Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i la Plaça Catalunya

Com totes les històries, la de l’actual Associació Amics de La Rambla té també la seva prehistòria, la que va imaginar i impulsar el senyor Amadeu Bagues i de la que en conserva memòria el senyor Joan Deulofeu, que formà part de la primera junta directiva. Explica que els seus primers records dels canvis succeïts a la Rambla es remunten als anys 50.

«En aquells anys» -diu el Sr. Deulofeu- «els fills de la burgesia de la Rambla i del carrer Ferran començaven a ubicar-se al Passeig de Gràcia i a viure a Sant Gervasi i altres zones de la part alta de la ciutat. En aquell temps encara baixaven a Barcelona els ramaders que venien vedells i que feien el tracte sense signar cap paper, només donant-se la mà com era tradició. Va ser l’any 1957 quan Josep Maria de Porcioles va ser nomenat alcalde. I durant el seu regiment es va construir molt».

Efectivament, es construïa molt i malament. La capital catalana creixia aleshores de forma desmanegada per raó de la forta immigració de les províncies espanyoles i a lacaòtica urbanització subsegüent.

El «Plan de Ordenación Urbana de Barcelona y su zona de influencia» del any 1953 admetia que la ciutat estava en situació de desordre urbanístic que podia dur al col·lapse i arrossegar, Rambla avall, el prestigi de la ciutat. Paradoxalment, era un dels mateixos redactors del Pla d’Ordenació qui havia escrit: «una de las primeras preocupaciones que el Plan lleva consigo es el de evitar que se forme una inmensa ciudad que, cual quimérica Mesopotamia, constituya un cuerpo amorfo, máquina de vivir y en la que sus habitantes no fueran más que esclavos de su propia grandeza».