Palau de la Virreina

El Palau de la Virreina va ser construït entre els anys 1772 i 1778. L’edifici, situat al La Rambla Sant Josep, es un dels màxims exponents del barroc civil català. 

Des de fa molts anys el Palau s’ha dedicat a acollir en les seves sales exposicions i coleccions dels museus de la ciutat. Actualment es la seu del Institut de Cultura de Barcelona i les seves sales d’exposició acullen un projecte multidisciplinar que, sota el nom de La Virreina Centre de la Imatge, preten posar les polítiques culturals en el centre de la seva tasca expositiva.

HISTÒRIA DE L’EDIFICI

A finals del segle XVI, el Marqués de Castellbell, Manuel de Amat i Juniet, torna a Barcelona amb la fortuna que havia fet durant el periode que va ser, primer, gobernador de Xile (1755 -1761) i, després, Virrei del Perú (1761 – 1776).

Per fer ostentació de la seva condició es va fer construir aquest palau. No es sap del cert qui es l’autor dels planos de l’edifici però tradicionalment s’atribueixen a Josep Ausich i Mir. Les obres van ser dirigides, des de Perú, pel mateix Manuel Amat que va decidir personalment alguns detalls de la façana. La decoració de la façana es obra de Carles Grau – que va fer també d’arquitecte - i Francesc Serra – que va morir a l’obra -. El primer nom popular de la casa no es el que té ara, als papers de l’epoca apareix com “la casa de la Rambla”.

Manuel de Amat es va instal•lar definitivament a Barcelona i l’any 1979 va contraure matrimoni amb Maria Francesca de Fivaller i Bru. Pocs anys després, al morir Amat al 1782, l’edifici va ser ocupat per la seva vidua. Es a ella, a Maria Francesca de Fivaller i de Bru, a qui debem el nom popular de l’edifici.

El Palau de la Virreina va continuar vinculat a la família Amat fins l’any 1835 quan la va adquirir el seu administrador, Josep Carreras d’Argerich. El Palau va pertànyer a la familia Carreras fins que a l’any 1944 va ser comprat per l’Ajuntament de Barcelona. Uns anys abans, al 1935, el Palau es va obrir per primera vegada als ciutadans creant un precedent històric del que seria l’us de l’edifici en el seu futur. El nadal de 1935 el Palau es va obrir al públic amb motiu de l’exposició pública de l’oli de Fortuny “El Col•leccionista d’estampes”, comprat amb recaptació popular pels Amics dels Museus.

L’any 1940 les dependencies del Palau acullen la primera mostra: “L’Exposició Fortuny” i, des d’aleshores l’edifici ha estat lligat a la cultura i al patrimoni de Barcelona.

Durant molts anys el Palau va acollir diferents col•leccions i museus de la ciutat: el Museu d’Arts Decoratives, la Col•lecció Cambó, el Museu Postal i Filatèlic, el Gabinet Numismàtic…i des de l’any 1986 es la seu de la regiduria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona funcionant paralelament com a espai per a exposicions de caràcter temporal.

L’EDIFICI

El Palau de la Virreina es un dels millors exponents del barroc civil català i s’estructura a l’entorn de dos patis interiors. Des del mes gran parteix una doble escalinata a la que donen els grans finestrals dels salons. El primer pis – la antiga planta noble – era el que ocupaben els senyors i el pis superior estava dedicat a dependencies de servei.

A l’exterior destaca la seva façana estructurada en eixos verticals marcats pels balcons amb el reforç de sis pilastres. El treball escultòric de Carles Grau i el treball de forja dels balcons son altres elements remarcables de l’edifici.
L’any 1941 fou declarat monument nacional.