Casa dels Paraigües / Casa Bruno Cuadros

El culpable és l'arquitecte Josep Vilaseca que va reformar l'edifici que, a la cantonada de La Rambla amb el Carrer Cardenal Casañas, hi tenia llogat Bruno Cuadros Vidal i a on hi havia instal·lat un comerç especialitzat en la venda de paraigües, ombrel·les, bastons, vanos i altres complements.

L'edifici havia anat creixent de manera irregular i per això en Bruno Cuadros va demanar a l'arquitecte Josep Vilaseca que aixequés un pis més i donés uniformitat al conjunt. La reforma es va fer amb el consentiment del propietari de la finca Alfons Piferrer.

“Vilaseca va projectar que el quart pis afegit fos sostingut per una galeria balconada. Alhora va decidir decorar la façana amb el reclam de paraigües i vanos, articles que es venien als magatzems Bruno Cuadros. De comú acord amb el propietari, a la façana de la Rambla va establir que hi anirien quatre agrupacions d’ombrel·les i vanos oberts, situades entre els balcons del segon i tercer pis, i a la façana orientada a mar tres paraigües tancats i un d’obert a l’alçada del segon pis i un conjunt semblant als de la façana de la Rambla a l’alçada del tercer pis. Destaca d’una manera especial l’escultura d’un drac, feta en zinc, en un angle a l’alçada del primer pis, que sosté un fanal amb les potes davanteres i un vano obert amb les del darrera. Sota seu penja un paraigües tancat. Tant el drac com el fanal són d’inspiració clarament oriental, i es diu que tant el disseny d’aquest animal mitològic com el de les ombrel·les de la façana de la Rambla estaven inspirats pel que havia vist Josep Vilaseca en un viatge que acabava de fer al Japó. La idea va convèncer el propietari, perquè entre els articles que venia n’hi havia alguns d’importats del Japó, com ara perles cultivades. També a l’interior s’hi van posar motius decoratius japonesos.

Aquesta decoració va causar sensació a la Barcelona de finals de segle, i aviat l’edifici va passar a ser conegut com la casa dels paraigües. La idea del drac-fanal va ser després repetidament copiada per arquitectes modernistes que el va incloure de forja en portes i façanes. Fins i tot després del modernisme se n’han seguit fabricant i venent, fins al punt de convertir-se en un símbol identificador a Catalunya.

El 1980, en ser llogats els baixos de l’edifici a la Caixa d’Estalvis de Sabadell pels hereus de Bruno Cuadros, aquesta entitat financera va procedir a una profunda rehabilitació de la decoració, respectant-ne el caràcter original. Existeixen però alguns dubtes sobre els colors exactes que tenien en ser posats per primer cop. No es coneix el nom del ferrer que va executar en zinc els dissenys de Josep Vilaseca.”. Jaume Fabre