Font Wallace

L’any 1872 Richard Wallace, un filantrop anglès, va encarregar a l’escultor Charles-Auguste Lebourg el disseny d’una font per regalar a la ciutat de Paris que estava passant uns moments difícils per la guerra franco prussiana del 1870. La font volia simbolitzar la pau entre els pobles.

Les fonts, que van agafar el nom del seu generós patrocinador, presentaven diferents models però la més coneguda és un model de ferro colat de 2’71 metres d’alçada i amb un pes de 610 kilograms. Inspirada en la parisenca Font dels Innocents, té una base octogonal sobre la que reposen quatre cariàtides que subjecten una cúpula adornada amb quatre dofins.  Les quatre cariàtides representen la bondat, la simplicitat, la caritat i la sobrietat. L’aigua queia del centre de la cúpula en l’espai entre les quatre cariàtides. Per facilitar el consum de l’aigua, es van col·locar uns recipients metàl·lics units a la font per una cadena, però anys després, i per motius higiènics, aquests recipients metàl·lics van ser suprimits.

A Barcelona, i amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, hi van arribar 12 fonts que van ser col·locades a diferents punts de la ciutat. D’aquestes fonts originals, únicament queden dos: una està a la Rambla Santa Mònica  i l’altre està a la Gran Via (molt a prop del Passeig de Gràcia).

A la Rambla dels Caputxins, a l’alçada de l’Hotel Orient, hi ha una font Wallace que, com altres repartides per la ciutat, és de nova creació a partir dels motlles originals. Aquesta en concret es va fer quan un accident de trànsit va acabar amb la font original.