Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Resum premsa sobre La Rambla - Abril 2015

30 d'abril de 2015

Dimarts, 31 de març de 2015
La Vanguardia

La cuenta atrás de El Pastís

El histórico bar de la calle Santa Mònica pide al Ayuntamiento de Barcelona que impida su cierre

El Pastís tiene los días contados. Al parecer la propietaria del local de este histórico garito ubicado en la calle Santa Mònica desde el añop 1947 no tiene intención de renovar el contrato de alquiler que expira el próximo quince de junio. Y José Ángel de la Villa, el que está detrás de la pequeña barra de El Pastís desde 1980, dice que está que no duerme, que no come, que no para… “Ya le pedí ayuda a la concejal del distrito de Ciutat Vella, a Mercé Homs, y ella me preguntó qué puede hacer el Ayuntamiento para ayudarte… Y yo le respondí pues vosotros veréis ¿no comprasteis la finca del Marsella cuando lo iban a cerrar? Tienen su equipo jurídico, que piensen algo…”, explica de la Villa caminando hacia la sede de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

“También le voy a pedir ayuda al conseller Mascarell, que alguna vez se pasó por el bar… porque El Pastís es patrimonio de Barcelona, de una Barcelona que no puede permitirse perder más símbolos. Vamos a perderlo todo, vamos a quedarnos únicamente con el plástico. El Pastís es uno de los lugares más antiguos de la Rambla y su entorno. Yo creo que únicamente El café de la ópera y el Boadas son más antiguos”.

Para unos mítico y maldito, para otros El Pastís es sencillamente un lugar cutre y viejo. En todo caso, viendo el panorama de los alrededores, el garito sí que parece de otros tiempos. Aquí aún se celebran conciertos en los que uno mira a los ojos al artista, espontáneos recitales de poesía donde cualquiera puede agarrar el micrófono, incluso espectáculos de magia. “Sí es que soy todo un dinamizador cultural”, subraya de la Villa con cierto retintín.

“El contrato que termina es de renta antigua –prosigue-, pero no es una cuestión de dinero. La propietaria no quiere renovar y punto. No me ha hecho ninguna oferta. En realidad el contrato expiró a finales de año, pero me hizo una prórroga, una prórroga que ya se acaba. La gente está flipando…”.

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150331/54428585191/cuenta-atras-el-pastis.html#ixzz3W2sCL24Y

Dimecres, 1 d'abril de 2015
El Colombiano

Medellín sigue los pasos de Barcelona en urbanismo

En Barcelona está ubicada La Rambla, una calle clave y un paseo neurálgico, que con los años se fue degradando, pero que ahora vive un proceso de renovación.

Esos buenos resultados buscan replicarse en la ciudad y, la idea es que los paisas vuelvan a juniniar.
Este trabajo urbanístico es asesorado por expertos del Ayuntamiento de Barcelona quienes aportan conceptos para la nueva Agencia del Paisaje Urbano de Medellín, a crearse próximamente; en Ruta N y en ciudades inteligentes. Albert Civit, gerente del Instituto del Paisaje Urbano de Barcelona dialogó con EL COLOMBIANO sobre este y otros temas.

¿Qué convenios tienen con Medellín?
“Desde el año 2013 la relación de colaboración entre las dos ciudades ha sido estrecha y contempla el asesoramiento de Barcelona en la creación del Instituto de Paisaje Urbano de Medellín”.
¿Cuál es el aporte en urbanismo?
“Son varios los proyectos de cooperación, entre ellos, el Cerro de Moravia y las colaboraciones en inserción social que aún se trabajan. En el último año, nos centramos en la consolidación y recuperación del Centro. También el desarrollo del Plan de Ordenamiento Territorial (POT), las nuevas Áreas de Intervención Estratégica o el Plan Medcentro”.
¿Por qué Medellín necesita una agencia del paisaje?
“Proteger, mantener y mejorar los valores paisajísticos que conforman la imagen de la ciudad, es hoy en día más necesario que nunca, para garantizar que mantenemos aquello que nos hace diferentes o especiales, sin caer en la uniformidad. Es necesario fomentar y gestionar la participación social y del sector privado en este propósito y al mismo tiempo garantizar que hacemos un uso equilibrado del espacio público”.
¿Qué asesoría prestan?
“En el Centro de Medellín, expertos de Barcelona trabajan codo a codo con técnicos locales. Rehabilitación de fachadas, resolución de fracturas urbanas, recuperación del espacio público, gestión de pequeños paisajes urbanos o rutas de memoria. También trabajamos en la recuperación del Parque Bolívar”.
¿Y en Ruta N?
“Se trata de fomentar el intercambio entre empresas de Barcelona y empresas de Medellín, y ayudar a la internacionalización. Ayudamos a empresas catalanes a ubicarse en Ruta N y a firmas colombianas a instalarse en el 22@”.

http://www.elcolombiano.com/antioquia/medellin-sigue-los-pasos-de-barcelona-en-urbanismo-AF1623727

Dimecres, 1 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

Els pintors de la Rambla estrenen normativa i nou material unificat

Ha arribat el dia. Després de mesos de negociació i d'un procés de selecció que ha deixat fora sis artistes, els pintors de la Rambla estrenen amb l'arribada del mes d'abril una normativa que regula què i com venen la seva obra. També han rebut nou material, cedit per l'Ajuntament: una ombrel·la, dues cadires, un expositor, un cavallet i una carpeta. A partir d'ara únicament podran treballar a la banda Besòs del passeig.

Els 62 pintors seleccionats s’ubiquen a l’altura de la plaça del Teatre. Hauran de tenir la fiscalitat al dia i estar donats d’alta dels autònoms.

L’espai expositor també estarà regulat per normes: la parada té una dimensió de dos metres per un d’ample i les obres no es poden deixar per terra. A la carpeta, només s’hi podran acumular una vintena de peces. L’objectiu és que més que un espai de venda sigui un espai expositor, però alguns artistes són crítics amb la voluntat d’unificar sota un mateix criteri l’activitat de tots: “Cadascú té un procés creatiu diferent. Jo pinto amb una tècnica que em permet tenir llesta l’obra en uns 20 minuts. Si treballo tot el dia n’acumulo més de 20. Què faig amb els quadres? Els llenço?”, pregunta un dels artistes que prefereix mantenir l’anonimat. Ell mateix ens explica els dubtes que li ha generat el procés de selecció pel qual només 62 dels 68 pintors que hi havia fins ara podran continuar al passeig. “Molts van presentar obres que no eren seves”, assegura.

En canvi hi ha qui valora positivament el que s’ha fet perquè ha servit per permetre l’entrada de nous artistes. És el cas de l’Edgar, que en només uns minuts d’exposició ha aconseguit vendre una obra a un turista.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/01/els-pintors-de-la-rambla-estrenen-normativa-i-nou-material-unificat/

Dimarts, 07 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

Els grups guiats no podran entrar a la Boqueria els matins del divendres i dissabte

El Mercat de la Boqueria restringirà l'entrada de grups guiats de visitants al recinte tots els divendres i dissabtes de l'any fins a les 15 h, segons s'anuncia al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) de dijous 2 d'abril. La mesura prohibeix l'entrada al mercat durant aquestes hores a grups de 15 persones o més que estiguin conduïdes per un guia.

La limitació d’entrada a la Boqueria preveu la possibilitat que, en cas que es complexin les dues circumstàncies (grups de 15 persones o més i guiades per un informador), el personal de seguretat informarà el grup de la “impossibilitat de continuar la visita” i l’acompanyarà a fora del recinte o no en permetrà l’entrada.

El gerent de l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria, Oscar Ubide, ha explicat a BTV que estan “contents” perquè la mesura “respon exactament a la demanda que es va fer fa uns mesos“. Ubide explica que els comerciants van demanar limitar l’entrada només dels grups organitzats perquè“entorpeixen, provoquen saturacions de passadissos i no permeten ni comprar ni caminar”.

D’altra banda, els guies turístics oficials es van desmarcar d’aquesta pràctica i van explicar que “fa temps que no s’organitzen visites guiades per dins el mercat”.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/07/els-grups-guiats-no-podran-entrar-a-la-boqueria-els-matins-de-divendres-i-dissabte/

Dijous, 09 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

Els guies turístics critiquen les restriccions a la Boqueria i diuen que “no serviran de res”

L'Associació Professional de Guies de Turisme de Catalunya ha criticat que la mesura per impedir l'entrada de grups de més de 15 persones al Mercat de la Boqueria els divendres i dissabtes no tindrà cap impacte perquè els guies que entren al mercat no formen part de l'associació i actuen com a "pirates".

Els guies professionals consideren que el Mercat de la Boqueria està saturat perquè “el turisme no està regulat de bon principi”, i alerten que la restricció de l’entrada no funcionarà perquè els qui fan les visites són “pirates” que “no tenen ni idea de les ordres que hi ha, citen tothom a la porta i es fa un tap”.

Des de l’Associació de Guies de Catalunya asseguren que fa temps que van deixar d’entrar al mercat amb grans grups per evitar aglomeracions i defensen que quan els toca fer una visita a la Boqueria donen temps lliure als turistes perquè hi puguin passejar durant uns minuts. La guia Iolanda Saguar, membre de l’associació, explica queels professionals saben “molt bé com portar un grup i no molestar gaire la gent”.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/08/guies-turistics-critiquen-restriccions-boqueria/

Divendres, 10 d'abril de 2015
El Periódico

El pla turístic de BCN prioritza actuar en barris amb «crispació»

La taula intersectorial proposa «abordar amb celeritat» l’incivisme i l’activitat il·legal

L’aventura de fer seure junts sectors d’interessos tan dispars com veïns i hotelers, propietaris de pisos turístics i acadèmics, o guies turístics i polítics, ha finalitzat amb una torrencial pluja d’idees per consolidar el futur pla estratègic de Barcelona 2015-2020. Se sintetitzen en 35 i són molt variades, però estan encapçalades per la de millorar la gestió dels fluxos turístics en zones calentes, i emfatitzen la necessitat d’«abordar amb celeritat» problemes de convivència d’usos que causen crispació en aquestes zones, com la Barceloneta, la Sagrada Família, la Rambla... Es reitera una vegada i una altra que una part petita del territori, saturat, pateix un desgast (físic i moral) amb un impacte negatiu que aprecia el conjunt de la ciutat. I que és necessari alleujar aquesta pressió alhora que es redistribueix el benefici econòmic, conclouen.

La densa tasca de la comissària Maria Abellanet, que ha vertebrat grups de treball entre els 132 representants participants, s’ha saldat amb set bases per avançar cap a un pacte local sobre turisme responsable, en una conjuntura complexa on el barceloní es revela cada vegada més contra els perjudicis col·laterals a l’«èxit» (massificació, pèrdua d’identitat, incomoditats, economia submergida, increment d’incivisme...), identificats durant una de les sessions.

Entre les set matèries figuren la necessària redistribució intel·ligent dels fluxos, reducció dels impactes negatius, ordenació i regulació de l’activitat turística, definició d’un nou model de govern i finançament del turisme, fomentar la singularitat de la ciutat com a destí, distribuir més equitativament els beneficis i sensibilitzar sobre aquests la ciutadania buscant la seva complicitat.
Segons va dir ahir l’alcalde, Xa-vier Trias, «s’ha de comptar amb tots per aconseguir el repte compartit de fer compatible que Barcelona sigui la millor ciutat per visitar i a la vegada la millor ciutat per viure». I confia a aconseguir un preacord de cara al pla estratègic abans de les eleccions.

AMBICIÓ / La llista d’iniciatives concretes suggerides des de la taula és ambiciosa: millorar l’esmentada gestió dels fluxos de visitants en «zones calentes» (amb més informadors turístics, regulació dels grups en bici, disminució del soroll, pacificant trànsit...), crear noves centralitats i icones (integrant els diferents barris en un relat més integral de la ciutat, promovent activitats fora del centre, també a l’àrea metropolitana), aprofitar les noves tecnologies per gestionar millor el sector (generant missatges «redistributius»...), «abordar amb celeritat els problemes més rellevants que causen crispació» (des de la Barceloneta fins a la Boqueria, passant pel tema de la concentració d’autocars, els pisos turístics il·legals i l’incivisme), introduir la figura de l’agent cívic de proximitat vinculat al turisme, millorar les infraestructures (aparcament, il·luminació...) en zones d’alt impacte de visitants, contrarestar l’impacte negatiu del turisme (promovent pisos socials en aquestes zones, amb compensacions fiscals), gestionar l’impacte ambiental, implicar «els operadors turístics en la sensibilització dels turistes sobre l’efecte del turisme a la ciutat» o integrar el turisme en l’estructura del govern local, amb pes a l’agenda pública, són les 10 primeres prioritats.
Però també es demana redefinir el model turístic de la ciutat «a mitjà i llarg termini», crear un sistema «integral d’intel·ligència turística» (amb un observatori, estudis de percepcions de ciutadans i viatgers...), explorar noves fonts de finançament més enllà de la taxa turística, fer un pla urbanístic i d’usos de l’activitat (distribució de l’allotjament, comparativa amb altres ciutats...), reforçar el control i sancions de l’activitat turística irregular (i revisar la norma dels nous negocis vinculats), reforçar l’espai públic, donar més suport al comerç, i moltes altres mesures que no seran fàcils.

Divendres, 10 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

Rescatades vuit persones atrapades al Mirador de Colom per una incidència a l’ascensor

Vuit persones han hagut de ser rescatades aquest divendres poc abans de les 14 h després que s'espatllés l'ascensor del monument a Colom i tres turistes i l'ascensorista hi hagin quedat atrapats. Els Bombers també han evacuat tres adults més i un menor que es trobaven al mirador contemplant les vistes. Mentre no s'esclareixin les causes de la incidència i no es revisi a fons la instal·lació, les visites a Colom s'han aturat.

En el moment dels fets, pels volts de les 13.45 h, hi havia quatre visitants al capdamunt de la torre, un dels quals era menor. A més, l’ascensor s’ha aturat quan transportava quatre persones més, inclòs l’ascensorista.

L’ascensor del monument a Colom fou el primer de la ciutat. S’hi va instal·lar l’any 1889 i, el dia de la inauguració, l’alcalde Rius i Taulet va quedar-s’hi tancat durant uns minuts amb dos periodistes. Fou l’inici de la maledicció dels ascensors d’aquest mirador. A la postguerra, l’elevador original va ser substituït per un de nou i, durant la restauració del monument als anys 80, es va tornar a canviar. Això després que el 1976, l’antic ascensor es desplomés amb cinc persones a dins, tot i que només una va resultar ferida lleu. El 2006, una avaria va deixar 14 turistes aïllats al mirador durant dues hores. L’1 de maig de 2012, quatre turistes espanyols i dos de japonesos van tornar quedar atrapats tot un matí al mirador per una avaria a l’ascensor. Els van rescatar cap a les 16 h per l’exterior del monument amb una grua de grans dimensions. Aquell mateix dia es va tancar l’accés als visitants d’aquest espai emblemàtic de la ciutat, que no va reobrir fins l’any 2013 després de reforçar-ne la seguretat.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/10/rescatades-quatre-persones-atrapades-a-lascensor-del-mirador-de-colom/

Divendres, 10 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

La Boqueria estrena la prohibició d’accés als grups més tumultuosos

El Mercat de la Boqueria ja aplica la prohibició de deixar-hi entrar grups guiats de turistes que superin les 15 persones, els matins de divendres i dissabtes. La mesura ha generat satisfacció en la majoria dels clients habituals i paradistes, alguns dels quals han notat menys presència de visitants entorpint el pas als passadissos.

Els turistes segueixen passejant pel Mercat de la Boqueria, però els grups guiats de més de 15 persones ja no ho poden fer els divendres i dissabtes al matí. La mesura s’ha aplicat per primera vegada durant aquesta jornada, i segons alguns clients s’ha notat a l’hora de fer la compra perquè han avançat més ràpid pels passadissos del mercat. Una clienta de tota la vida, Mercè Fernández, explica que porta un timbre de bicicleta incorporat al carro de la compra i que pita quan s’acumulen els turistes perquè no la deixen avançar.

Molts dels usuaris diuen amb prudència que han notat la presència de menys grups de visitants nombrosos recorrent el recinte del mercat. També els paradistes agraeixen la posada en marxa d’aquesta mesura, però encara no entren a valorar l’eficiència d’aquesta restricció. Els vigilants de seguretat són els encarregats de controlar l’accés d’aquests grups i els informen en cas que no reuneixin els requisits per visitar en grup el mercat. La prohibició és efectiva tots els divendres i dissabtes de l’any fins a les 15 h, tot i que no es descarta ampliar-la o reduir-la en funció de l’afluència.

La mesura és una reivindicació dels comerciants que eren partidaris de regular-ne l’entrada els dies en què l’afluència de públic és més gran perquè els clients habituals puguin comprar d’una forma més còmoda.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/10/mercat-de-la-boqueria-prohibicio-grups-turistes-divendres-dissabtes/

Dimarts, 14 d'abril de 2015
El punt/Avui

La boleta, desapareguda

L'eradicació dels trilers de la Rambla, consolidada després de més d'un any sense que consti cap denúncia

La pressió exercida per agents de paisà, clau per fer fora les bandes, que han emigrat a altres capitals europees

On és la boleta? Si abans semblava fàcil localitzar-la malgrat que a la pràctica resultava impossible encertar l'aposta, ara directament resulta introbable. Ja fa temps que a la Rambla, on abans resultaven inevitables, no es veuen ni boletes, ni cigrons, ni naips doblegats, ni les rotllanes que es formaven al voltant, entre les quals sempre hi havia com a mínim un il·lús rodejat d'una majoria de conxorxats que li fabricaven una posada en escena a mida per alleugerir-li el pes de la cartera. Els trilers, convertits ja, a força d'irreductibles, en gairebé un element folklòric més de la Rambla, han acabat marxant. I l'eradicació sembla consolidada. Si l'estiu del 2013 l'Ajuntament ja va anunciar que havia aconseguit reduir a la mínima expressió, la d'un únic grup, la presència de trilers, les dades rubriquen ara la fita: aquell any, la Guàrdia Urbana encara va actuar contra ells en més de tres-centes ocasions a requeriment d'algun ciutadà, i va imposar més de mig centenar de denúncies administratives per aquesta vella pràctica amb forma de juguesca il·legal i fons d'estafa pura; però, si fem cas de l'últim balanç anual de la Guàrdia Urbana, el 2014 va ser el primer exercici en què ningú, ni una sola vegada, va cridar la policia per l'acció de trilers, i en què aquesta no va imposar cap denúncia. Els últims havien marxat. I, segons l'intendent portaveu de la Guàrdia Urbana, Carles Reyner, ja no han tornat.

Queden més xacres a la Rambla, algunes de gairebé tan antigues com el mateix passeig, i altres de nova fornada, però el cas és que la fita d'haver extirpat aquesta no és menor, si tenim en compte el grau d'arrelament i tots els intents anteriors, fracassats, de fer desaparèixer la boleta. En el seu Barcelona a cau d'orella, una monumental actualització de la clàssica Guia Secreta de Barcelona de Carandell, Xavier Theros explica que “fins a principis dels setanta, els especialistes en aquesta estafa s'estenien fins a la meitat de la rambla de Catalunya, i havien ocupat la plaça de Catalunya”. Als anys vuitanta, també se'n veien al passeig de Gràcia i, tot i l'increment del nombre de patrulles de paisà destinades a controlar-los, a principis dels noranta la Guàrdia Urbana ja xifrava en 170 el nombre de trilers que operaven a Barcelona.

La dificultat per combatre la pràctica sempre ha estat la mateixa: la de provar que es tracta d'una estafa que, a més, abans només era perseguible si era denunciada per la víctima, que en el cas de la dels trilers, potser per vergonya, no acostuma a fer-ho. Però tot i així, l'aposta olímpica de la ciutat va comportar una neteja general del centre, que havia de sortir fotogènic en el gegantí anunci que a escala mundial constituïen els Jocs per a la ciutat. Així, l'estiu olímpic, a còpia de batudes, va ser la culminació a un parell d'anys de pressió creixent sobre les bandes, que havia servit per emprenyar-les i complicar-los la jornada laboral, però no per fer-les desistir, segons admetien comandaments policials en informacions periodístiques de l'època. Si més no, amb els Jocs, el fenomen es va restringir més. “Se'ls va concentrar entre la rambla dels Estudis i la dels Caputxins”, escriu Theros.

La xacra, però, va continuar allà, incrustada. I va créixer amb el boom turístic, tot i les campanyes informatives dirigides als visitants i l'increment paral·lel de les actuacions policials per fer-hi front: 2.810 el 2001, 3.648 el 2003 i 4.177 el 2009. Si el 2002 la policia xifrava en cinc les bandes de trilers que operaven a Barcelona, cadascuna integrada per una desena de membres, el 2011 en comptabilitzava onze. El creixement va anar aparellat a un canvi de perfil. Si tradicionalment els trilers havien estat locals, van ser progressivament substituïts per grups estrangers, majoritàriament provinents de l'est d'Europa.

Canvi d'estratègia

Quan, aquell 2011, Xavier Trias va assolir l'alcaldia, es va marcar com una prioritat reforçar el combat contra la petita delinqüència que assetjava els turistes, trilers inclosos. La primera fórmula, la d'intentar imputar-los per estafa i per integració a banda criminal, no va funcionar. Aquell any hi va haver 4.075 denúncies penals, que no van comportar “cap condemna en ferm”, segons Reyner. Successives sentències van concloure que la juguesca no implica que hi hagi estafa, i que aquesta és indemostrable.

El 2012 es va canviar d'estratègia: ja només hi va haver 48 denúncies penals, mentre que la xifra de les administratives va ser de 1.991, gairebé el doble que l'any anterior. I, en paral·lel, es va augmentar la pressió per impedir a les colles arribar fins i tot a plantar la paradeta. Segons Reyner, és una de les conseqüències de la implantació del que l'executiu de Trias considera un dels èxits policials del mandat: els grups de delinqüència urbana, que van arrencar a Ciutat Vella el febrer del 2012, operen de paisà i es dediquen a combatre els furts i altres delictes que es produeixen a la via pública. “Abans esperàvem que actuessin per intervenir, i de vegades es produïen corredisses o petits aldarulls. Vam decidir fer-ho abans, i no permetre'ls ni arribar a instal·lar-se”, explica l'intendent, que parla de “patrullatge per saturació”. Les denúncies per oferiment de juguesques al carrer, prohibides ara en l'ordenança de civisme, corresponen només als casos en què els tafurs sí que arribaven a iniciar la posada en escena.

A l'estranger

Els resultats aquest cop no van trigar. A finals del 2012, dels onze grups detectats un any abans –integrats majoritàriament per romanesos o moldaus, però també amb presència d'espanyols, segons la policia–, només en quedaven “tres o quatre”, explica l'intendent portaveu. I a finals del 2013, només un, que no va durar gaire més. La pressió policial va arribar al punt de retocar el relleu dels torns de patrullatge per evitar cap interval entre la retirada d'un torn i la incorporació del següent, interval que els trilers aprofitaven per actuar. La boleta va desaparèixer del tot i no ha tornat a aflorar, tal com confirma Xavier Masip, gerent d'Amics de la Rambla.

I on és, ara? A diferència de, per exemple, els venedors ambulants, que quan puja la pressió policial es desplacen a altres zones de la costa catalana, els trilers han marxat a l'estranger. Masip diu haver-ne vist algun dels que operaven a Barcelona a Berlín. I Reyner, que hi ha agents de la Guàrdia Urbana que, estant de vacances, han retrobat vells coneguts del trile ramblista “a París, Itàlia o Portugal”. “Això no vol dir res. Si els pressionen allà, pot ser que tornin cap aquí un altre cop”, adverteix. No en va, fins ara mai havien marxat del tot. “Encreuem els dits, perquè ara ve el bon temps. La clau és mantenir el patrullatge. Si es relaxa, tornaran.”

LES XIFRES
11 grups, cadascun d'una desena de trilers, actuaven a la Rambla el 2011. Fa més d'un any que no en queda cap.
1.991 multes es van imposar a trilers el 2012. El 2013, quan quedava un grup, van ser 520, i l'any passat, cap

Divendres, 17 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

L’Ajuntament obrirà expedients per 244 incompliments de paisatge urbà a la Rambla

Un total de 73 comunitats de propietaris i 171 negocis de la Rambla han fet cas omís del requeriment de l'Ajuntament que els obliga des de principis de març a corregir incompliments de la façana per adaptar-se a la normativa de paisatge urbà. El consistori estudiarà ara en quins dels 244 casos serà necessari obrir expedients.

L’endemà de la data límit fixada pel consistori per respondre als 324 incompliments de la normativa de paisatge urbà detectats a la Rambla, només s’han iniciat les converses per resoldre’n 80, és a dir, una quarta part del total.
Segons ha pogut saber BTV, 73 comunitats de propietaris i 171 comerços, restaurants o oficines que es desenvolupen al passeig no han respost el requeriment de l’Ajuntament i, per tant, podrien ser sancionats. Fonts municipals han explicat que l’Ajuntament els analitzarà cas per cas -d’un total de 244-  per determinar en quines ocasions s’obriran expedients sancionadors.

Primers elements retirats

La minoria, el 25%, ja s’han posat en contacte amb el districte (31 comunitats i 49 activitats) i alguns, sense gaire entusiasme, han acatat la norma i han retirat alguns elements dels edificis. Un exemple és l’alarma incrustada a la façana del Centre Galego, que ha desaparegut. Al seu lloc hi queda ara un requadre gris que obligarà a repintar la paret. En tots els casos l’Ajuntament farà un seguiment de les millores per tal de verificar que es compleix la normativa de paisatge.

L‘Hotel Montecarlo ha apagat els focus que il·luminaven la façana i properament retirarà el tendal de forma ovalada que el caracteritza. El substituirà un nou rètol fet amb lletres amb relleu incrustades a la façana, similar al de la Farmàcia Rambla, i amb què es volen homogeneïtzar tots els establiments del carrer.

L’Hotel Cuatro Naciones també ha fet alguns passos: la propietat ha eliminat els focus exteriors i ha encarregat un projecte per refer la marquesina. Segons l’administrador de l’hotel, Javier Saiz, la nova decoració no pot trencar l’estètica del passeig i, per aquesta raó, tindrà un estil de “ferro antic o de vidre”.

En un futur, segons han explicat els restauradors a BTV, si aquests hotels fan modificacions a la façana hauran d’instal·lar també persianes mallorquines (en la imatge) i canviar les portes de finestres i balcons actuals per d’altres que siguin de fusta, tal com eren antigament.

Pel que fa als locals que requereixen obres més grans, com el restaurant Cosmos o el Moka, han presentat les propostes de remodelació al consistori i estan en espera d’una resposta municipal que defineixi amb pèls i senyals com ha de ser la reforma.

Això és el que ha succeït amb la primera botiga de “souvenirs” i articles de viatge de la Rambla. Casa Sánchez, fundada l’any 1924 amb motiu del Congrés Eucarístic, haurà de restaurar les fustes de l’aparador i recuperar el relleu de columna clàssica que hi havia originàriament. La norma també l’obliga a treure la vitrina expositora tot i que el propietari, Ricardo Sánchez, defensa que finalment es pugui mantenir, com han fet altres comerços centenaris de la ciutat.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/16/ajuntament-obrira-expedients-244-incompliments-llei-paisatge/

Divendres, 17 d'abril de 2015
La Vanguardia

Musical Emporium de la Rambla pierde la música

En la histórica tienda de la Rambla, ahora vacía, no queda rastro de los muebles y elementos patrimoniales, que se vendieron antes de concretarse su protección | La propiedad del local presentará alegaciones para descatalogar esta tienda intocable

"En el interior, el pavimento de mosaico, las estanterías, las cajas de piel y los mostradores". Así reza la ficha en la que se recogen los elementos patrimoniales que se deben proteger en la histórica tienda Musical Emporium de la Rambla. De las librerías y de las partituras encuadernadas no queda nada dentro del local. No hay rastro de ningún mueble, aunque se adivina sus formas por la huella que han dejado con el paso del tiempo en las paredes. La imagen que acompaña el artículo es de por sí bastante ilustrativa sobre el estado en el que ha quedado este negocio que se encuentra en la lista de las 32 tiendas intocables y que la propiedad quiere descatalogar. 

La lista de comercios emblemáticos de Barcelona llegó tarde para esta centenaria tienda, que cerró sus puertas unos días antes de que el catálogo viera la luz. El inquilino de la tienda, que regentaba el negocio familiar fundado por su abuelo, vendió los muebles que habían comprado sus predecesores a un anticuario de los Encants y este, a su vez, a un empresario belga. La pista de las antiguas estanterías se ha perdido y el Ayuntamiento abrió un expediente de restitución del mobiliario para recuperarlo que sigue su curso. Pero encontrar los muebles parece que será una tarea imposible. El inquilino recibió un burofax en el que se le instaba a dejar vacío el local. Y eso es lo que hizo. Existía una suspensión de licencias de obras y actividades para la tienda, pero aún no había catálogo que protegiera patrimonialmente el interior.

La propiedad explica que esta cláusula -la de dejar el local vacío- es muy común cuando se comunica el cese de un contrato de alquiler. Pensaron que se llevarían los instrumentos, las partituras y los elementos personales, pero no esperaban que desapareciera el mobiliario. Cuando los propietarios accedieron al interior y comprobaron que no quedaba nada, levantaron acta notarial. En breve presentarán alegaciones para que deje de formar parte de las 32 tiendas intocables. Sostienen que no tiene sentido que sea considerada una tienda por proteger cuando no hay ni rastro de ningún elemento patrimonial a excepción de la fachada, que en su opinión está a punto de caer al suelo. Esta situación, según los propietarios, está dificultando el alquiler el local.

El 12 de mayo finaliza el periodo de alegaciones al catálogo de tiendas singulares. Mientras, se discute en el Parlament la ley de Patrimoni. La Associació d'Establiments Emblemàtics participó la semana pasada en una de las comisiones para lograr que se proteja la actividad de estas tiendas. Para el presidente de esta entidad, Josep Maria Roig, la supervivencia del mobiliario va asociado a que se mantenga el mismo

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150416/54429959850/musical-emporium-pierde-musica.html#ixzz3XZ1JaXQw 

Divendres, 17 d'abril de 2015
El Punt/Avui

La Rambla ignora la crida a complir la norma de façanes

Un 75% de les 324 activitats comercials i comunitats de propietaris avisades no han respost al requeriment per adequar-se a l'ordenança

L'Ajuntament inicia els tràmits per sancionar-les

A la Rambla no només la immensa majoria d'edificis vulneren l'ordenança de paisatge urbà, sinó que s'ha fet cas omís al primer avís de l'Ajuntament per mirar de posar-hi ordre. Un 75% de les 324 activitats comercials i comunitats de propietaris corresponents a les 110 finques privades que al llarg del passeig infringeixen la norma de façanes no han respost al requeriment que la regidora del districte, Mercè Homs, els va remetre al febrer per instar-los a adequar-se a la normativa . Una missiva que anava acompanyada d'una fitxa on es detallava la vulneració i se suggerien els passos per corregir-la.

El termini per, si més no, donar-se per assabentat s'esgotava abans-d'ahir, i el balanç de la iniciativa no és gens satisfactori: de les 104 comunitats de propietaris que van rebre la carta, només 31 s'han posat en contacte amb l'Ajuntament. I la resposta encara és més escarransida si parlem dels establiments comercials instal·lats als baixos dels edificis: 49 han respost i 171, no.
Les notificacions van arribar com a conseqüència d'una revisió de totes les façanes de la Rambla efectuada en el marc del pla Cor, el projecte d'intervenció integral que impulsa l'executiu de Xavier Trias per resoldre alguns dels problemes endèmics del passeig. La inspecció va permetre constatar que l'ordenança la vulneren 124 finques de la Rambla, és a dir, gairebé totes, incloses 14 que corresponen a edificis institucionals, en els quals ja s'està treballant per corregir els incompliments, segons fonts municipals. A la resta, se'ls va remetre l'avís.

Ara, un cop esgotat el termini per respondre'l, l'Ajuntament obrirà expedient a tots els particulars que l'han ignorat. Les multes poden ser de fins a 450 euros en cas d'infracció lleu, de 900 si és greu i de 1.800 si és molt greu, excepte si s'infringeix també la normativa urbanística: llavors els màxims respectius són 600, 6.000 i 60.000 euros.

Paral·lelament, també es farà un seguiment de les millores efectuades a les façanes corresponents als titulars que sí que han mostrat interès a esmenar els incompliments, i tancarà l'expedient obert a tots els comerços i les comunitats de propietaris que els hagin corregit. Ja n'hi ha que han avisat que ho han fet, però resta la comprovació oficial, segons l'Ajuntament.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/843666-la-rambla-ignora-la-crida-a-complir-la-norma-de-facanes.html

Divendres, 17 d'abril de 2015
El Periódico

L’àrdua convivència amb el turisme massiu

Ciutat Vella està saturada de visitants i els seus veïns –cada vegada menys a causa de la difícil convivència entre residents i turistes– reclamen mesures de xoc efectives i urgents. Aquesta radiografia obre una sèrie en què EL PERIÓDICO retratarà la realitat dels 10 districtes de Barcelona.

Encara que els veïns tenen identificat un mal comú, el turisme massiu, Ciutat Vella compta amb moltes realitats. Mentrestant, tot i els seus mals, la Barceloneta «segueix sent un barri», i racons com el Gòtic estan «en procés de descomposició». Amb aquesta duresa ho descriu Teresa Picazo, de l’associació de veïns del barri. «A la Barceloneta encara hi ha un teixit veïnal fort, es fa vida de barri. Al Gòtic, en canvi, cada vegada som menys; els veïns han anat sent expulsats primer per l’especulació i després pel turisme descontrolat, de manera que, a més a més, tenim molta menys força per denunciar la nostra situació», resumeix Picazo, nascuda al Gòtic.

A pesar d’aquestes realitats dispars, hi ha no poques peticions comunes, encapçalades, no cal dir-ho, per la de repensar l’actual model turístic, protegir el comerç de proximitat i «recuperar» l’espai públic per a la ciutadania, que ara ocupen en gran mesura grans terrasses i pilots de turistes seguint un vistós paraigua aixecat.

A pesar que encara es poden veure velles pancartes en no pocs balcons, lluny queden les manifestacions veïnals dels últims anys del govern local socialista, en què, sota el lema « Volem un barri digne », els veïns denunciaven, de forma més o menys políticament correcta, els problemes de convivència amb els llavors acabats d’arribar immigrants. El punt de mira ha canviat. El nou sentiment generalitzat és que qui provoca els problemes més grans no és el forà que s’instal·la al barri per viure-hi, sinó el que ve per passar-hi uns quants dies, sobretot si els rega amb litres de sangria al pis de sobre.

Entre les mesures municipals del districte regit per Mercè Homs els últims quatre anys destaca l’impuls del Pla Cor, amb la intenció de «recuperar» la Rambla per als barcelonins, un objectiu que encara està llunyà; i la creació del Pla Dintres, una mesura coercitiva per tal d’obligar els propietaris de finques en mal estat –que desgraciadament n’abunden al districte– a reformar els edificis. En el marc d’aquest últim pla i fruit de la privatització de la gestió dels aparcaments, el municipi ha comprat diverses finques al carrer de Robador i Sant Ramon, en què s’exercia la prostitució, amb el compromís de convertir-les en vivenda pública. El primer mandat  de Trias passarà també a la història de Ciutat Vella per la construcció de la marina de luxe al Port Vell, no sense oposició veïnal, igual que per la modificació del pla d’usos impulsat pel govern local anterior el 2010, que acotava l’obertura de nous hotels.

LES REIVINDICACIONS / Lourdes López, de l’associació L’Òstia de la Barceloneta, té clares quines són les prioritats del barri. «Necessitem formació específica perquè els joves del barri puguin treballar en la indústria que encara tenim. No pot ser que s’aposti només pel turisme. Tenim indústria portuària i marinera, necessitem que es fomenti i que els nostres joves tinguin oportunitats reals de futur», prossegueix la dona, que també posa èmfasi en la necessitat de fomentar la política de vivenda social. «Demanem el tancament total de l’aixeta de les llicències turístiques. Els pisos il·legals s’han de reconvertir en pisos socials», apunta López. Està molt arrelat al barri mariner, sobretot des de l’esclat viscut l’estiu passat, el missatge que «cada pis turístic suposa una casa menys per al veïnat». Ho deixa clar Valentí Arena, lector d’EL PERIÓDICO i president del club d’handbol de la Barceloneta. «El problema no està resolt. Ara amb el bon temps arriba el pitjor», diu aquest veí, que també reivindica una pista pública en condicions  en què els veïns puguin jugar. «Estem utilitzant la pista del col·legi, però no és coberta i ens mullem quan plou. Podrien invertir el que s’ha recaptat amb la taxa turística al barri construint una pista coberta, d’espai al barri n’hi ha de sobres», explica.

Pel que fa a equipaments pendents al barri de la Barceloneta, López posa dos temes més sobre la taula: l’ara com ara decadent Clínica Barceloneta i la cooperativa Siglo XX. Volen convertir el primer edifici, semiabandonat, en pisos tutelats per a persones grans, i el segon en un equipament juvenil.

La mirada de Picazo des del Gòtic és molt diferent. No parla des del fragor de la batalla com ho fan els veïns de la Barceloneta, sinó gairebé des de la terra erma després de la guerra (perduda). «Moltes de les persones que vivien al Gòtic eren grans amb lloguers de renda antiga i el mobbing immobiliari va ser durant molt temps una pràctica habitual», relata la dona.

Als ulls de Maribel Ponts, lectora d’EL PERIÓDICO i veïna del Raval, el que té de pitjor la massificació turística és la inseguretat que genera al barri. «Les estadístiques diuen que ha baixat, però estic convençuda que és perquè la gent sap que no serveix per a res i ja no ho denuncia», lamenta.

Precisament per lluitar contra la parquetematització del centre, un grup de veïns va crear l’any passat la iniciativa Fem Plaça. Una cosa tan revolucionària com organitzar trobades veïnals a les places com a acció de denúncia de l’excessiva ocupació de l’espai públic per part de la indústria turística i per enfortir el teixit veïnal.

Maria Mas, de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, parla sobre la gent gran. «Una de les reivindicacions històriques al Casc Antic és la residència per a persones grans. Tenim tres centres oberts que funcionen molt bé, però cap residència. No seria desenraonat projectar la residència al solar de l’hotel que Núñez vol construir al Rec Comtal», argumenta Mas, que insisteix en la necessitat de parar la construcció del citat hotel i de revertir el canvi del PGM promogut per l’anterior govern per permetre la construcció d’un hotel de luxe al costat del Palau de la Música.

També preocupa el futur dels joves del districte. «A molts els fa falta una bona transició de l’escola a l’accés a la feina. Són nois amb ganes i necessiten oportunitats. L’ajuntament els ha de facilitar orientació», reivindica Rosa Balaguer, directora general del Casal dels Infants del Raval.

Dimecres, 22 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

Els trilers desapareixen de la Rambla i es traslladen a Berlín, París i Roma

Segons la Guàrdia Urbana, l'any 2014 no es va interposar cap denúncia als trilers de la Rambla i els veïns i comerciants del passeig afirmen que aquests grups ja formen part del record. La policia barcelonina, que ha estat treballant des de fa cinc anys per fer-los desaparèixer, indica que els grups que operaven a la ciutat s'han traslladat a Berlín, París o Roma.

A les dècades dels 70, 80 i principis dels 90, els dominis dels trilers s’estenien més enllà de la Rambla i se’ls podia veure estafar amb tota impunitat a la plaça de Catalunya, la rambla de Catalunya o fins i tot el passeig de Gràcia. Després d’una temporada d’alts i baixos el 2010 es van encendre totes les alarmes. En plena expansió del turisme i en una situació de crisi les bandes organitzades, especialment les vingudes de l’est, van establir les seves oficines al bell mig de la Rambla. En aquell moment es van arribar a compatibilitzar més d’11 bandes organitzades diferents.
És en aquell moment quan l’Ajuntament de Barcelona va començar a traçar un pla per mirar d’aturar els trilers. El primer va ser intentar imputar-los delictes per associació a banda criminal i estafa. Les denúncies no van prosperar als jutjats i es va mirar de trobar una altra solució. La resposta va arribar per dues vies.

Les denúncies als jutjats van començar a ser administratives i la pressió de les patrulles a la Rambla va començar a ser asfixiant. És el que es coneix com a patrulles per saturació, la Rambla sempre està vigilada per una parella de policies i quan hi ha un canvi de torn, aquest coincideix amb l’anterior. Un altre fet clau va ser actuar quan els trilers encara no s’havien instal·lat, la pressió va acabar funcionant i el 2014 van desaparèixer de l’avinguda.
Els veïns també veuen amb bons ulls la desaparició dels trilers. Havien arribat a pensar que ja formaven part indissoluble del paisatge de la Rambla. En comprovar que la pressió policial ha funcionat especialment bé amb els estafadors, ara creuen que s’ha obert un camí per tractar de la mateixa manera la resta de problemes. La prostitució i els furts són ara per ara la seva màxima preocupació.

Però on són els trilers? Segons la Guàrdia Urbana els ha vist en altres capitals especialment turístiques com ara Berlín, París o Roma, i fins i tot en el pàdoc de Fórmula 1 del circuit de Monza. De la mateixa manera que s’ha fet a Barcelona, la policia pensa que els estafadors també poden rebre pressió a les diferents capitals europees i acabar tornant a la ciutat. Per això saben que per evitar que tinguin la temptació el millor és no abaixar la guàrdia.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/21/trilers-desapareixen-rambla/

Dimecres, 22 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

Les Fonts Bessones de la plaça de Catalunya ofereixen espectacles amb llum i moviment

Les fonts de la plaça de Catalunya han estrenat llum i moviments d'aigua, després d'una rehabilitació integral. Les instal·lacions s'han posat en marxa la matinada d'aquest dimarts amb millores en l'eficiència energètica i beneficis ambientals. Una de les novetats és que la música de l'espectacle no se sent a l'entorn, però estarà disponible a través d'una aplicació mòbil que permetrà als ciutadans veure l'espectacle i escoltar la música en directe pel telèfon.

Després de més de 50 anys sense reformar-se, les fonts de la plaça de Catalunya s’han sotmès a una rehabilitacio integral i ara poden oferir espectacles amb moviment i llum. Hi ha dos horaris per veure les instal·lacions ornamentals en acció, el de primavera-estiu, amb l’espectacle programat de dijous a diumenge de 21 a 0 h, cada 30 minuts. I el de tardor-hivern, que funcionarà de 19 a 23 h, també cada mitja hora. Els espectacles no incorporen música, com passa amb la Font Màgica de Montjuïc, però els visitants podran descarregar-se una aplicació mòbil en un futur i escoltar la música a través del telèfon.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/22/fonts-bessones-placa-catalunyaespectacles/

Dijous, 23 d'abril de 2015
BTVnotícies.cat

Sant Jordi multitudinari a la Rambla
Barcelona viu un Sant Jordi amb més de 4.000 parades de roses i 900 de llibres

Barcelona celebra la diada de Sant Jordi amb ciutadans omplint els carrers i múltiples activitats arreu. Més de 4.000 parades de roses i gairebé 900 de llibres inunden des de primera hora del matí tots els racons de la ciutat. També hi ha llargues cues per aconseguir la signatura d'alguns dels escriptors que es perfilen com els més venuts d'aquesta diada. A hores d'ara, però, encara és una incògnita saber qui encapçalarà el rànking de vendes i quantes roses es regalaran.

La Rambla i el passeig de Gràcia són, un any més l’epicentre de la diada, juntament amb el passeig de Sant Joan, que es consolida com a zona destinada a la literatura infantil i juvenil. Però no són els únics. De fet, des de primera hora d’aquest matí tothom qui passeja pels carrers de Barcelona té l’oportunitat d’impregnar-se de literatura i de tot tipus i varietats de roses. En total, la diada de Sant Jordi inunda la ciutat amb més de 4.000 parades de roses i gairebé 900 de venda de llibres.

Unes 200 parades de llibres omplen el recorregut de la Rambla, on les roses només es venen a les parades fixes dels floristes. A la resta de carrers de Ciutat Vella, hi ha 300 parades més de venda de roses, i una trentena de llibreries exposen els seus exemplars al carrer. Aquest és el tercer any en què totes les parades del districte estan guarnides de la mateixa manera, amb un faldó de roba de sac, per diferenciar-se de les que aprofiten la confusió per treballar sense llicència.

Un altre dels pols d’activitat d’avui és a l’altra Rambla, la del Raval. En aquest punt, un centenar d’entitats educatives, socials i culturals del barri organitzen més de 60 activitats repartides durant tot el dia. Hi ha previstes actuacions musicals, tallers i lectures, i també s’hi faran accions col·lectives com un mural per la pau i la convivència, o un mapa participatiu que es construirà amb missatges breus dels veïns opinant sobre el barri.

Els escriptors són també els protagonistes d’aquesta jornada. Després del tradicional esmorzar a l’Hotel Regina, molts d’ells han començat una autèntica marató de signatura de llibres. Alguns protagonitzen llargues cues de lectors. És el cas de Ken Follet, que viu el seu primer Sant Jordi a la ciutat, i que ha vist com molts dels seus lectors feien una llarguíssima cua perquè els signés exemplars dels volums de la trilogia ‘The Century’. Ken Follet, de fet, apareix en algunes de les travesses sobre quin seran els autors més venuts d’aquest any.

Qui també acumula llargues cues és l’escriptora Almudena Grandes, que l’any passat va ser una de les grans triomfadores de la diada de Sant Jordi amb ‘Las tres bodas de Manolita’ de l’editorial Tusquets.

Les previsions dels més venuts, però també apunten altres noms, com els d’Albert Espinosa, Martí Gironell o María Dueñas. També hi ha alguns autors, però, que s’estrenen aquest any i viuen el Sant Jordi sense tanta pressió. És el cas de David Caraben, el cantant de Mishima, que presenta ‘La forma d’un sentit’, un recull de lletres del grup, que ell mateix s’encarrega de comentar.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/23/barcelona-viu-un-sant-jordi-amb-mes-de-4000-parades-de-roses-i-900-de-llibres/

LA RAMBLA DE BARCELONA

La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.

Carregant...
x
X