Introducció
Fins al 1860, any en què Barcelona trencà l'encerclat de les seves muralles, la ciutat era tan sols l'hexàgon del recinte del segle XV, actual Casc Antic, delimitat per les rondes de Sant Pau, Sant Antoni, Universitat, i Sant Pere, pel passeig de Lluís Companys, l'avinguda Marquès de l'Argentera, el passeig de Colom i l'avinguda del Paral.lel. La Rambla, aleshores única via ampla al cor de la ciutat, era un antic torrent que deu el seu nom actual a la veu àrab ramla, que significa areny.
Fins als començaments del segle XVIII la Rambla fou un camí i un torrent vorejat per convents i muralles. L'any 1704 es començaren a aixecar cases a l'espai ocupat per les muralles (voltants de la Boqueria) i s'hi plantaren arbres. La part de les muralles tocant a les Drassanes fou enderrocada l'any 1775, i cap a finals del segle XVIII es va urbanitzar el carrer i la Rambla va quedar convertida en passeig.
Des del seu començament a la part més alta, tocant la plaça Catalunya, fins al seu acabament al peu del monument a Colom, aquesta via singular pren cinc noms que la caracteritzen: així tenim en primer lloc la que s'anomena la rambla de Canaletes, nom popular que se li dóna per la Font de Canaletes, localitzada en aquest punt des de temps molt antics. Segons la dita popular el que beu d'aquesta font torna sempre a Barcelona. El tram de rambla que segueix és l'anomenat rambla dels Estudis, nom que li ve donat per l'edifici bastit a mitjan segle XV: l'Estudi General o Universitat. Aquesta Universitat barcelonina va ser suprimida per Felip V i l'edifici convertit en caserna. Fou enderrocat l'any 1843. Continuem baixant cap al mar i ens trobem en la part anomenada la rambla de les Flors (també coneguda com rambla de Sant Josep, a causa de l'antic convent de Sant Josep) únic lloc a Barcelona en el segle XIX en el qual es venien flors i que, en la actualitat, es conserva com passeig, únic al món en el seu gènere. El tram següent és l'anomenat rambla del Centre, també coneguda com la rambla dels Caputxins per l'antic convent de frares caputxins. Finalment, arribem a l'últim tram de la Rambla, anomenat Rambla de Santa Mònica, vestíbul del port, on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, en el seu temps, convent del Agustins Descalços.