L'Escola Massana, TMB i el Servei d'Arqueologia de Barcelona restauren el mural "La Rotonda dels transports"

Aquest matí s’ha presentat la restauració del “Mural de la Rotonda dels Transports”.

Aquest mural ceràmic es troba al vestíbul subterrani circular que uneix l’estació de metro Catalunya amb la de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i al qual també s’hi accedeix des de La Rambla i la plaça de Catalunya.

El mural consisteix en un conjunt de sis plafons fets amb peces de gres ceràmic.

L’autoria pertany a un grup de professors i alumnes de l’Escola Massana. La inscripció sobre l’obra menciona a Francesc Albors, professor de ceràmica de la Massana que va projectar el mural. Elisenda Sala i Manuel del Río també eren professors de la Massana, ella de ceràmica d’alt foc i ell de torn ceràmic. L’Elisenda ens va explicar en una entrevista que ella no va participar en la creació del mural i probablement el Manuel tampoc. Els seus noms es deuen haver inclòs per deferència als seus càrrecs. La Maria Bofill, la Mercedes Llenas (nom erròniament abreujat amb una N), l’Ester Palomer i la Carme Llobet eren, en aquell moment, alumnes i probablement les que portarien l’execució de l’obra.

Respecte de la data de l’obra, el Diario de Barcelona informa que, el 18 de març de 1969 (p.15), el vestíbul de l’estació sota la plaça de Catalunya es va inaugurar. El mateix diari informava cinc mesos abans, el 25 d’octubre de 1968 (p.13) , que els passos subterranis sota l’estació s’havien posat en servei. Però, la foto que acompanya la notícia mostra la rotonda sense el mural ceràmic. D’altra banda, el catàleg d’Art Públic indica que l’obra és de l’any 1966, data que no hem aconseguit saber si es refereix a l’encàrrec o a l’execució.

Els sis plafons que formen el mural La rotonda dels transports estan col·locats sobre les parets del vestíbul circular, abastant una alçada de 215 cm i una amplada variable -d’entre 65 i 650 cm- segons el lloc on es situen. Els plafons són fets amb peces quadrangulars de gres ceràmic de 10 cm de costat. La decoració de les peces s’aconsegueix amb esmalts mentre que les peces del fons de la composició no tenen recobriment. Les rajoles són adherides a la paret gràcies a un morter aplicat pel revers.

Mirant d’esquerra a dreta, hi veiem representat (els noms i dates en negreta apareixen inscrits sobre els plafons):

Plafó 1 – a l’esquerra de la sortida a la Rambla

• Una locomotora de vapor Trevitick 1800, segons el nom de l’inventor de la locomotora de carretera Richard Trevithick.
• Un submarí Haydon (o Donhay?) 1893, aparell no identificat.
• Una locomotora a vapor Victori Point 1889 (data per confirmar), aparell no identificat.
• Un cotxe Duryea 1893, segons Franck i Charles Duryea, inventors del primer automòbil amb gasolina dels Estats Units.
• Un vaixell a vapor amb paletes Explorer 1857, segons el nom del vaixell construït per a explorar el riu Colorado.
• Un helicòpter Sikorsky 1910, segons Igor Sikorsky, pioner en la invenció d’helicòpters.

Plafó 2 – a la dreta de l’entrada al metro

Un aeròstat Coutelle 1795, segons Jean-Marie-Joseph Coutelle, capità de la primera companyia d’aeròstats de la República Francesa.

Plafó 3 – a la dreta de la sortida del metro

• Un helicòpter Leonardo de Vinci 1515, segons la vis aèria inventada per Leonardo da Vinci.

Plafó 4 – a la dreta de la sortida a la plaça de Catalunya

• Una aeronau Hama (data no trobada), segons el nom de Francesco Lama de Terzi, qui va concebre el Vaixell Volador vers el 1670.

Plafó 5 – a la dreta de l’entrada als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

• Una locomotora Stephenson 1830, en referència a George Stephenson responsable de la primera línia de passatgers entre Liverpool i Manchester el 1830.
• Una aeronau Henson 1845, segons William Henson, el primer en patentar una aeronau amb motors, hèlix i ala fixa.
• Un submarí Monturiol 1860, segons Narcís Monturiol inventor del primer submarí tripulat anomenat Ictíneo.
• Una aeronau (nom i data illegibles), probablement el dirigible La France creat per Charles Renard i Arthur Constantin Krebs el 1884.
• Un cotxe Gurney 1829, segons Golsdsworthy Gurney, el primer en construir un cotxe a vapor.

Plafó 6 – a la dreta de la sortida a la Rambla

• Un vaixell a vapor amb paletes Mayflower (data no trobada), probablement el vaixell  construït el 1887.
• Una bicicleta Michaux 1855, segons Pierre Michaux un dels inventors de la bicicleta de pedals.
• Un aeròstat Blanchard 1785, segons Jean-Pierre Blanchard primer en creuar el canal de la Màniga en globus el 1785.
• Un submarí Batiscafo (data no trobada) segons l’aparell dissenyat el 1947 per Auguste Piccard.
• Un cotxe Jenatzy 1899, segons Camille Jenatzy corredor automobilístic primer en superar els 100 km/h amb l’automòbil La Jamais Contente.
• una locomotora de vapor Stephensons 1825, segons George Stephenson responsable de la primera línia ferroviària pública el 1825.
• Una altra locomotora de vapor Stephenson 1825, segons el mateix George Stephenson inventor de la locomotora The Rocket, una de les primeres amb disposició de rodes 0-2-2.
• Una bicicleta de roda alta Renard 1878, segons Victor Renard, constructor d’una bicicleta “grand bi” amb una roda de 3 metres, probablement una de les més altes.

L’interès del Servei d’Arqueologia de Barcelona per a aquest mural neix arran del projecte El mosaic del meu barri. Aquesta iniciativa es dirigeix a la ciutadania amb l’objectiu de descobrir, valorar i conservar els mosaics de la ciutat.

La intervenció sobre el mural s’insereix en un projecte de més ampli abast que concerneix tot l’espai de la rotonda. El projecte deriva de l’interès de diferents institucions per a la conservació-restauració i posada en valor d’aquest espai: el Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, titular de l’obra; Transports Metropolitans de Barcelona, a càrrec del manteniment d’aquest espai; l’Escola Massana, autora de l’obra original i de les peces noves per a substituir les que falten; l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC), amb els seus alumnes. El projecte està coordinat i dirigit pel Servei d’Arqueologia de Barcelona.

La intervenció de conservació-restauració ha consistit, principalment ,en la neteja, la consolidació i la reposició de les peces que faltàven. Els treballs han estat realitzats per alumnes en pràctiques del 4rt curs de conservació-restauració de l’ESCRBCC sota la supervisió i acompanyament  de professionals en la matèria. Les noves peces s’han creat creant a l’Escola Massana per alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior de l’especialitat Arts Aplicades al Mur. La intervenció s’ha dut a terme entre l’abril i el juny de 2025.

Des d’Amics de La Rambla aplaudim aquesta iniciativa que ens permet recuperar i posar en valor elements patrimonials de La Rambla i el seu entorn.