Rambla dels Caputxins
La rambla dels Caputxins, també coneguda com rambla del Centre, comença al pla de la Boqueria - espai comprès entre el carrer de l'Hospital, el Teatre del Liceu i l'entrada al carrer de la Boqueria - i va fins a la plaça del Teatre. Aquest tram de la Rambla és la part que primer va ser passeig per a tots els qui, al matí, es reunien amb els amics, donant a aquest tram de carrer un aire popular. Les nits en què hi havia representació d'òpera, el passeig es transformava amb la presència de la burgesia catalana sortint del Liceu.
Començant el nostre recorregut a partir del Pla de la Boqueria, trobem a terra una part del paviment decorat per Joan Miró. A la dreta, el nou Teatre del Liceu, reconstruït seguint fidelment el model de l'antic teatre desaparegut en l'incendi del 31 de gener de 1994, i passat el carrer Unió apareix l'edifici de l'Hotel Orient que data del 1882. Els arquitectes Eduard Fontseré i Juli Mariscal van aprofitar l'antic col.legi de Sant Bonaventura, obra de Pere Serra (segle XVII). Al costat de l'hotel hi ha ubicat el quarter de la Guàrdia Urbana del Districte I, i endinsant-nos uns metres en el carrer Nou de la Rambla, trobarem el Palau Güell, obra d'Antoni Gaudí, començat a construir el 1885 i acabat el 1889. La façana és de pedra blanca amb elements modernistes i, al seu interior, mereix menció especial la monumental escala de marbre que porta al hall superior, recinte que travessa verticalment tot l'edifici, com un pati cobert que rep la claror de la cúpula alta i de manera indirecta a través de les finestres amb cancell de columnes.
Davant del Liceu, hi tenim el carrer de la Boqueria, conegut pel seu comerç tradicional de botigues antigues, i el Cafè de l'Òpera, enfront de l'espai on s'aixeca el nou Teatre del Liceu, un dels cafès més antics que es conseven a Barcelona, inaugurat l'any 1929. Tot seguit ve el carrer Ferran que ens portarà a la plaça Sant Jaume.
A la cantonada de la Rambla amb el carrer Ferran hi havia l'any 1936 l'antiga armeria Beristain, que més tard va ser una botiga d'articles esportius (actualment desapareguda) remarcable per l'elegant estructura de la seva façana.
Seguint endavant trobem l'entrada a la plaça Reial, que, com la majoria d'espais públics, places o mercats, havien estat convents o edificis religiosos. Aquesta plaça ocupa el solar de l'antic convent de caputxins des de l'any 1848, en què l'arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina la va crear.
A finals del segle s'hi va instal.lar la font de ferro de Les Tres Gràcies; els dos fanals de la font, obra de joventut de Gaudí, tenen uns braços que arrenquen de diferents alçades, com si volguessin imitar les branques d'un arbre. Les palmeres contribueixen a donar-li el seu aire característic. La plaça ha estat reformada en diverses ocasions, la darrera per Antoni Milà i Federico Correa, entre els anys 1982 i 1983.
Conserva encara una part dels establiments antics de l'estil del segle XIX. Anant cap a la dreta, al racó sud, hi ha el romàntic passatge Bacardí, obert l'any 1856, travessat per un pont de ferro que, originalment, tenia els vidres pintats amb paisatges tropicals. Els pòrtics del cantó nord han esdevingut un lloc famós de consum de cervesa.
Tornem a sortir a la Rambla i baixem una mica. Arribem a la plaça del Teatre, on comença l'últim tram de la Rambla: la rambla de Santa Mònica.