Amics de la Rambla

Amics de la Rambla

Rambla de Santa Mònica

Durant l'any 1774 van ser enderrocades les muralles des de la plaça del Teatre fins al mar, i quasi un segle més tard (1817), s'hi va aixecar una font dedicada a Hèrcules, mític fundador de la ciutat, que va ser enderrocada a final de segle. Se li va donar el nom de "Plaça del Teatre" ja que era al davant del Teatre Principal, un dels més antics de la ciutat; actualment en aquesta plaça hi ha un monument dedicat a Frederic Soler, conegut com Serafí Pitarra, fundador del teatre català modern. L'obra és projecte de l'arquitecte Falqués i l'escultura és de Querol.

A la mateixa plaça del Teatre comença el carrer d'Escudellers, nom que designa els terrissaires que durant l'Edat Mitjana hi estaven localitzats. Durant el segle XVIII va ser centre hoteler i cap a mitjan segle XIX era lloc de tertúlies, a les quals hi assistien grups de francesos progressistes. Hereu d'aquestes idees va ser l'esmentat Frederic Soler. En l'actualitat aquest carrer ha esdevingut popular pels seus restaurants típics, tavernes i bars, que han contribuït a l'animació de la seva vida nocturna. Al final del carrer hi ha la plaça dedicada a George Orwell, on va ser instal·lat un monument surrealista, obra de Leandre Cristòfol (1991).

Per la plaça del Teatre tenim entrada a la Universitat Pompeu Fabra, edifici en part rehabilitat al qual se n'ha afegit alguns de nova planta. Al darrera de la Universitat hi ha la nova plaça dedicada a Joaquim Xirau, pensada, com altres espais de Ciutat Vella, per renovar i descongestionar aquesta part de la ciutat.

Podriem dir de la rambla de Santa Mònica que és el vestíbul del port. Conserva encara alguns del seus vells edificis: la casa del fotògraf Napoleó, el palau Marc, l'edifici de Crèdit i Docks, al fons del passatge de la Banca, i la Foneria de Canons, edifici del segle XVII, ocupada actualment per unes dependències militars.

La casa Napoleó allotja actualment el frontó Colón, recuperat el 1992, dins de les obres olímpiques, com a seu de les proves de pilota. En l'antic edifici de marbre de Crèdit i Docks, construït per Elies Rogent el 1882, podem veure, afegides a les seves estàtues clàssiques, les dues figures modernes de Superman i de l'androide de La Guerra de les Galàxies, que ens anuncien, en el mateix passatge, la proximitat del Museu de Cera, instal.lat des del 1973.

El Palau Marc de Reus conserva la seva façana d'auster classicisme de final del segle XVIII. El va fer construir Francesc March, gran negociant originari de Reus, per l'arquitecte Joan Soler i Faneca (1776 -1780). Actualment s'hi allotja la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Arribem al final del recorregut d'aquest costat de la Rambla: passada la Foneria de Canons trobem el carrer de Josep Anselm Clavé que ens portarà fins a l'església de la Mercè, i de retorn a la Rambla, seguint una mica més avall, tenim l'edifici del Govern Militar.

Reiniciem el nostre recorregut baixant per la banda dreta de la rambla Santa Mònica i tenim en primer lloc el Teatre Principal. La seva particular història atrau la nostra atenció. L'any 1568, Felip II concedí a l'Hospital de la Santa Creu el privilegi de construir un teatre a Barcelona que pogués sostenir aquesta caritativa institució amb el producte de les seves recaptacions. El terrenys foren cedits per Joan Bosch i l'any 1603 es va aixecar un teatre de fusta al mateix lloc on hi ha l'actual. El teatre de fusta va ser més tard substituït per un d'obra que es va incendiar l'any 1787. Posteriorment va ser construït un nou edifici on, per primera vegada, es va representar al país òpera italiana. Antigament havia estat anomenat Corral de Comèdies i, més tard, Cases de l'Òpera. Posteriorment es va anomenar Teatre de la Santa Creu. L'any 1847 va ser objecte d'una important restauració i va rebre el nom de Teatre Principal amb què se'l coneix actualment. Va patir encara dos incendis: un l'any 1924 i, el darrer, l'any 1933. La forma de la façana és corbada i tripartita, i està adornada amb quatre bustos d'actors i actrius del passat.

Una mica més avall hi ha el carrer anomenat de l'Arc del Teatre, carrer típic del "barri xinès". Aquest carrer uneix el Paral.lel amb la Rambla. Seguim baixant i tenim l'antic convent dels Agustins Descalços (1626), ara convertit en el Centre d'Art Santa Mònica, sala d'art de la Generalitat que ha conservat el nom de l'antic convent -Santa Mònica- i que en l'actualitat acull interessants exposicions. Al costat hi ha l'església de Santa Mònica, que guarda en el seu interior un notable claustre barroc molt auster.

Arribats al final de la Rambla tenim les Drassanes, que són les més grans i completes de tipus medieval que hi ha a tot el món i que es conserven en perfecte estat després de l'acurada restauració feta per la Diputació de Barcelona. Les Drassanes són l'edifici gòtic civil més important de la ciutat. Construïdes al llarg dels segles XIII i XIV, han estat recuperades després de 1939 com a local públic i estan, en part, ocupades pel Museu Marítim, creat durant la Guerra Civil (1936-1939) i obert l'any 1941. L'edifici del Sector Naval de Catalunya ocupa una part dels terrenys de l'antiga Caserna de les Drassanes construïda el 1792, quan l'edifici fou cedit a l'arma d'artilleria, i enderrocada posteriorment en ser abandonat l'edifici.

LA RAMBLA DE BARCELONA
La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat.
Carregant...
x
X