Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

"La Rambla, zona zero del dia després" Carta Oberta de Fermín Villar, president d'Amics de La Rambla

28 d'abril de 2020

Aquests dies estem veient insistents imatges de ciutats buides i carrers sense gent. I molts mitjans de comunicació han mostrat aquesta evidència usant imatges del carrer més viu i transitat que podem imaginar a casa nostra: la Rambla.

 A Amics de la Rambla sempre repetim que la Rambla avança el que després serà la ciutat. A més d’això, la Rambla també és un espai que ens diu molt de la sociologia humana: si amb els anys aquest passeig s’ha convertit en un referent global és perquè també diu molt de nosaltres.

Quan Barcelona no era encara una destinació turística de primer ordre, la Rambla ja era turística. La primera botiga de souvenirs s’hi va obrir el 1924. Durant molts anys, l’oferta comercial era equilibrada, però és innegable que en els darrers vint anys aquest equilibri s’ha anat perdent per orientar-se gairebé totalment al públic visitant.

Ara, la nova realitat ens avisa que—molt probablement—aquest estiu el públic visitant es veurà reduït en gran manera i això significarà que l’oferta econòmica en general patirà molt.  És moment per repensar-ho tot. Tant a nivell comercial, econòmic i laboral com en l’àmbit social: l’oferta que estava destinada al turisme en la seva totalitat ho tindrà molt malament per subsistir, almenys en els propers dotze o quinze mesos. La situació dramàtica que ens espera ha de ser aprofitada per regenerar-nos. Això, que ha de valer per la Rambla, valdrà també per a una gran part de Barcelona. És per això que la Rambla ha de ser la Zona Zero des d’on iniciar el canvi d’hàbit econòmic, social i cultural.

I com s’ha de fer? Sembla difícil de tan senzill que és: tornar-se a dirigir cap al públic local. I cal començar aprofitant aquella oferta que fins ara era principalment per a gent de Barcelona: l’oferta cultural. Que la gent de Barcelona segueixi venint a la Rambla! Per anar al Liceu, al Poliorama o al Romea; i qui encara no hi venia, exhortar a què ho faci. Aprofitem la Plaça Reial, amb el Sidecar, el Karma o el Jamboree, que enguany celebra el 60è aniversari. I, a més de fer que la gent vagi a aquests espais... fem que la seva oferta passi al carrer! El cor del Liceu al Pla de l’Ós; Jam sessions a la plaça Reial; més debats a la Virreina; el flamenc del Tablao Flamenco Cordobés, que compleix enguany 50 anys, davant del Teatre Principal, arts escèniques a Santa Mònica. 

El públic familiar ha d’aprofitar les moltes activitats que fa temps que proposem des d’Amics de la Rambla i anar a navegar amb “las Golondrinas”, a pujar al mirador de Colom, a aprendre jugant al Museu Marítim, a descobrir els fons marins a l'Aquàrium, a veure com es reinventa el Museu de Cera i a descobrir el Museu de les Il·lusions, a sorprendre’s amb les estàtues humanes o a emportar-se un retrat o una caricatura del Pla de les Comèdies.

Així, animarem a la gent de Barcelona perquè torni a la Rambla, i pugui retrobar aquelles activitats tradicionals que encara resisteixen, com casa Beethoven, les floristes de la Rambla que segueixen  venent flors o les parades de la Boqueria que en aquests moments tan difícils han donat servei als veïns i veïnes que segueixen vivint al passeig i voltants.

Molts restaurants i cafeteries del passeig tenen oferta per a la gent d’aquí (al web d’Amics de la Rambla s’hi pot trobar un llistat dels molts i variats menús diaris que tenim al passeig); i els que “abans” no tenien aquesta  oferta, l’acabaran tenint: ara ha de ser el moment perquè la gent de Barcelona pugui seure a una terrassa de la Rambla i gaudir de la “sala de ball de Barcelona”. I els comerços que no tenien oferta per a públic local, hauran d’adaptar-s’hi. 

A més, aquesta oferta comercial—molta de la qual fins ara estava lligada al concepte “souvenir”, condicionant fins i tot les normatives municipals—ha de generar, d’una vegada ja i per totes, un col·loqui sociològic, cultural i empresarial que Barcelona ha de fer juntament amb Amics de la Rambla: què és un souvenir? Perquè viatjar abans era una cosa excepcional i cada vegada s’ha anat fent més comú? I, a partir d’aquí, preguntemnos: com viatjarem “després”? Passar uns dies lluny de casa tornarà a ser extraordinari? L’objecte de record es posarà de moda una altra vegada? Com haurem d’adaptar els plans d’usos, la sostenibilitat i les exigències mediambientals a les noves situacions socials i comercials que ens trobarem? 

El turisme urbà s’havia consolidat i Barcelona n’era una referència, tant per les bondats com per les contrapartides menys positives i la seva gestió.  Debatre sobre com s’hi havia arribat i com serà a partir d’ara s’ha de fer a la Rambla i Amics de la Rambla, per trajectòria, experiència i connexions amb el Raval i el Gòtic, n’ha de ser una de les parts protagonistes.

Per tot això, és indispensable la complicitat del districte de Ciutat Vella i de totes les àrees de l’Ajuntament de Barcelona que s’hi han d’implicar: Cultura; Urbanisme i Mobilitat; Prevenció i Seguretat; i Drets Socials i Economia. 

Aquesta última, entre altres motius, perquè d’ella depèn Turisme, Comerç i l’Institut de Mercats, i no podem deixar passar l’oportunitat de fer complir el Pla Especial en el punt que diu que les parades dels antics ocellaires, de propietat municipal, estan fora de normativa. Ara més que mai hem d’aprofitar per enviar a la ciutadania de Barcelona un missatge ple de simbolisme sobre la nova realitat: fer desaparèixer unes parades orientades únicament al turisme per posar-hi bancs per seure. I poder així guaitar el món i entendre el personatge de l’Antònia del  Josep Maria de Sagarra:

"Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?

 Hi ha més pelats que rics, més gent guillada

Que gent amb el cervell apuntalat.

I massa fum, neguit i terregada,

I un món una miqueta estomacat

Un fa ballar el despit, l’altre la mona.

Les noies tendres fan ballar-hi el cor.

És la sala de ball de Barcelona,

I el sol ve a fer-hi de catifa d’or".

LA RAMBLA DE BARCELONA
La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.
Carregant...
x
X