Conferència:“La llum, els ulls i l'Evolució” a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

El proper 12 de març, dijous, a les 19 h, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona organitza, en el marc de l'Any Internacional de la Llum 2015, una conferència a càrrec del doctor Lluís Serra i Camó amb el títol de “La llum, els ulls i l'Evolució”.

L’Univers és ple de radiació electromagnètica, la longitud d’ona de la qual (i, per tant, l’energia dels seus fotons) varia considerablement. Els ulls ens permeten extreure informació de la llum reflectida o emesa per els objectes del mon que ens envolta. La porció de l’espectre electromagnètic que pot ser detectada per l’ull humà (espectre visible) correspon a uns valors de longitud d’ona entre 390 i 700 nm, però hi ha altres espècies que poden detectar freqüències fora de l’espectre visible, com la de la llum ultraviolada, i fins i tot n’hi ha algunes que poden processar la informació continguda en la llum polaritzada.

Darwin ja va reconèixer que els òrgans d’una extremada perfecció, com els ulls, plantejaven dificultats a la seva teoria d’evolució per selecció natural. De fet, durant l’evolució, s’han generat ulls molt diferents, com els ulls en forma de càmera, els ulls compostos o els ulls amb un mirall còncau esfèric, semblant a un telescopi newtonià. També s’observen diferències bàsiques en l’estructura dels fotoreceptors (rabdomèrics i ciliars) i en les cascades de fototransducció.

Aquesta gran diversitat va fer pensar que els ulls haurien evolucionat independentment en els diferents grups animals unes 40-60 vegades. Tanmateix, també s’observen moltes semblances, com la foto-isomerització del cromòfor 11-cis retinal, i alguns estudis clàssics d’anatomia comparada, com els de la morfologia dels diferents tipus d’ulls en els mol·luscs, deixen entreveure com es pot assolir una gran complexitat mitjançant passos successius, la qual cosa determina que el disseny final, malgrat no ser l’òptim, sigui perfectament funcional.

Recentment, la demostració de que l’expressió “a la carta” del mateix gen mestre de control del desenvolupament, Pax6, pot induir la formació d’ulls ectòpics tant en els insectes com en els vertebrats, ha posat en entredit el dogma de l’origen polifilètic dels diferents tipus d’ulls en els animals. La implicació de gens com el Pax6, els quals codifiquen factors de transcripció molt conservats evolutivament, en el control genètic del desenvolupament dels ulls en organismes tant allunyats com les planàries, els insectes o els éssers humans, és una prova a favor de l’origen monofilètic dels ulls.

L'entrada és lliure i l'aforament limitat.