Març 2014. Recull de premsa sobre La Rambla

Divendres, 14 de març de 2014
Tercera Información.com

PAHs catalanas ocupan una oficina de BBVA en la Rambla de Barcelona para exigir la resolución de 10 casos de PAH Sabadell

300 personas han entrado en una oficina céntrica de las Ramblas al grito de “Sí, Se Puede!”, y “per Sabadell, ens deixarem la pell” (“por Sabadell, nos dejaremos la piel”), la intención de las diferentes PAHs catalanas es forzar a la entidad a negociar positivamente con la PAH de Sabadell. La ocupación transcurre tranquila en el centro de Barcelona y ha llamado la atención de los numerosos turistas que visitan las Ramblas. Diferentes miembros de las PAHs catalanas la ocupan escalonadamente desde las 14:00.
A las 18:00 unas 50 personas permanecen en la entidad con intención de quedarse durante el día de hoy, mientras PAH Calafell ha ocupado esta misma tarde una oficina de BBVA en el Vendrell. La ocupación de BBVA es una muestra de solidaridad de las diferentes PAHs catalanas con la PAH de Sabadell , que ocupa desde hace 10 días una oficina de BBVA en c/ Alfons XIII de Sabadell para forzar a la entidad a sacar del proceso de ejecución hipotecaria a los avales de 10 casos. Son 10 familias que se encuentran en situaciones diversas, pero con un denominador común: el BBVA pretende quedarse con dos casas por la hipoteca de una sola vivienda. De esta forma, en los diez casos, las personas no sólo pierden su casa sino que además arrastran la casa de algún familiar que avaló y que ya estaba totalmente pagada.
La jueza de Sabadell ha denegado en dos ocasiones el desalojo de la oficina en Sabadell. No obstante, ayer miércoles, PAH Sabadell se sentó a negociar con la entidad sin obtener una respuesta satisfactoria. El Banco BBVA se negó en rotundo a sacar los avales del proceso de ejecución hipotecaria, una decisión que hace que la angustia, y el sufrimiento que supone la pérdida de la vivienda afecte no solo a un núcleo familiar, sino, como mínimo a dos. Y esta situación se multiplica por 10 en el caso de Sabadell. Muchas otras PAHs catalanas tienen casos estancados con la entidad, ya que ésta persiste en una política agresiva con los avalistas, muchos de ellos familiares de las personas afectadas que no fueron informados de lo que les podía ocurrir en el momento de firmar el aval.
PAHs catalanas ha decidido quedarse por turnos en la oficina de Rambla para valorar al final del día si convierte la ocupación en indefinida u organiza otras acciones de solidaridad con los 10 casos de BBVA y se desatasca la política de avalistas de la entidad.

Dimecres, 19 de març de 2014
El Periódico

El retorn del fumador de pipa

Diumenge passat, al migdia. El centre vivia un descans de les riuades de turistes que, aquests dies, busquen el sol primaveral. Diumenge s’havien desplaçat cap al mar. Pel carrer de Canuda, passava un noi fumant en pipa; el precedia un gos. Passava i, en el passar, arribava la memòria de les fotos en blanc i negre de la dècada dels 70. ¿Les patilles? ¿La roba? ¿La barba? ¿La pipa? Ja fa gairebé un any que, entre la marabunta de la ciutat, emergeix algú, generalment un home d’entre 25 i 45 anys, que porta la pipa als llavis. Primer, arriba l’aroma i, després, compareix l’humà.
Uns metres més endavant, el mateix diumenge, un altre home fumant en pipa. El broquet de la pipa és llarga. L’home es diu Oscar Abril Ascaso, i, quan el vaig veure, el vaig parar gairebé sense donar-li opció a seguir caminat. ¿Per què fuma en pipa? Se la treia dels llavis; somreia. La resposta era un diàleg que explica una tendència –el retorn de la pipa– que ahir em van confirmar a Casa Gimeno.
Oscar Abril Ascaso, que, ja farà dos anys, un dia va decidir fumar en pipa. Havia passat el calvari de deixar el cigarret, havia fins i tot provat el cigarret electrònic i un dia, sense saber per què, la pipa va aparèixer com una idea al seu cap. ¿El seu pare, fuma en pipa? «El meu avi». «Hi ha alguna cosa de quietud, de reflexió, en l’hàbit de fumar en pipa. És menys compulsiu que fumar cigarrets. A més, és un dispositiu empàtic».
¿Un dispositiu empàtic? Apareixia, en el diàleg a peu de carrer, a Elisabets, aquell malestar envers els fumadors de cigarrets que es va apoderar de Barcelona des de l’aprovació de les lleis antitabac. La primera data del 2006. Ja fa tant i, al mateix temps, fa tan poc. Brotava, també, «la curiositat i empatia» que provoca la pipa, un giny que era tan part del paisatge quotidià del segle XVI que fins i tot han trobat pipes de caolí a l’antic mercat del Born.
L’ Oscar, deia, té dues pipes. Les va comprar a Gimeno, a la Rambla. Consulto la pàgina web de l’ Oscar . És productor cultural, curador... A la foto de la web, en blanc i negre, apareix amb la pipa als llavis.
Ahir vaig anar a Gimeno, a la Rambla de les Flors, des del 1920. Entraven turistes a comprar tabac perquè, a Espanya, malgrat l’augment del preu, segueix sent molt més barat que al Regne Unit, Suècia, França... Joves catalans compraven encenedors.
¿Heu notat un augment de fumadors de pipa?, li preguntava a Quim Gisbert. «Sí, sobretot, entre els joves. Homes. Volen deixar el cigarret i saben que, amb la pipa, no cremes paper». ¿Quan va començar? «Deu fer un any, més o menys», afirmava el Quim.
Entrava un senyor, ja gran, que es queixava que no hi havia el tabac de pipa que l’havia portat fins a la botiga. «A vegades, els proveïdors triguen més», responia el Quim, i l’home, disgustat, s’emportava una altra marca de tabac per a pipa. Tornaria al cap d’uns dies, deia. ¿Costa que arribi el tabac de pipa? «A vegades, sí. Prové de Dinamarca, Anglaterra, Escòcia...».
Era el Quim qui m’enviava al Pipa Club, a la plaça Reial. Ahir, al migdia, estava tancat. El cartellet, gens ostentós, que indica el pis del club també és d’un altre moment de la història, més relaxat, més humà. A la plaça, els cambrers muntaven les terrasses. La plaça Reial ahir era una plaça de la ciutat turística, de la ciutat massificada que és Barcelona ara. r

Divendres, 21 de març de 2014
El Periódico

Puzle obert a la Rambla

La diversitat d’interessos complica la redistribució d’usos al centre del passeig

Pintors, floristes i estàtues temen que les terrasses els acabin expulsant de l’àrea

La Rambla, el passeig més concorregut de Barcelona i la quinta essència del negoci turístic voraç, es troba immersa en la recta final d’un laboriós pla especial que l’ha de reordenar, sense que de moment hi hagi quòrum entre els seus protagonistes. Ajuntament, empresaris aglutinats a l’associació Amics de la Rambla i els col·lectius professionals que integren el colorit mix del seu tram central sumen visions i interessos dispars difícils d’harmonitzar.
Després del fiasco dels muntatges que van substituir les parades d’animals, la dràstica retallada d’estàtues humanes i el canvi normatiu perquè els floristes venguin també alguns souvenirs, arriba l’hora als pintors, que avui es reuneixen amb l’ajuntament per discutir la normativa que els regularà. Subjau el temor que aquestes activitats es vagin dissolent per prioritzar l’hostaleria i les terrasses, tot i que l’ajuntament i Amics de la Rambla asseguren que la serp de taules i cadires de pagament que recorren el vial només es redistribuirà sense guanyar-ne ni una més.

ESPONJAR // Esponjar el passeig i evitar l’efecte embut que pateix en molts trams és l’obsessió compartida per la regidora del districte, Mercè Homs, i el president d’Amics de la Rambla, Joan Oliveras. Es preveu que a finals d’any estigui redactat bona part del projecte que inclou l’àmbit de la mobilitat, l’urbanisme i els usos. Els passos fets fins avui, no obstant, han provocat discrepàncies. Veïns –encara queden valents que resisteixen a la zona– i professionals arrelats –estàtues, floristes, pintors i exocellaires– denuncien que l’ajuntament treballa al dictat de les pressions del sector turístic. Oliveras replica que el seu objectiu és recol·locar les peces del puzle «en equilibri» i fent prevaldre la zona de passeig.
Físicament implica eliminar els xiringuitos d’entrades i dolços que van rellevar les parades d’animals i col·locar bancs públics en el seu lloc. «No hi haurà més terrasses. Hi ha llista d’espera d’anys en restaurants i hotels per aconseguir-ne una, però l’espai està copat i no hi ha lloc per més», insisteix l’empresari, que apunta que la redistribució dels vetlladors oxigenarà la zona. Només la pèrdua d’alguna llicència actual (per incompliment legal) permetria l’entrada en escena d’un nou operador. S’ha de recordar que el 70% de vianants consumeixen en bars, restaurants o cafeteries de la zona, cosa que converteix l’hostaleria en la gallina dels ous d’or. El motiu d’això té a veure amb el fet que des d’Elisabets fins a Colom ara mateix no hi ha ni un trist banc públic.
L’associació ha proposat que el nou aforament de clients de terrasses es computi per cadires i no per taules, com es fa en l’actualitat, per evitar picaresques i saturació. En canvi, l’estètica que les ha de configurar i que haurà de ser específica per la seva condició de zona singular dins la nova normativa general de terrasses, es deixa com a decisió final, ja que el col·lectiu veu molt més complexa l’ordenació dels espais.
En aquest marc, defensen que els pintors passin un filtre perquè només treballin al passeig els que pinten allà, cosa que «forma part del festival i espectacle que és la Rambla». Rebutgen la mera venda de quadros ja fets, així com l’autorització als floristes de vendre qualsevol mena de souvenir, que veuen més propi d’un altre tipus de parada.

LA DIPLOMÀCIA DE LES FLORS / Precisament la mà dura per fer complir la prohibició de la venda de souvenirs per part de les floristes va sublevar aquest col·lectiu. De les 16 parades, 14 venien records. Asseguraven que no fer-ho suposaria haver d’abaixar la persiana, ja que era la seva principal font d’ingressos. L’ajuntament els va oferir com a alternativa una línia de productes específica per promocionar el passeig, una cosa que només una florista va acceptar.
Carme Romero, expresidenta del col·lectiu, és l’única que des de fa poques setmanes ven els souvenirs oficials del passeig. «Ho estem provant. Es venen menys que els imants de la Sagrada Família, és clar, però van sortint», assegura la florista, que ahir preparava l’arribada de la primavera amb ofertes a preus populars. «Venc els mocadors, però segueixo creient que l’important és apostar per la flor», assegura. Altres companys seus, en canvi, fan altres apostes bastant allunyades de criteris estètics. Diverses parades s’han omplert de tasses i també d’imants. Souvenirs sens dubte, que esquiven la normativa introduint un cactus o una flor seca al seu interior. El mateix que van fer fa uns mesos amb la gespa del Barça. Feta la llei, feta la trampa.

Diumenge, 23 de març de 2014
BTVnotícies.cat

Vermut i rumba al Bar Núria

El Bar Núria estrena una nova proposta per amenitzar els àpats: el Vermut & Rumba. El grup Dr. Rumbeta ha estat el primer de passar per l'escenari del Núria, aquest diumenge, i el vermut de la tradicional Casa Mariol ha amenitzat el concert.

L’emblemàtic Bar Núria inicia una nova etapa després de la rehabilitació del local, que ara ha quedat ambientat en els anys 30. A banda de renovar l’oferta gastronòmica també ofereix, puntualment, propostes amenes amb música en directe.
Amb aquesta nova activitat el Núria, a banda d’atreure clients barcelonins, vol fer un doble homenatge a la rumba catalana, tan característica de la ciutat, i al Vermut, que amb els temps s’havia anat perdent, però que de mica en mica va recuperant adeptes.
Diumenge, 23 de març de 2014
BTVnotícies.cat

Pagar per fotografiar les estàtues de la Rambla?

Algunes estàtues humanes de la Rambla demanen que fer-los una foto tingui preu. Diuen que la reubicació a la part baixa del passeig els ha fet caure els ingressos perquè estan més apartats del centre i reclamen que se'ls valori la feina. Ara bé, no tots els artistes creuen que establir un preu mínim sigui la solució.

Aviat farà dos anys que les estàtues de la Rambla se les va reubicar a la part baixa del passeig i aquests artistes busquen solucions per mirar d’augmentar els ingressos. Un d’ells ha proposat que fer-los una foto tingui un preu mínim fixat i no la voluntat, com fins ara. Un dels artistes ja ha fet arribar la mesura a la síndica de greuges.
La majoria de les estàtues coincideixen que la gent valora poc la seva feina, però són conscients que treballen al carrer i que les propines que deixen els curiosos són absolutament voluntàries. Ara bé, creuen que caldria “explicar d’alguna manera que nosaltres vivim de les donacions de la gent”, explica un dels artistes. Una tasca gens fàcil tenint en compte que la majoria són turistes. Tot i així la majoria no són partidaris d’establir un preu mínim perquè asseguren que seria contraproduent.
A més, recorden que la situació de crisi que estan vivint respon a les mesures que ha aplicat l’Ajuntament en els darrers temps, des de la reubicació a la part baixa de la Rambla fins al fet de fer-los pagar l’IVA. Per això reclamen que se’ls tingui més en compte perquè en el fons, diuen, estan contribuint a millorar un dels passejos més emblemàtics de la ciutat.

Dijous, 27 de març de 2014
BTVnotícies.cat

Un estudi recomana fer un gir estratègic a la Rambla per seduir de nou els barcelonins

Més oferta autòctona de qualitat i més pensada per als barcelonins. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi econòmic i comercial que l'associació Amics de la Rambla ha encarregat per diagnosticar l'estat del passeig. Per elaborar-lo s'ha entrevistat un miler de persones de diverses nacionalitats que passejaven per la Rambla.

L’estudi ha estat encarregat per l’entitat Amics de la Rambla i analitza diversos aspectes del passeig, com ara la demanda i l’oferta comercial de serveis, l’urbanisme comercial i el volum de visitants. A partir d’aquesta diagnosi, l’associació vol trobar les claus a l’hora de planificar una estratègia de futur i identificar oportunitats de millora. Més d’un miler de persones de diverses nacionalitats van contestar l’enquesta entre els mesos d’octubre i novembre de 2013.
Suspenen la restauració i els records
L’enquesta constata que set de cada 10 euros del pressupost dels passejants s’inverteix en serveis de restauració i botigues de records. Curiosament aquests són els serveis menys valorats del passeig. L’entitat proposa uns preus més ajustats i amb més rigor, una millora en la qualitat de l’oferta de serveis i una adequació a la demanda. La baixa nota de restauració i “souvenirs” contrasta amb la bona impressió dels aspectes culturals del passeig.
Els enquestats demanen un augment de l’oferta autòctona, específica i de qualitat, que s’ampliïn els bancs i les zones de descans i que l’oferta s’encamini més al públic local. Pel que fa al conjunt del passeig, els punts forts són el transport i l’enllumenat, mentre que a l’altre cantó de la balança hi ha eldèficit de places d’aparcament i la manca de seguretat. La valoració general que els visitants fan de la Rambla està un punt per sota de la nota que els barcelonins i els visitants posen a la ciutat.
Amb l’estudi a la mà, Amics de la Rambla creu que el passeig ha de diversificar els productes i els serveis, ha de ser més rigorós a l’hora de posar els preus i ha de valorar els elements singulars i diferenciadors que té. Tres conclusions que els fan repensar que al passeig més emblemàtic de la ciutat li cal un gir estratègic per mirar de tornar a seduir els barcelonins

Dijous, 27 de març de 2014
El Periódico

La Rambla gusta menos que el resto de BCN pese a su récord de afluencia

Dijous, 27 de març de 2014
Inversion y finanzas

La Rambla de Barcelona está peor valorada que la media de la ciudad

Un estudio económico y comercial realizado por la asociación Amics de la Rambla señala que "la Rambla de Barcelona está un punto por debajo de la valoración que hacen los visitantes y barceloneses del global de la ciudad".
La asociación ha explicado que "la diversificación, la mejora de la calidad y la puesta en valor de los elementos singulares de la Rambla han de permitir un giro hacia una Rambla más barcelonesa y atractiva para todo tipo de públicos".
Los aspectos más demandados, según el informe, son un aumento de la "oferta autóctona, específica y de calidad, bancos y áreas de descanso y una oferta dirigida al público local".
El texto explica que los productos más demandados actualmente son la restauración y los recuerdos, "productos que tienen la valoración más baja, siendo la cultura el sector más valorado", han explicado desde la asociación.
En referencia al espacio de la Rambla, el estudio destaca el transporte e iluminación como los aspectos más valoradas.
Por otro lado, la falta de plazas de aparcamiento y la seguridad son los menos valorados.
El estudio analiza la demanda y la oferta comercial y de servicios, el urbanismo comercial y el volumen de visitantes.
El objetivo del análisis, han explicado, tiene la intención de "conocer a fondo la realidad de la Rambla, reflexionar sobre su modelo e identificar oportunidades de mejora".
El estudio, realizado en 2013, constó de más de 1.000 entrevistas en distintos idiomas -catalán, castellano, inglés, francés e italiano-.
El estudio económico y comercial de la Rambla fue encargado por Amics de la Rambla a Dep Institut y ha contado con el apoyo de la concejalía de comercio, consumo y mercados del Ayuntamiento de Barcelona.

Dijous, 27 de març de 2014
BTVnotícies.cat

La majoria de comerciants de la Rambla, molt favorables a convertir-la tota en zona de vianants

Una majoria de comerciants (40,9%) estan "bastant" o "totalment d'acord" a transformar la Rambla en una zona exclusiva per a vianants. Un 23,2%, en canvi, s'hi oposa frontalment. Els visitants encara en són més favorables (59,1%). Ho recull un estudi econòmic i comercial del passeig, que contradiu la creença generalitzada que les botigues són sobretot d'estrangers.

Els comerciants a qui s’ha preguntat sobre la idoneïtat d’impedir el pas de vehicles per la Rambla asseguren, majoritàriament, que estan d’acord que l’emblemàtica via sigui zona per a vianants. Un 29,1% diu estar-ne “totalment” a favor; un 11,8%, “bastant”; un 10,9%, “ni d’acord ni en desacord”; un 2,7%, “poc”, i un 23,2%, “gens”. Els visitants s’hi mostren més partidaris: un 35,2%, “totalment”; un 23,9%, bastant; un 10,8%, “ni d’acord ni en desacord”; un 6,2%, “poc”, i un 18,7%, “gens”.
La mostra, realitzada a 223 persones entre octubre i novembre de 2013, a partir d’entrevistes presencials a barcelonins i turistes, pretén “conèixer la realitat, identificar oportunitats i reflexionar sobre el model de la Rambla”, i l’associació Amics de la Rambla l’ha tinguda en compte per reclamar a l’Administració un gir estratègic per seduir de nou els barcelonins. Una de les principals conclusions que se n’extreu és que la varietat de l’oferta agrada gairebé tant com desagrada. Un 20% la destaquen per sobre de qualsevol altra cosa quan se’ls pregunta què els convenç més del passeig. Després, trien l’espai (11,1%) i el Mercat de la Boqueria (10,4%). Aquesta diversitat disgusta un 23,7% mentre que l’espai és el que agrada menys a un 20% i els restaurants, a un 17,7%. Sobre què s’hi troba a faltar, un 19,7% respon que l’oferta autòctona; un 17,8%, oferta específica, i un 15,1%, oferta de qualitat. Què reclamen, doncs? Un 16,2% dels enquestats ho tenen clar: menys botigues de records. També preus menys cars (15,6%) i una Rambla menys enfocada al turisme (12,3%).
Del conjunt de comerços del passeig, només un 5% té més de 100 anys d’antiguitat. La majoria, un 43,3%, entre cinc anys i 25 anys; i un 22,2%, entre 25 anys i mig segle de vida. La mitjana és de 31,8 anys. El 40% són establiments independents i un 7,9%, franquícies. En set de cada 10 els inquilins paguen un lloguer (71,1%), i un de cada quatre són locals de propietat (26,6%). En contra del que tradicionalment es pensa, un 51,6% dels negocis té capital que surt de les butxaques de catalans (un 13% és estranger i un 8,1%, espanyol). Sobretot es tracta de botigues d’entre 50 i 100 metres quadrats (32,2%) o de dimensions inferiors (27,9%). Pel que fa als empleats, un 62% són d’aquí o de la resta de l’estat. La resta -i a molta distància- són filipins (5,7%), indis (4,6%), pakistanesos (4,6%) i marroquins (2,4%). Un 81,4% entén el català, el castellà i l’anglès. I un de cada dos afirma haver rebut formació en els darrers tres anys.  D’aquests, un 90% pensa seguir fent-ne durant dos anys més.
Els entrevistats -entre aquests, recordem-ho, també turistes- principalment reclamen a la Rambla restaurants (45,8%) i botigues de records (14,1%). De fet, un 70,1% dels ingressos provenen de clients de la resta del món.

Dijous, 27 de març de 2014
La Vanguardia

La Rambla de Barcelona está peor valorada que la media de la ciudad

Un estudio económico y comercial realizado por la asociación Amics de la Rambla señala que "la Rambla de Barcelona está un punto por debajo de la valoración que hacen los visitantes y barceloneses del global de la ciudad".
La asociación ha explicado que "la diversificación, la mejora de la calidad y la puesta en valor de los elementos singulares de la Rambla han de permitir un giro hacia una Rambla más barcelonesa y atractiva para todo tipo de públicos". Los aspectos más demandados, según el informe, son un aumento de la "oferta autóctona, específica y de calidad, bancos y áreas de descanso y una oferta dirigida al público local".
El texto explica que los productos más demandados actualmente son la restauración y los recuerdos, "productos que tienen la valoración más baja, siendo la cultura el sector más valorado", han explicado desde la asociación.
En referencia al espacio de la Rambla, el estudio destaca el transporte e iluminación como los aspectos más valoradas. Por otro lado, la falta de plazas de aparcamiento y la seguridad son los menos valorados.
El estudio analiza la demanda y la oferta comercial y de servicios, el urbanismo comercial y el volumen de visitantes. El objetivo del análisis, han explicado, tiene la intención de "conocer a fondo la realidad de la Rambla, reflexionar sobre su modelo e identificar oportunidades de mejora".
El estudio, realizado en 2013, constó de más de 1.000 entrevistas en distintos idiomas -catalán, castellano, inglés, francés e italiano-. El estudio económico y comercial de la Rambla fue encargado por Amics de la Rambla a Dep Institut y ha contado con el apoyo de la concejalía de comercio, consumo y mercados del Ayuntamiento de Barcelona.

 http://www.lavanguardia.com/ocio/20140326/54404455145/la-rambla-de-barcelona-esta-peor-valorada-que-la-media-de-la-ciudad.html#ixzz2xFOcv6Ob 

Dilluns, 31 de març de 2014
El periódico

La torre invisible

Fa 110 metres i, en una consulta a l’hemeroteca, s’aprecia que, des que es va inaugurar, el 1971, ha dividit els barcelonins. Va ser l’edifici més alt de la ciutat, quan Barcelona no somiava tenir un skyline i, encara menys, arribar a ser una marca internacional. Llavors, els pocs turistes que passaven per Barcelona se les enginyaven per enquadrar, en un mateix pla, l’escultura de Colom i la torre que porta el seu nom en castellà: l’Edifici Colón.
Gairebé dues dècades després, van venir les obres olímpiques: la Torre de Collserola (288 metres) i la de Calatrava (136 metres); la Mapfre i l’Hotel Arts (tots dos 154 metres) i tants altres edificis d’oficines i hotels que, sobretot els últims 14 anys, han modificat tant l’horitzó ciutadà com la cosmovisió dels barcelonins.
L’Edifici Colón, malgrat les seves 28 plantes i la seva aridesa estructural, s’ha anat encongint a mesura que la ciutat ha anat creixent en altura i en visitants.
Malgrat que no pots deixar de veure’l (es veu des del Maremàgnum, es veu des de Montjuïc, des del moll de Pescadors i és una de les primeres imatges de la ciutat quan un arriba en vaixell), ni els barcelonins el veiem ni els turistes el busquen.
L’Edifici Colón, obra de l’estudi AGR, és un edifici d’oficines: pàrquing als baixos, ascensors moderníssims (posi el pis; premi el botó), una escala de cargol que permet la sortida a l’exterior. La torre ofereix la millor vista de la ciutat perquè és a 360 graus. Dimarts, vaig poder veure aquella panoràmica de vertigen des de les oficines de l’Institut del Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida. Allà em van dir que durant el 48 Open House BCN, el festival d’arquitectura de la ciutat, la Torre Colón s’obre, durant unes hores, als visitants. En el fullet de l’any passat es llegeix que l’edifici «és resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada dels 60. S’emmarca en el cànon brutalista, corrent que s’inspirava en la llavors incipient cultura pop».
Dimarts, l’ascensor abans d’arribar a les oficines de l’ajuntament anava parant en diferents plantes. Tot oficines, moltes amb rètols en anglès, tots els treballadors mudats, que al centre de la ciutat desentona una mica; potser com per alguns desentona la torre grisa.
Alguns treballadors em recordaven que l’edifici sempre ha viscut de la rumorologia barcelonina, que tant envolta la novetat: es mou la piràmide invertida de formigó que el remata. Fals. Aquesta espècie de trapezi va ser, en algun moment, un restaurant. De nou, fals: encara que aquest era el pla original, aquell tram sempre ha estat ocupat per oficines.
Dimarts, en aquella cantonada la ventada feia que les bicicletes trontollessin. Els turistes passaven buscant el Gat de Botero o el Museu Marítim. Ningú es fixava en la torre.
Ahir, dia gris i de pluja, passava exactament el mateix. Turistes amb tauletes es refugiaven de la pluja al cobert de l’edifici. De nou, la ventada era la més potent de la zona de Drassanes: els paraigües (un euro, tres hores de vida) morien aquí. Ningú mirava cap amunt, ningú buscava l’Edifici Colón.