"Són vida a La Rambla"

En un dia que estarà carregat d’emocions, volem compartir amb vosaltres aquest text que el president d’Amics de La Rambla, Fermín Villar, ha escrit pel portal www.laramblabarcelona.com recollint l’esperit de La Rambla.

A la Rambla ja és disset d’agost. Ja ha passat un any des del terrible atemptat que es va endur vides humanes i va deixar ferits i seqüeles. La Rambla, que sempre va per davant per demostrar el que passa a Barcelona, va ser atacada amb odi i terror per la seva diversitat i barreja de persones, races i cultures. La resposta va ser flors, amor, i, sobre tot, humanitat. El mateix #17A homes i dones d’arreu de tot el mon, treballant a restaurants, hotels i botigues de la Rambla, van ajudar milers d’altres homes, dones, i criatures d’arreu de tot el mon.

I, malgrat la barbàrie, en menys de quaranta vuit hores, la Rambla tornava a ser plena de gent. Gent que feia mesos, fins i tot anys, que no “baixava” a la Rambla, la va emplenar de vida, en un respectuós i impressionant silenci. Van ramblejar per dir-li al mon “ens heu atacat però no guanyareu”. Les paraules NO TINC POR van brollar de forma natural.

Evidentment el dol va per dins i no oblidarem mai el que va passar, però la Rambla no s’atura ni ho farà mai. I voleu saber perquè? Perquè la Rambla és vida.

Des de Canaletes fins el port; des del carrer de la Canuda fins les Drassanes; des del monument a Colom fins el Zurich, la Rambla és vida.

La florista que no volia vendre imants amb un cactus; la carnissera de la Boqueria que es queixa que hi ha massa turistes i que per això ha de vendre brotxetes ja cuinades; el quiosquer a qui ningú li demana ja un diari de paper; el cambrer que ofereix una sangria al turista; la botiga que ara és de roba esportiva i abans era de souvenirs, i abans era de jaquetes de pell i abans era de roba de vestir i abans qui sap el que era; són vida a la Rambla.

La Reial Acadèmia de la Ciència; les plaques d’Orwell, Andersen o Chopin; el Palau de la Virreina; la màscara de Joan Brossa o el mosaic de Joan Miró, són vida a la Rambla.

Els iaios que discuteixen de futbol a les cadires—ara gratuïtes–davant del Poliorama; la veïna que es queixa de que la Rambla ja no és com fa trenta anys, però que no pensa marxar mai—igual que fa trenta anys la seva mare es queixava que la Rambla ja no era el que havia estat, però tampoc no va marxar mai—són vida a la Rambla.

L’estudiant de música que va a casa Beethoven a comprar una partitura; o la que travessa la Rambla des de l’Ateneu cap a la Massana; o el que surt del conservatori del Liceu (el mateix Liceu on els pares aniran en taxi a veure l’estrena de la temporada) per trobar-se a la biblioteca Andreu Nin amb la seva amiga que estudia a l’Elisava, són vida a la Rambla.

Els nens i nenes del Raval que surten de l’Arc del Teatre per anar a escola al Gòtic; el treballador del supermercat que reparteix les barres de pa en bicicleta; la senyora que esbufega mentre s’atura a comprar el cupó dels cecs; el pensionista que va a la Caixa a veure si li han ingressat la paga dobla; són vida de la Rambla.

El recepcionista d’un hotel; la motxillera que dormirà a una pensió; l’agent de la guàrdia urbana que reconeix un carterista a la boca del metro; l’escombriaire que buida la mateixa paperera per tercera vegada aquell matí; la conductora d’autobús que defensa que el bus no hauria de passar per la Rambla, són vida de la Rambla.

Els pintors que, situats entre el teatre Principal i el monument a Pitarra, dibuixen un somriure en cinc minuts; les estàtues humanes que uns critiquen i altres admiren; la secretària i el gerent dels Amics de la Rambla que es passen el dia solucionant problemes de veïns i comerciants, són vida de la Rambla.

I així es com es ret homenatge als qui ja no estan: recordant sempre però vivint amb igual intensitat. Ja que, com va escriure Josep Maria de Sagarra d’un dels personatges de la seva novel·la de 1932 Vida Privada, “creia amb tota la fe que en cap ciutat del món no hi havia un carrer tan original, tan viu, tan humà com les Rambles de Barcelona”.

Fermín Villar
President d’Amics de La Rambla

Divendres, 17 d'agost de 2018