Discurs del president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar, a l'acte de lliurament dels guardons de Ramblista d'Honor 2022

"Il·lustríssimes regidores i regidors, apreciat Enric Canet, membres del jurat dels Guardons de Ramblista d’Honor,  i amics i amigues de la Rambla que ens acompanyeu, bona tarda en aquesta cloenda de les Festes del Roser, que és la nostra Festa Major.

Vull començar amb un record per a tres persones que ens han deixat el darrer any. L’Oriol Bohigas, Ramblista d’Honor l’any 1990 i de qui no cal explicar tot el què va fer pel passeig i per la ciutat. I el José Saura i el Jordi Orozco. Dues persones que, amb seixanta anys de diferència, van escollir la Rambla per obrir-hi un negoci i que, alhora, l’estimaven i la defensaven.

En aquesta línia d’estimar i defensar la Rambla hem celebrat un any més una Festa del Roser que ha estat gaudida per molta gent de Barcelona i de tot arreu que no es vol quedar amb tòpics sensacionalistes. Gent que baixa a la Rambla a veure el què s’hi fa. I s’hi troba una Rambla guarnida de flors i d’actes culturals i populars. Des d’Amics de la Rambla seguirem reivindicant la presència de flors a la Rambla, encara que haguem de fer una feina que no ens toca exclusivament fer-la a nosaltres.

Permeteu-me felicitar els Ramblistes d’Honor d’enguany:

La Llibreria Pompeia, perquè sou—i mai millor dit—una finestra a la Rambla; per tenir literatura catalana i contes del Ferrándiz, per tenir quaderns d’escola i llapis de colors i llibres especialitzats. Però, sobre tot, perquè porteu tot un segle donant-nos servei a la Rambla, a Ciutat Vella i a Barcelona.

El Museu Marítim, perquè uniu cultura, història i una arquitectura bocabadant, però, a més, perquè també sou sempre a punt per ajudar la gent i les entitats del districte obrint-nos les vostres portes.

I el Juli Capella, no per ser un fidel amant de la Rambla malgrat que de tant en tant sospitis que t’ha enganyat, sinó perquè, com a tota gran expressió humanista, com més local és l’origen més universal es torna el missatge.

Als tres, l’enhorabona i la demanda de que mai no perdeu els vincles amb la nostra ciutat i la nostra Rambla.

La Rambla, on hem de dir que ja hi ha començat la reforma. Hem d’agrair al govern municipal que finalment s’hagi atrevit a iniciar les obres. Però és un agraïment cordial i amb una alegria inversament proporcional al calendari de vuit anys amb el què es pretén abordar el treball. Per això ens adrecem a tots els grups polítics que es presentin a les properes eleccions municipals: mostreu de debò el vostre interès per la Rambla incloent als vostres programes electorals el compromís d’escurçar el calendari d’execució de la reforma. Altres obres vigents a la ciutat demostren que quan el govern de Barcelona s’excusa en la disponibilitat econòmica, en veritat està dient que tot és una qüestió de voluntat política.

Mentre duren les feines però, hem de seguir treballant per al dia a dia. Hem viscut el primer estiu “post-pandèmia” i, tal i com ja havíem advertit durant els últims dos anys, en recuperar una certa normalitat, el primer lloc que s’ha omplert de gent ha estat la Rambla. Amb aquest convenciment de que sabem de què parlem, tornem a proposar i a reclamar formalitzar una col·laboració publicoprivada que inclogui el tercer sector. Per coses com agilitzar les insostenibles gestions burocràtiques però, especialment, per unir i complementar els coneixements de cada part.

És com fem l’exitós Tast a la Rambla; és com es podria haver fet amb la compra de locals comercials i es com volem fer amb les flors i amb l’oferta cultural i veïnal de la Rambla i voltants.

Enguany hem celebrat la primera Vila dels Llibres a la Rambla, i l’any vinent repetirem ja que va anar molt bé. Però ens cal més ajuda. Es diu a tot arreu que la Rambla necessita cultura i, al mateix temps, s’envia el missatge contradictori de que la seu de l’ICUB marxa de la Virreina. Es parla d’activitats que ens portin gent de Barcelona però se’ns treu l’únic equipament públic del passeig: la biblioteca Andreu Nin, a la qual ja hi van joves i grans, i no precisament turistes.

Es debat repetidament sobre quanta gent viu a la Rambla però no se’ns te en compte quan oferim propostes realistes i coneixements de les mancances i possibilitats de les finques residencials del passeig.

Amics de la Rambla ens agrada definir-nos com a crítics constructius. És a dir, que som una tabarra insistent. Ho som per a la Guàrdia Urbana i per als Mossos d’Esquadra; perquè tenim molt clar que si no som capaços de garantir l’espai públic les millores urbanístiques no valen de gaire. Ho som per al regidor, perquè és qui sovint ha de defensar decisions polítiques que no podem acceptar. I ho som sobretot per a l’equip tècnic del districte de Ciutat Vella perquè contínuament estem pendents del què passa al passeig. Defensant els nostres associats però sempre prioritzant el bé general per damunt d’únicament interessos privats. Per tot això l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions, haurien d’aprofitar molt més la nostra predisposició contínua i els nostres àmbits de treball.

Recentment hem incorporat el teixit comercial del passeig de Colom, el carrer Ample i la Places de Medinaceli i de la Mercè. I ja hi estem arremangats perquè hi passin coses en positiu. Per exemple, prendre consciència de que reformar la Rambla i la Via Laietana sense reformar el passeig de Colom és fer les coses a pedaços.

A l’altre extrem de la Rambla, hi tenim la Plaça de Catalunya, que és una extensió natural del passeig i que uneix dos districtes. A la plaça hi ha comerços que volen fer-hi activitats de ciutat. Per Nadal bé que s’utilitza el centre de la plaça; perquè la resta de l’any no ens atrevim a fer el mateix? És una plaça on històricament la gent de Barcelona ha anat trobant-s’hi a diferents cantonades, precisament amb noms comercials, però mai al centre, perquè no se la sent seva.

Es diu que un dels objectius teòrics de la reforma es fer que la Rambla deixi de ser frontera. Aquí estem dient de convertir-la en frontissa. Des de l’Eixample fins al port; des de Sant Pau del Camp fins a Correus, la Rambla, aquest passeig únic, aquest passeig inimitable, ho omple tot de vida, perquè és la vida en sí mateixa.

Cuidem-la perquè—al final—tots som Ramblistes.

Gràcies."