Basílica de la Mercè
La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, coneguda simplement com a Basílica de la Mercè, és una església d'estil barroc a la plaça de la Mercè, al Barri Gòtic de Barcelona. Es va construir entre 1765 i 1775, obra de l'arquitecte català Josep Mas i Dordal. Està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona, i és una de les esglésies més representatives de la ciutat.
L'actual església s'aixeca sobre una anterior d'època medieval, construïda entre 1249-1267, que va ser la primera església de l'Orde Mercedari i que va tenir una ampliació en estil gòtic als segles xiv-xv. Formava un conjunt d'església i convent de la mateixa orde, però l'edifici del convent fou objecte de desamortització el 1835, convertint-se primer en escola i, actualment, en seu de la Capitania General de la Quarta Regió Militar.
El temple de la Mercè va tenir una ampliació en estil gòtic als segles xiv i xv, tot quedant configurat un conjunt conformat per l'església i el convent de la mateixa orde. Amb el temps, la popularitat i devoció a la Mare de Déu de la Mercè havia crescut molt, fet que va condicionar l'ampliació del temple. Primer s'encarregà a l'arquitecte Joan Garrido i Bertran un projecte d'ampliació, però finalment, la comunitat mercedària va acordar enderrocar l'església medieval i bastir-ne una de nova segons un projecte de Josep Mas i Dordal. Les obres es van iniciar al 1765 i l'església es va consagrar de nou al 1765, tot i que les obres durarien fins 1777. Destaca la decoració ornamental de la façana, obra de Carles Grau.
Entre l'any 1808 i 1814, a causa de la Guerra del Francès, l'església i el convent foren saquejats i posteriorment, al 1835 van ser objecte de desamortització. Aquest any l'estat va confiscar el convent i el va destinar a caserna (1844- 1845), convertint-lo en Casino militar durant el 1845 i finalment, des de l'any 1846 fins a l'actualitat és seu de la Capitania General de la Quarta Regió Militar.
