Paraules d'agraïment de Juli Capella al rebre el guardó de Ramblista d'Honor

Bona tarda!

Moltes gràcies... la veritat és que estic molt, molt emocionat i molt content. Sobretot perquè rebre un premi que no té import econòmic, un premi que no és competit contra ningú, sinó que tan triat i sobretot que no té un trofeu d'aquells tan feus, sinó una placa xula i assenyada. Per mi ja és tot un èxit, de veritat.

Molt emocionat, perquè és un tema que entroncar amb la, amb la meva vida, amb la meva biografia. El Jaume Vallcorbaplana, de Quaderns Crema, em va dir.. Els premis ni es demanen, ni es rebutgen, ni s'exhibeixen, però el que sí que està clar és que s'agraeixen. I, sobretot, el que ha pensat en tu. Per tant, el meu primer agraïment és al jurat. Aquesta gent, diguem ne, que ha decidit que jo havia fet algo especial per la Rambla, que sincerament només he fet el que em semblà que tocava fer i que no crec que tingui gaire mèrit. Però sí , especialment també a Amics de la Rambla, perquè ells sí que aporten aquesta tasca de promoció ferma, constant, exigent, a la qual m'apunto i amb la qual sintonitzo. Per tant, moltes gràcies.

I el que sí que volia és dedicar el premi. Perquè em ve al cap molta gent, sobretot la família, que estan aquí:  la meva dona, la meva germana, el meu fill, els socis, els amics.
I per a mi és una biografia. Aquest premi es va instituir just l'any que jo vaig néixer i té la mateixa edat que jo. I jo li vull dedicar a la meva mare, la meva mare, que era pintora.

Nosaltres érem nascuts al carrer de la Riera Alta, al Xino. Després li van dir Raval perquè ens feia una mica de vergonya. Ella era artista. Com a moltes dones, al casar se, el tema  aquest de l'artista se li va oblidar, però, va estudiar a l'Escola Massana, on va fer aquest mosaic.

 El format és molt més gran, no l'he pogut portar, però representa efectivament les Rambles i és l'homenatge que jo li vull fer. És agrair li perquè ella em va inculcar aquesta creativitat. Aquí està Miró. No sé si la Carolina de les Rambles, està a la vida. Està feta a trossos diferents d'aquest trencadís tan català, tan barceloní. Està feta aquesta Rambla que m'agrada i que dona vida. Per tant, mami, estiguis on estiguis... Moltes gràcies per haver me influït i haver sigut ramblejador. Jo anava amb ella a la Boqueria i  apassejar per les Rambles. Et dedico aquest premi.

 Gràcies.