Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Rambla dels Estudis

Des del segle XIV les muralles tancaven aquesta part de la Rambla pel tram superior; al segle XVI el carrer va tenir com a fons l'edifici de l'Estudi General o Universitat, que ha donat l'actual nom a aquesta part de la Rambla. Felip V va suprimir la universitat barcelonina i va convertir l'edifici en una caserna. El 1843 va ser enderrocat per obrir a les muralles la Porta d'Isabel II.

L' alineació actual del tram de carrer conegut com rambla dels Estudis no es va fer fins que en els anys 1848 i 1856 van ser enderrocades totalment les antigues fortificacions que, a començament del segle XIX, encara es conservaven en el seu cantó esquerre.

Si comencem el nostre recorregut baixant per la banda dreta de la Rambla trobarem el carrer del Bonsuccés, obert l'any 1442, per on podem arribar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, situat a l'antiga Casa de la Caritat, anomenada també Casa de la Misericòrdia. Una mica més avall, trobem el Teatre Poliorama, instal.lat l'any 1912 als baixos de l'edifici de l'Acadèmia de les Ciències i Arts, d'estil progressista, construït el 1883. El teatre ha estat reformat per Bohigas, Martorell i Mackay. Pel costat més proper al carrer de la Portaferrissa es fa tradicionalment el mercat dels ocells que es situa a la banda on toca el sol; alguns escriptors han anomenat la rambla dels Estudis Rambla dels Ocells per aquesta raó i també per l'aglomeració de pardals que fan els seus nius en les branques dels arbres més propers a les gàbies que formen el mercat.

Continuem baixant a la dreta i trobarem, després del carrer dedicat al Pintor Fortuny, l'església de Betlem, antiga església dels Jesuïtes que es va incendiar l'any 1671. Durant el 1680, segons projecte de Josep Juli, es va començar a construir l'església actual que fa cantonada amb la Rambla i el carrer del Carme, on hi ha la seva façana principal. La façana lateral de l'església dóna a la banda de la Rambla. En el seu interior hi trobem una nau única, espaiosa, amb capelles als costats: és la tradicional del gòtic català.

Abans de 1936 estava decorada amb marqueteries de marbres de colors i estucs italians brunyits al foc, un retaule i unes grans gelosies a les tribunes, enriquides amb figures de talla policromada i daurada. Les voltes estaven pintades amb grisalles. L'incendi de l'any 1936 va destruir-ho totalment. L'estructura del temple també va ser afectada, però ha estat reconstruïda seguint la seva forma original. Actualment aquesta església disposa d'una sala per a exposicions.

Abans d'arribar a l'església i a la banda esquerra de la Rambla, el carrer de la Canuda ens porta fins a la plaça de la Vila de Madrid, on trobem un jardí enfonsat on podem visitar una necròpolis romana, posada al descobert per una bomba de la Guerra Civil (1936).

A la banda esquerra de la Rambla, fent cantonada amb el carrer de la Portaferrissa, trobem el Palau Moja, conegut també com palau del Marquès de Comillas, títol que li va ser concedit al seu últim propietari, Antonio López i López, creador de la Companyia Transatlàntica, del Banc Hispano Colonial i de la Companyia General de Tabacs de Filipines. Quan va ser construït aquest edifici, l'any 1702 per Pere de Cartellà, les muralles de la Rambla encara es conservaven i aquest palau que hi estava adossat va ser un dels primers edificis que va tenir autorització per tal que s'hi obrissin finestres. La façana de la Rambla va ser modificada l'any 1934 i es van obrir els pòrtics de la planta baixa, per eixamplar la vorera. Des de 1981 acull dependències de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en el pis superior es conserva la cambra de Mossèn Cinto Verdaguer, tal com era quan treballava d'almoiner del marquès de Comillas, sota el mecenatge del qual va escriure el gran poema l'Atlàntida.

LA RAMBLA DE BARCELONA
La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.
Carregant...
x
X