La Rambla, vista amb els ulls de Frederic Ballell, a Arxius Oberts

Cada passejada per la Rambla implica una mirada nova sobre aquesta popular avinguda i la gent que la transita. Però la proposta Revisitem la Rambla amb Frederic Ballell, d’Arxius Oberts, convida a fer-ho amb una mirada doble: la del present i la d’un passeig que, entre 1907 i 1908, aquest fotògraf barceloní va retratar amb una llibertat sorprenent. Les seves imatges, conservades a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, permeten descobrir una Rambla viva, plena de personatges, oficis, escenes quotidianes i gestos que avui semblen llunyans, però que encara ressonen en aquest eix popular de la ciutat.

Tot és part el projecte Arxius Oberts, que vol identificar i visibilitzar el conjunt d’arxius digitals culturals de valor públic que hi ha a Barcelona, tant aquells gestionats des de les institucions i arxius municipals, com aquells gestionats pel teixit associatiu i ciutadà, difonent la idea dels arxius com a bé cultural comú.

La ruta proposa comparar els mateixos indrets fotografiats per Ballell fa més d’un segle en unes imatges que formen part de les col·leccions de l'Arxiu Fotogràfic i amb la Rambla actual. A Canaletes, als trams centrals o prop d’Escudellers, el visitant pot aturar-se i jugar a trobar continuïtats i desaparicions: façanes que han canviat, usos que s’han transformat, espais que mantenen el seu magnetisme i figures anònimes que, gràcies a la fotografia, recuperen presència.

Ballell, un dels grans fotoperiodistes catalans de primera generació, va fer un centenar de fotografies de la Rambla. Retratava monuments, però també copsava el batec del carrer: músics ambulants, treballadors, passejants, serveis públics, fanals, botigues i racons que expliquen la Barcelona d'ahir. Les imatges de Ballell són molt més que documents antics: són una invitació a observar amb calma.

Davant de cada fotografia, el passat deixa de ser una postal quieta i es converteix en una conversa amb el present. La Rambla d’avui, sovint apressada i turística, guanya profunditat quan s’hi superposen les ombres dels venedors, els carros, els curiosos i els caminants que Ballell va fixar en blanc i negre.

Fer aquesta ruta és, doncs, una manera senzilla i intensa de viatjar en el temps sense sortir del cor de la ciutat. Només cal seguir les fotografies des de casa o bé sortir a caminar amb els ulls ben oberts. La Rambla continua sent escenari, frontera i punt de trobada. I les imatges de Frederic Ballell ens ajuden a entendre per què, més d’un segle després, encara val la pena recórrer-la pas a pas.

Gaudiu de la proposta Revisitem la Rambla amb Frederic Ballell, d’Arxius Oberts, només fent un clic.