Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Glossa dels Ramblistes d'Honor per Joan-Francesc Pont Clemente

12 de novembre de 2015

El Catedratic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta d'Amics de La Rambla, Joan-Francesc Pont Clemente, va fer una emotiva glossa dels guardonats d'enguany com a Ramblista d'Honor.

Per tots aquells que no ens vau poder acompanyar en aquest acte, aquí la teniu.

Excel·lentíssima Senyora Alcaldessa, estimada amiga.
Senyor President d'Amics de La Rambla, estimat amic.
Senyores i senyors Regidors.
Senyores i senyors.

Aquí, en aquest saló, símbol de l'autogovern de la ciutat de Barcelona que tant estimava en Raimon Martínez Fraile. Barcelona, el seu gran amor. Aquest autogovern de Barcelona que simbolitza aquest saló, es veu avui reforçat per l'impuls ciutadà que promou una ciutat per tots, un autogovern que ha d'aconseguir que l'autodeterminació de cada persona sigui una realitat i no només un anunci. Una ciutat en la qual sigui possible el lliure desenvolupament de la personalitat, una ciutat de ciutadans.

Una ciutat que per exemple és especial en tantes coses, com el manteniment d'un sistema públic educatiu propi des de començaments del segle XX quan va ser fundat per Hermenegildo Giner de los Ríos. Una ciutat on l'ensenyament ha rebut un fort impuls laic des del sacrifici i la dedicació de Francesc Ferrer i Guàrdia, mort el 1909.

Deixi'm que comparteixi amb vostès una experiència personal: un dia, que començava a estar fart del segle XXI, per dir-ho d’alguna manera, vaig sortir de la facultat i vaig començar a passejar i sense adonar-me'n vaig acabar a La Rambla. I, fent abstracció de tantes coses, la Rambla em va portar una estona al segle XIX, em va permetre seure en una terrassa a llegir un diari en paper i, desprès d’una estona llarga, tornar al segle XXI, agafar un taxi i recuperar el ritme de la vida quotidiana.

La Rambla, el cor de la nostra ciutat, dóna avui quatre guardons que voldria identificar per tres pilars, per tres columnes: la saviesa, la bellesa i la força.

La saviesa està representada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, fundat l'any 1553, com a Confraria de Sant Jeroni i que avui és un model d'eficiència, de diàleg i de formació. El Gremi de Llibreters de Catalunya, representat pel seu president, significa l'agrupació de les llibreries, aquests espais insubstituïbles en els quals els llibres es toquen, et relaciones amb ells, els descobreixes i finalment te'ls emportes per submergir-te en la seva lectura i en el descobriment del què els altres saben. La llibreria és aquell lloc en què descobrim que cada cop sabem menys coses, el lloc on descobrim i ens fem conscients de la nostra ignorància. I en descobrir-nos ignorants, ens descobrim alhora tolerants i oberts envers els altres.

La bellesa, la segona columna, està representada avui per l'Escola Massana, creada l'any 1929. Va tenir origen en un llegat filantròpic del senyor Massana i aquesta també és una característica molt de la nostra ciutat a on moltes coses han nascut de la generositat dels seus ciutadans. De la generositat d'aquells que tenien mitjans per fer-ho, de la generositat dels que no tenien però ensenyaven a llegir i escriure els diumenges al matí als que no en sabien, de la generositat de tots aquells que pensen que han de donar el millor d'ells mateixos per la construcció de la ciutat. I a l'Escola Massana trobem la transmissió d'allò que resulta tan misteriós pels homes de lletres com jo, que és l'art. La construcció de l'art, de la bellesa, que ens permet als altres admirar-la. I a l'Escola Massana generacions d'estudiants han après precisament a estimar la bellesa.

La força, la tercera columna, la representa avui Leopoldo Pomés. Leopoldo Pomés va néixer l'any 1931 i és per a molts de nosaltres un dels mites de la nostra ciutat. Per mi ha estat un honor avui, fer la seva coneixença i saludar-lo. Leopoldo Pomés, barceloní de cap a peus, fotògraf, publicitari, creatiu, emprenedor, ens ha llegat records inesborrables...
Permeteu-me que en la meva esfera personal recordi el Flash Flash com l'espai a on tantes nits i tantes matinades he compartit amistat, diàleg, controvèrsia, i construcció també de la Ciutat.

I em direu... només has dit tres columnes, i hi ha una quarta, i la quarta és aquella que constituïm tots i cada un de nosaltres, que constitueix l'ésser humà, la quarta columna d'avui, que és el compendi de la bellesa, de la saviesa i de la força és el Raimon Martínez Fraile.

El Raimon, socialista, liberal, cristià, lliurepensador, polièdric per tant, va ser un gran conversador i un gran polemista. Mai se li exhaurien els arguments. Ens vam trobar molts cops a la tertúlia d'Onda Rambla, “La Plaza”, dirigida per Juan Garcia i era sempre un plaer coincidir o estar en desacord, però sempre era interessant escoltar-lo. En Raimon va ser un home sincer que deia el que pensava tingués el cost que això tingués i aquest és un exemple per tots nosaltres, un missatge de què no ens quedem en l' interior allò que pensem, una invitació a la llibertat de pensament i també a la llibertat de consciència.

Compromès amb Ciutat Vella i amb Turisme de Barcelona, el seu record, avui, és més viu que mai i Amics de La Rambla i l'Ajuntament han fet bé de recordar a una persona que tant va fer per la ciutat i per la Rambla.

Els quatre guardonats d'avui, dues institucions – l'Escola Massana i el Gremi de Llibreters - i dues persones - Leopoldo Pomés i Raimon Martínez Fraile- comparteixen la seva dedicació als altres, la seva preocupació més per la convivència i per un entorn millor per a tots, que per ells mateixos i fan veritat aquell diàleg de Ramon Llull en el que a la pregunta “Digues foll: has diners?” responia “he amat” i a la pregunta “Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni dugats?” descrivia “He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats”.

Joan-Francesc Pont Clemente
Vocal de la Junta d'Amics de La Rambla

LA RAMBLA DE BARCELONA
La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.
Carregant...
x
X