Discurs de Joan Oliveras Bagués en l'acte de lliurament dels Guardons de Ramblista d'Honor

Excel·lentíssim Alcalde, Il·lustríssimes Regidores i Regidors, Sr. Villatoro, membres del jurat dels Guardons de Ramblista d’Honor, Senyores, Senyors, molt bona nit.

Els agraeixo en nom d’Amics de la Rambla, que ens acompanyin avui, en un espai ple de simbolisme que acull un acte també ple de simbolisme ciutadà. Simbolisme que s’afirma per l’objectiu dels guardons, per la trajectòria dels guardonats, i per la transcendència icònica del passeig, La Rambla, que els hi dona nom i que ocupa la nostra activitat com a entitat.

Aquests guardons, ho hem dit moltes vegades, volen ser un reconeixement a aquelles persones, entitats o empreses, a qui devem com a barcelonins, haver contribuït a construir els valors de la ciutat que som.

Aquesta ciutat plural, diversa i oberta al món, que fa de la convivència i el progrés eixos fonamentals a través dels quals es vol reconèixer a sí mateixa, equilibrada i socialment justa. Una ciutat que té en La Rambla un espai central que actua de reflex diàfan dels seus èxits, però també de les seves contradiccions, mancances i fracassos. A fi de comptes, un espai de síntesi de l’entramat urbà que cus el territori però també la diversitat social amb tota la seva complexitat.

Parlava de valors de ciutat, de Barcelona.Tots ells, els guardonats, hi han contribuït abastament.

L’Ateneu amb la seva constant i llarga història d’aportacions al debat intel·lectual i l’activitat al voltant de la cultura i el pensament, referència necessària com a generador de reflexió col·lectiva.

Joan Colom amb la seva mirada que ens ha permès conèixer i no oblidar l’altra història social, la que tan sovint no reflecteixen les cròniques oficials, dotant al blanc i al negre de la fotografia de tots els colors de la seva poètica sobre la realitat.

Nazario, l’artista irònic i crític tantes vegades, que també va contribuir a descobrir-nos una Barcelona canalla que omplia de matisos el paisatge de les mal anomenades altres Barcelones, que vam aprendre a estimar.

Moltes felicitats a tots ells.

Deixin-me però, que aquest any aprofiti l’acte institucionalment més important per a Amics de la Rambla, per a parlar molt breument de futur, de La Rambla òbviament.
Avui, l’èxit de la nostra ciutat, impacta de manera irregular en els seus diferents barris .
Un impacte que pendola entre l’entusiasme i el trauma. Entre el benefici i el desequilibri. Un èxit que havent desbordat les previsions més optimistes ens situa com a ciutat, en l’abisme de la contemplació del risc de fracassar en l’administració d’aquests beneficis i la canalització planificada d’aquells aspectes que generen rebuig social en entorns concrets. La Rambla constitueix avui per avui, l’espai on es fan més evidents aquestes contradiccions.
El nostre passeig més emblemàtic, un dels 20 carrers més visitats del món, amb més de 100 milions de persones que la transiten per any, pateix una situació d’estrès urbà sense precedents a casa nostra. Un estrès que ja posa en risc clar, la visualització dels valors barcelonins que ens vertebren com a ciutat i col·lectiu humà.

Tanmateix, és veritat que La Rambla és avui més segura que fa uns anys. I és veritat que ens hem conjurat tots, administració i ciutadans per a afrontar-ne les solucions, és veritat que s’hi han fet i s’hi fan coses positives a la recerca de resultats transformadors, les accions incloses en el pla cor en són una constatació.

Però també és veritat que avui ja quasi no hi resten flors, que ens ha desaparegut la diversitat comercial que ens permet un passeig habitable. Que quasi no hi ha veïns censats, que el desordre urbanístic impossibilita el gaudi del passeig, i que la seva visió més objectiva és la d’un gran Bazar turístic degradat en situació de col·lapse.

Però hi som a temps.

Ens trobem doncs, davant d’una cruïlla decisiva. Hem iniciat entre tots, un procés important per a dotar-nos de les eines normatives que ens permetin re equilibrar La Rambla. Eines que ens han de possibilitar gaudir d’un passeig on l’èxit de la ciutat sigui sostenible i amable pels barcelonins i pels visitants.

I aquestes eines, el pla d’usos de La Rambla i el pla especial de La Rambla, exigeixen un calendari d’urgència i suficient dosi de generositat per a garantir consensos majoritaris que en facin possible la seva aprovació. Hem de compartir entre tots aquesta exigència i aquest compromís.

Aquesta cruïlla és una gran oportunitat, però també pot ser la història d’un gran fracàs col·lectiu. Perquè el temps, tossudament, ens ha situat davant l’esfera d’un cronòmetre que en mesura el compte enrere. S’esgota la pròrroga possible. I només podem triar entre La Rambla de l’autocomplaença o La Rambla del repte.

Des d’Amics de La Rambla els hi assegurem, al govern de la ciutat i a tots els grups municipals, que ens trobaran al seu costat per teixir complicitats per a tirar endavant, siguin valents. Deixin-se seduir per la fascinació creativa de l’acord, els hi serà majoritàriament aplaudit pels ciutadans.

La millor Rambla de la història és la que tenim la oportunitat de fer. Fem-la.

Bé, acabo. Gràcies un cop més als guardonats per la seva lliçó, i pel seu compromís. La Rambla admira els seus homenatjats. La ciutat també necessita els seus herois, si em permeten, i d’alguna manera vostès ho son. Parts fonamentals d’aquell entramat de fets i gent que fan de Barcelona una ciutat singular. A fi de comptes i per damunt de tot, la nostra ciutat.

Moltes gràcies.

Joan Oliveras Bagués
President
Amics de La Rambla