes: papers, Observatori de proyectes translocacions, L’últim cabaret Kiku Mistu, Inventar el possible: una videoteca efímera y Figures del desdoblament. Titelles, ombres, màquines i fils. Esta última se presentó como la exposición más ambiciosa del año. Es un proyecto que pretende dar visibilidad al sector catalán del teatro visual, mecánico y de títeres. Se abrirá el 2 de octubre y está comisariada por Toni Rumbau y Anna Valls.

El conseller de Cultura Ferran Mascarell ha valorada la programación “por la gran cantidad de talento que reúne” y ha pedido al nuevo equipo que “sean lo más libres posibles, que no acepten las rutinas y que sean lo más abiertos posibles”.
 
http://www.lavanguardia.com/ocio/20150129/54425242306/santa-monica-diversidad-expositiva-musicales.html#ixzz3QIL8QLEQ 

LA RAMBLA DE BARCELONA

La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.

Carregant...
x
X